sábado, 30 de octubre de 2021

Victor Bnomo (Marsella, França 1918 - Calvià, 2009)

 

Victor Bnomo, 1994

Víctor Bnomo (Marsella, França 1918 Calvià, 2009)


Des de molt jove demostrà una gran afició pel cant i el 1937 participà en el gran concurs per a aficionats Artística a Marsella, que va agrupar més de cinc mil concursants i on va guanyar el primer premi com a tenor d’opereta. Arran d'això actuà en diversos concerts a Marsella i Provença. El 1938 hagué de partir per fer el servei militar i participar en la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual es va veure obligat a abandonar la seva carrera com a cantant. El 1946, tornà al món de la cançó i signà un contracte amb el Teatre del Gimnàs de Marsella, temple de l'opereta, i en poc temps es convertí en una estrella local, protagonista de nombrosos concerts. Amb tot, aviat li digueren el Jean Kiepura del Music-Hall, tenor de fama mundial de l'època.


Més tard, devers el 49, el famós tenor Benjamino Gigli després d'escoltar-lo en un recital digué: "Tens totes les qualitats per ser un gran cantant d'òpera, has d'estudiar el repertori, ets un líric spinto amb un agut fàcil i pots fer una gran carrera en l'òpera."1
Poc temps després i seguint el consell de Gigli, Víctor entrà a l'escola de cant del professor León Cazuran, tenor internacional de principi de segle, amb qui estudià un any i mig. Ja en el 50 i després d'un gran concert de comiat, se'n va anar a París i entrà en el curs Mozart, Conservatori Lliure, per estudiar repertori d'òpera. Durant un assaig, Paul Camerlo, el director de l'òpera de Lió, sentí la seva veu, i signaren un contracte per a la representació de l'òpera
Mireille de Charles Gounod. Aquest va ser el seu debut com a cantant d'òpera i va tenir tant d'èxit que Camerlo li signà el contracte per a la següent temporada.


Quan tornà a París, Renée Doria, famosa col·laboradora de l'òpera, li presentà el compositor d'origen espanyol Maurice Pérez, que buscava un tenor per donar vida a la seva nova creació Rocío; l'acció transcorria a Mallorca. El 1952, Víctor va cantar tres representacions en el teatre d'Alger, al costat d'altres grans figures de l'òpera de París com Renée Doria, Georgette Camart i Jean Bortayre. Després de l'èxit d'aquesta obra el director del teatre el contractà per cantar
Tosca i Werther.2


Al seu retorn a París, fou convocat pel sindicat d'artistes per celebrar una audició davant diversos directors de teatres de Provença i, després de sentir-lo, tots li signaren contractes. Així fou com en el curs 1952-53 va actuar a Toulouse, capital francesa del
bel canto, a Bordeus, Montpellier, Avinyó, Toulon, Aix-en-Provence, Nancy, Strasburgo, Lille, Nantes o Agen.3


A principi de 1953, Georges Nicolo, director del Conservatori Mozart, el va inscriure en el concurs organitzat per la Direcció de Teatres Lírics de París (òpera còmica) per descobrir nous valors. Després de quinze audicions eliminatòries, Víctor obtingué el primer premi de la seva categoria i signà un contracte amb l'Òpera per a les temporades 53-54-55 i 56. Quan el 1957 finalitzà el seu contracte amb l'Òpera, marxà a Canadà per efectuar una gira i finalment es quedà allà, on realitzà nombroses actuacions per a la televisió i la ràdio. Era conegut com "la veu d'or" i en el 58 la gran Òpera d'Ottawa el contractà per a la temporada 1958-59.
4


El maig del 60 es traslladà a Mallorca amb intenció de passar-hi unes vacances, però quan la seva dona, nadiu de l'illa, li comunicà el seu desig de quedar-s'hi (cansada de viatjar), decidiren comprar un hotel al centre de Palma i instal·lar-s'hi. Poc després, Antoni Tous, director de la Societat de l'Òpera de Mallorca, el visità i el contractà per interpretar
Pagliacci i Amelia al ballo. Aquest mateix any actuà a Menorca, al Teatre Líric, i al Teatre Principal de Palma. Cofundador i president de l'associació Amics de l'Òpera (Palma, 1979), organitzà concerts i conferències d'interès musical.


Així mateix, va realitzar nombrosos recitals al terme de Calvià i va col·laborar en diverses ocasions amb la Banda de Música i el Cor. Va gravar diverses operetes publicades a Marsella (1946-57). Residí en el Toro des de 1987 fins a la seva mort el 2009.


No hay comentarios:

Publicar un comentario