viernes, 30 de marzo de 2018

Recordant les Nostres tradicions durant les festes de Pasqua a Calvià (Mallorca)

Església parroquial de Calvià
Panades, crespells i robiols
Molts de vosaltres coneixeu les meves inquietuds, il·lusions i perquè no curolles per la recerca i conservació de les nostres coses, de les nostres arrels, però a causa del gran amor que tinc pel nostre poble, tot el que a ell es refereix i a la seva cultura pròpia, per aquest motiu he fet un petit i humil arxiu. D’aquest he triat algunes coses referents a las tradicions durant les festes de Pasqua a Calvià.
Tot això ens fa recordar la meva joventut, durant aquests dies en què els meus pares preparaven les panades, els crespells i els rubiols. No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per poder tenir-ne un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus padrins envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les processons i no oblit quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les guitarres (abans també s’empraven els guitarrons), canta que canta per les cases, el que anomenàvem els goigs, tot perquè ens donessin unes llepolies i, llavors, fer un ball a les cases de les noies que ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut oblidar és:

Deixem lo dol! Cantem amb alegria!
Anem a donar los bons Pascos a Maria!

Però bé, en primer lloc, començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots els nins esperàvem el repic de les campanes a las deu del matí. I cantàvem:

Aranyetes sortiu del niu
que el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes sortiu del forat
que el bon Jesuset ja és nat.

Els nins havíem esperat un parell de dies per tastar el crespells i rubiols, però abans, les nostres mares, ens tenien de rentar la cara amb aigua fresca.
Del mateix dia, no vull deixar de comentar, un fragment del periòdic “La Roqueta” que va sortir el 9 d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat “Pasco Florida” i diu així:

Demá, en sortí de misseta,
trobaré es berená fet:
frexureta assahonada
amb glopets de ví novell;
cosa milló que verdesca
y que panades de peix :
¡Aleluya, que vé Pasco,
Pasco florida ya vé!
Trescan per la pagesía
ets estols de guitarrers:
ses fadrines i madones
los esperan amatens;
¡ Deixau lo dol ¡ per tot cantan,
cantan i sònan xelets:
¡ Aleluya, que vé Pasco
Pasco florida ja vé!
Sa corema ja s’es morta
y s’hivernada també;
¡ benvinguda, oh Primavera,
cada volta que t’ens véns
per doná alegria á s’ánima
y á n’es còs delit novell!
¡Aleluya, que vé Pasco,
y molts anys, fins l’any qui vé !

Després ve el Solpàs, que és la benedicció que es fa de totes les cases de la Parròquia amb l’aigua beneïda pel matí a les Fonts de Baptisme.
Normalment, aquesta benedicció, es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i per fora vila passat aquest dia; però a Calvià, per norma, es feia el Dimecres després de Pasqua.
Aquesta benedicció, la feien el Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb roquet, estola i bonet, amb companya d’un parell d’escolanets, que els duien es poalet de l’aigua beneïda, i la panera per posar-hi lo que per les cases els donaven. A fora vila, anaven amb un carretó; i l’home que el menava, feia d’escolanet. He trobat molt interessant, el poder fer una llista de fora vila seguint l’ordre de les possessions d’on anaven:
La primera visita solia ser a Son Roig d’allà passaven a Son Boronat, seguien cap a Benàtiga, fins arribar a Valldurgent. Desprès anaven a Mofarès i seguint al camí de Can Estades es dirigien cap a Ses Berranques, seguidament Torà i després La Romana; Ja seguint la carretera de Palma visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven fins a Bendinat.
La resurrecció del Bon Jesús la celebren per tot amb una processó, a on es topen el Bon Jesús i la Mare de Déu.
Aquesta processó la fan de diferents maneres segons la vila que és i la devoció que hi ha.
A Calvià la fan devers les nou i mitja. Quatre joves duen la figura del Bon Jesús des de « La Capelleta », i quan arriba a prop de l’església, surt la figura de la Mare de Déu, que també porten quatre joves i quan es troben lis fan fer tres botets en senyal d’alegria i adoració. Després de la processó, es celebra l’Ofici, on per tot el sermó sol ser ben curt.
I és que són molts els que el dia de Pasqua, frissen de berenar des frit de freixura. Solen ser molts es que passen més gust del berenar que del dinar, per lo afamegats i endarrer que van de pegar una bona panxada després de tantes setmanes de dejunis i d’abstinència.
Com he dit abans, el dia de Pasqua, allò més normal és reunir-se en família per dinar tots plegats. Solia ser més tard que de costum, degut que ja havien berenat del frit. Per norma el dinar, solia ser d’arròs, i llavors un bon bullit, escaldums d’aquells tan saborosos, i finalment panades, crespells, rubiols i ametles torrades, amb les timbales de vi que pertoquen, que no són poques ni temoregues.

miércoles, 14 de marzo de 2018

MARUXA



Comedia lirica en dos actos, original de Luis Pascual Frutos y música del maestro VIVES.
Siendo estrenada en Madrid, primero como zarzuela (Teatro de la Zarzuela, Madrid, 28 de mayo de 1914) y luego como ópera (1915) en dos actos.
Concebida como zarzuela, es una de las más conocidas del repertorio zarzuelístico. Maruxa se estrenó como ópera en el Teatro Real de Madrid el 1 de mayo de 1915, pero no consiguió la popularidad y los aplausos que tuvo en su forma original. Dio impulso a la ópera española. Recorriendo todos los escenarios de la península. Entre ellos, en Barcelona, en el Teatro Novedades el 21 de septiembre del mismo año, En el Tivoli y, en noviembre en el Liceo.
Según Emilio Carrere contó con la colaboración de José Losada, músico gallego que, según sus  palabras, “que colaboró con Vives en Maruxa, y no tuvo jamás ni gloria ni dinero”. El triunfo de Maruxa fue clamoroso. Se dice que Vives, el día del estreno, salió a hombros de un sector del público asistente. Battistini y Montessanti le llevaron a Italia y al Park Teather de Nueva York. Gracias a Maruxa, Vives recibió aplausos, homenajes, fiestas y elogios.
En 1923 se realizo una película muda de igual título protagonizada por Florián Rey. Una segunda fue realizada en 1969 por Juan de Orduña utilizando la partitura completa dirigida por Federico Moreno Torroba y las voces de Dolores Pérez, Josefina Cubeiro, Luis Sagi-Vela y Julio Julián.

sábado, 3 de marzo de 2018

Molinos de Viento



Molinos de viento es una opereta, en un acto, y tres cuadros, con libreto  de Luis Pascual Frutos y música  del maestro Pablo Luna, que se estrenó en el Teatro Cervantes de Sevilla el 2 de diciembre de 1910. 
Esta obra fue uno de los primeros títulos que terminó de consagrar al Maestro Luna como uno de los compositores más importantes del género. Es una partitura de gran aliento lírico, en donde se combinan páginas de gran ligereza musical, con otras más refinadas y de un bello lirismo, que le hizo codearse con las más grandes operetas del momento, llegando a ser representada en otros países como Italia.
El libreto se debe a Luis Pascual Frutos, uno de los más asiduos libretistas dentro del panorama de la zarzuela, ya que había puesto también letra a otra obra de Amadeo Vives, Maruxa. 
La acción se sitúa en Volendan, un pequeño pueblo marinero de Holanda, en la época contemporánea del estreno (1910)