viernes, 28 de enero de 2022

Torres de Refeubeix o malgrat, de Portals y de la Porrasa o den Pascual Marti

HISTORIA DE LA BARONIA DE LOS Señores Obispos DE BARCELONA EN MALLORCA


Estas tres torres fueron mandadas construir por el grande y General Concejo en el último tercio del siglo XVI. He aquí los datos que en los libros de actas de dicho General Concejo, conservados en el archivo histórico de este reino, hemos podido encontrar:
         1º bajo el nº 758 de dichos libros, se lee: 11 de Mars de 1579, se escriu acta com se feu la Torre de Calafiguera, de Calviá. Esta torre debió desaparecer para edificar sobre su planta el actual Faro.
         2º bajo el nº 830, se lee: A 9 Mars del any 1589, sobre contribuir lo collegi de mercaders a la construcción de tres torres, una del cap de llebeix, l’altre del Malgrat y l’altre de Portals.
         En las actas del Concejo y universidad de Calviá correspondientes al año 1617, se lee, que el Grande y General Concejo condenó la parroquia de Calviá al pago de 50 libras por los gastos de construcción de la fortaleza de la Punta Pascual Martí (de la Porrasa).
         Estas tres torres en el año 1867 estaban dotadas: la del Malgrat con un cañon de hierro de ocho; la de Portals con un cañon de hierro de a cuatro, y la de la Porrasa con dos cañones de hierro de a seis[1].




[1] Fascículo núm. 84, pág. 497. HISTORIA DE LA BARONIA DE LOS Señores Obispos DE BARCELONA EN MALLORCA. PALMA- Escuela Tipográfica Provincial 1920.

jueves, 20 de enero de 2022

Josep Coll Bardolet Els colors de la música

Coll Bardolet, en el seu estudi a Valldemossa (Mallorca)
El Cant dels Ocells (pintura de Josep Coll Bardolet)
Josep Coll Bardolet va néixer a Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el 7 de novembre de 1912. Fill de Josep i Concepció, va ser el tercer de sis germans. Als quinze anys va rebre les primeres lliçons a l'Escola Municipal de Dibuix de Vic, on s'havia establit la seva família. A més de la pintura sempre va tenir dues grans aficions que el varen apassionar: la música i l'excursionisme.
El 1939, Coll Bardolet  viatja a Mallorca, amb la intenció de pintar durant quinze dies. Lloga una cambra a l'hotel Cèntric, al Pas d'en Quint, al cor de la ciutat de Palma. Al poc temps es trasllada a l'Hotel Marisol, vora la platja.
1942. De tornada a Mallorca es va establir a Gènova, a la casa on havia viscut Manuel de Falla, propietat del folklorista Antoni Mulet, pintant els paisatges de la Serra de Tramuntana, especialment els pobles de Sóller, Deià, i Valldemossa.
Vull ressaltar que encara que s'hagi escrit molt sobre les il·lustracions de llibres i postals amb temes folklòrics de Coll Bardolet, també hi va haver altres dibuixos i pintures que varen servir per il·lustrar aquests mateixos llibres i també fullets d'exposicions i postals nadalenques. Postals que en dates tan assenyalades, trobem a faltar.
En aquest poble va fixar la seva residència dos anys després. Primerament a l'Hotel del Artista, i després ocupa una cel·la de la Cartoixa.
1964 Organitza el primer “Concert d’Estiu al Torrent de Pareis”, a Mallorca. Aquesta bella experiència es repetirà sense interrupció durant vint anys, sempre sota la seva direcció i patrocini.
1972 Pau Casals, des de l’exili, s’adhereix al Festival Musical del Torrent de Pareis.
A partir de 1981, forma part del Comitè d'Honor de l'Associació Festivals Chopin de Valldemossa.
1983 Es compleix el vintè aniversari del primer concert del Torrent de Pareis. En commemoració Coll Bardolet edita un llibre: “Vint anys de música coral al Torrent de Pareis (1964-1983)”.
El 1987, Valldemossa el proclama Fill Adoptiu i, al setembre de 1989, al monestir de Lluc s'inaugura la Sala Coll Bardolet. En l'ofici és nomenat Blau d'Or. Es publica l'opuscle Josep Coll Bardolet al Museu de Lluc. En el transcurs de la IX Festa Folklòrica Cultural Mallorquina, celebrada a Son Ferriol (Palma), 1990, se li va retre homenatge per la seva aportació a la transmissió de la cultura tradicional amb els seus dibuixos i pintures. I aquest mateix any, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
1988. La Coral Universitària de la UIB el nomena Cantaire d'Honor.
1991. El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears li concedeix la Medalla d'Or "en reconeixement als seus mèrits en el camp de la pintura i la música"
1993. La Casa Reial Belga el nomena Cavaller de l'Orde de la Couronne. El 23 de desembre es presenta a Lluc la Petita història dels Blauets de Lluc, de la qual és promotor amb l'Associació d'Antics Blavets.
No podem oblidar que en els concerts de Nadal de la Coral Universitat de les Illes Balears cada any hi havia un pregoner; el 1993 li va correspondre a Coll Bardolet.
Durant una de les seves vacances (Suïssa, 2003)


Com cada any a l'agost, Coll Bardolet va de vacances a Suïssa, per la qual cosa no pot assistir als concerts del Festival Chopin. Però el 1996, com que està dedicat a dos dels seus grans amics: Manuel de Falla en el 50è aniversari de la seva mort, i Joan M. Thomàs, en el centenari del seu naixement, sí que assisteix a aquests, que sobretot li porten grans records.
Inauguració de la Sala Coll Bardolet a l'edifici del Sucre de Vic, concretament la Sala Foller, molt propera a la dedicada a Josep M ª Sert, amb el qual curiosament col·laborà en les pintures de la catedral. Coll Bardolet no va dubtar davant d'aquesta proposta i va fer donació de la seva obra. La Sala Coll Bardolet va ser inaugurada el 23 de juliol de 2002. Hi podem veure obra realitzada entre els anys 2000 i 2002, principalment de gran format i abstracta. És destacable la composició de les obres a la sala, ja que estan col·locades de tal manera sota unes arcades que semblen els vitralls d'un edifici. La sensació global és similar a la d'una petita catedral. També és significant que Coll Bardolet va posar la intenció que en aquesta sala –fent una similitud amb la música– no hi hagués cap nota discordant, que es tengués una sensació semblant a la del gaudi de la música, només que amb els ulls.
Homenatge, en ocasió del 90è aniversari.
2004. Valldemossa adquireix un "casal" per a la seu de la Fundació Coll Bardolet.
2005. Constituïda la Fundació Coll Bardolet per preservar el llegat del pintor.
Fundació Cultural Coll Bardolet. L'acte inaugural va tenir lloc el dia 4 de febrer de 2007 a les 18 hores.
Josep Coll Bardolet va morir a Valldemossa (Mallorca), el 30 de juliol de 2007.
 
Parado de Valldemossa, Mallorca

lunes, 3 de enero de 2022

Las fiestas de Sant Antoni

Sant Antonio-Abad
Las fiestas de Sant Antoni, el 17 de enero, son unas de las más populares de Mallorca, y se celebran prácticamente en toda la isla. Pero uno de los lugares donde tienen más arraigo y fuerza es en Sa Pobla, donde hay constancia de la devoción por el santo desde 1365. La fiesta tiene además una vertiente profana, por la presencia del fuego y el demonio, personajes comunes en muchos pueblos mediterráneos que celebran el solsticio de invierno.

Algunos días antes de la fiesta, Sa Pobla se transforma: se preparan los ingredientes para las espinegades —cocas de verdura y anguilas— y empieza a apilarse la leña para las enormes hogueras o foguerons. El 16 de enero, los más jóvenes salen a buscar leña para el fogueró de la parroquia y el Ayuntamiento. Después de comer, Sant Antoni y los demonios hacen acto de presencia en las calles; estos últimos persiguen a los niños con horcas y escobas, acompañados de cantadores, y bailan y se burlan del santo. Hacia las siete de la tarde, las autoridades se dirigen a la iglesia parroquial acompañados de gigantes y cabezudos, para asistir a la misa solemne de Completes, al final de la cual se cantarán los gozos o goigs, documentados ya en 1672.
 A la salida de la celebración, se encienden los foguerons y comienzan los tradicionales bailes de cabezudos o caparrots en la plaça Major. Tras la tradicional Trobada de Cantadors i Ximbombers, la gente se va a cenar a casa o alrededor de las hogueras. Y tras la cena, que suele ser copiosa, la fiesta está en la calle: en la plaça Major se concentra la mayoría de cantadores y ximbombers, que pasada la medianoche improvisan glosas sobre la actualidad. La fiesta, presidida por el fuego, dura hasta la madrugada.

El 17 de enero, día de Sant Antoni, después de comer se celebran las beneïdes, en las que mucha gente lleva a bendecir a sus animales y desfilan carrozas engalanadas. También son conocidas, entre otras, las fiestas de Sant Antoni de Artà, Pollença, Muro, Alaró, Manacor y Capdepera.

 Sant-Antoni-Sa-Pobla

Las festas de Sant Antoni

Alguns dies abans de la festa, Sa Pobla es transforma: es preparen els ingredients per a les espinegades-coques de verdura i anguiles-i comença a apilar la llenya per les enormes fogueres o foguerons. El 16 de gener, els més joves surten a cercar llenya per al fogueró de la parròquia i l'Ajuntament. Després de dinar, Sant Antoni i els dimonis fan acte de presència als carrers; aquests últims persegueixen als nens amb forques i escombres, acompanyats de cantadors, i ballen i es burlen del sant. Cap a les set de la tarda, les autoritats es dirigeixen a l'església parroquial acompanyats de gegants i capgrossos, per assistir a la missa solemne de Completes, al final de la qual es cantaran els goigs o goigs, documentats ja el 1672.
A la sortida de la celebració, s'encenen els foguerons i comencen els tradicionals balls de capgrossos o caparrots a la plaça Major. Després de la tradicional Trobada de cantadors i ximbombers, la gent es va a sopar a casa o al voltant de les fogueres. I després del sopar, que sol ser abundant, la festa és al carrer: a la plaça Major es concentra la majoria de cantadors i ximbombers, que passada la mitjanit improvisen gloses sobre l'actualitat. La festa, presidida pel foc, dura fins a la matinada.

El 17 de gener, dia de Sant Antoni, se celebren les beneïdes, en les que molta gent porta a beneir els seus animals i desfilen carrosses engalanades. També són conegudes, entre d'altres, les festes de Sant Antoni d'Artà, Pollença, Muro, Alaró, Manacor i Capdepera.
Foguerons