viernes, 30 de agosto de 2013

Conferència amb motiu 300 aniversari Beat Juníper Serra. Nexe entre cultures: Dina Moore Bowden

Dina Moore Bowden
Toni Mir rep uns obsequis per part del Sr. Bartomeu Bestard

Catalina Font (secretària Fundació Fra Junìper Serra), A. Mir, B. Bestard, Mossén Joan Font i Beatriu Ribot
«...“Quiero que Dina Moore Bowden tenga un lugar importante en los actos de celebración del tercer centenario del nacimiento del Pare Serra”. Así se expresaba ayer el president de la Associació d'Amics de Fra Juníper Serra, Tummy Bestard, sobre la figura de Annie Frances Moore Bowden (Oakland, 1893 – Palma, 1981), una de las principales artífices de la recuperación y posterior devolución al pueblo de Petra de la casa donde nació el evangelizador de California, y de la organización y catalogación de este espacio museístico.
De hecho, la asociación presidida por Bestard, con la colaboración de la Fundació Jaume Ribot i Amengual, ha programado, para el próximo viernes 14 de junio, la conferencia “Nexe entre cultures: Dina Moore Bowden”, que impartirá Antoni Mir Marquès en el Centre d'Estudis Juníper Serra de Petra.
Dina Moore Bowden fue una figura fundamental a la hora de fortalecer y engrandecer el nexo de unión entre Mallorca y California creado por la labor misionera del religioso petrer.»[1]
Poc abans de començar l'acte Mir rep unes paraules d'agraïment, a més d'uns obsequis per part del Sr. Bartomeu Bestard, president d'Amics de Fra Juníper Serra, seguidament va ser presentat al públic allí assistent per part de mossèn Joan Font.
A continuació, Toni Mir s'adreça als allí congregats amb les següents paraules:
«Voldria començar mostrant el meu agraïment al senyor Bartomeu Bestard, na Beatriu Ribot i don Joan Font, per haver-me convidat amb motiu del 300è aniversari de fra Juníper Serra, així com pel seu entusiasme en l'organització d'aquest acte. Gràcies a tots els que sou aquí presents, sense oblidar aquelles persones, les quals no figuren a cap programa, però que encara, estant a l’ombra, són el punt de suport perquè pugui dur endavant els meus treballs.
En aquests moments simplement, a més d'una petita biografia, vull assenyalar alguna anècdota, d'alguna d'elles surt alguna ressenya en el llibre que va ser presentat el 2007 en aquest mateix lloc; d'altres ni tan sols això, però poden ser interessants per conèixer una mica més sobre la personalitat de Dina Moore Bowden.
Dina fou una enamorada de tot allò formós i noble de la terra i de l’ésser humà, i s’enamorà de la nostra illa per la seva bellesa i perquè aquí fou acollida amb amabilitat i simpatia, que ella correspongué amb escreix, lloant-la i donant-la a conèixer als seus compatriotes i a tots quants visitants, il·lustres o no, podia captar.
Era californiana, i les narracions idealitzades i força romàntiques que aprengué de jove sobre les Missions que fundà a Califòrnia el pare Serra ressorgiren a la seva memòria vivint a Mallorca, i s’interessà per tot allò referent al lloat frare de Petra.
No és aquest el moment d'enumerar fets, només volem evocar-los per donar-li, una vegada més, les gràcies i recordar-la amb el mateix amor que ella sentí per la nostra terra i la seva història.
Solia dir, mig en broma i mig seriosament, que, si la reencarnació fos vera, ella fou, en una vida anterior, una de les joves índies que acudien a les Missions del pare Serra per aprendre un ofici.»
Després de finalitzar la conferència Toni Mir, interpreta algunes obres a la guitarra, dues d'elles de pròpia autoria, Record d'una melodia i Petit vals, a més de Cançó de Bressol de B. Calatayud. Com a simple anècdota, durant la interpretació de Cançó de bressol, durant uns moments sona el timbre d'un telèfon mòbil. No és que avui dia resulti una mica estrany, simplement l'única transcendència que va tenir és que en part va servir per al que comentarem tot seguit i que va resultar una satisfacció per a Toni Mir. Doncs tot just finalitzada la vetllada, just després d'interpretar l'última obra, se li acosta una jove per felicitar-lo i al mateix temps dedicar-hi dues entranyables gloses, la primera d'elles la conserva Toni escrita de pròpia mà per la seva autora Catalina Forteza i que resa així:
«Glosa
La guitarra ha pres el vol,
La informació m’ha agradat
Tot ha estat molt encertat
I si una cosa no dol:
Que el mòbil no ha despertat
Una cançó de bressol.
            Enhorabona i gràcies!
Dedicada a Toni Mir
De na Catalina Forteza
De Manacor empeltada
A Petra.
            Petra, 14 de juny de 2013»
                                                                                   Margalida Adrover


Pedro Aguiló Mora. Part Forana. “La ‘amiga americana’ de la casa museo del Pare Serra”. Última Hora, pàg. 42. Divendres, 7 de juny de 2013.

 



viernes, 16 de agosto de 2013

Philip Newman

Autógrafo de Newman dedicado a su amigo Josep Coll Bardolet (1961)


Philip Newman (Manchester, 1904 – Mallorca, 1966)
Llega a Mallorca en 1939, para entrevistarse en Palma con Pau Casals. Anteriormente en 1937 había coincidido en Bruselas con Coll Bardolet con el cual y a través de una amiga común, Marie-Louise, en cuya buhardilla asistían a tertulias e interpretaciones. Marie-Louise , alternaba con Newman y Coll Bardolet, hasta el punto que compartían novia sin que hubiera celos por ambas partes. Entre 1942 y 1950 Newman que acaba ganando la partida a Coll Bardolet se instala en Lisboa y contrae matrimonio con Marie-Louse, de quien se separa al partir hacia Mallorca en 1950.  
Philip Newman pasa con frecuencia breves temporadas en la casa alquilada por Coll Bardolet en Génova, la misma que ocupara Manuel de Falla en sus estancias en Mallorca. También llega a tener una gran amistad con el maestro Bartomeu Calatayud, el cual le dedica algunas de sus composiciones.
En el Hotel del Artista, regentado por Bartomeu Estaràs había encuentros informales,en los que participaron activamente entre otros Bartomeu Calatayud, Eaktay Ahn (fundador de la Orquesta Simfònica Ciutat de Palma), Joan Mª Thomás y el propio Philip Newman. La gran amistad que había entre Coll Bardolet y Philip Newman, propiciaba las veladas artísticas que se formaban en el hotel. Probablemente allí salió la idea del Festival de Pollença.
Este se inauguro en 1962, y se convirtió en la actividad a la que dedicó más tiempo en esa época. Los mejores artistas aparecieron junto a él durante los conciertos del festival.
El último concierto de Philip Newman tuvo lugar el 4 de septiembre de 1966 en el Festival de Pollensa.
Newman murió de un ataque al corazón en su habitación del Hostal San Luis en la calle Veri nº 9 de Palma de Mallorca el 23 de noviembre de 1966.