La
vida
i
obra
de
Coll
Bardolet
és
un dels
capítols
on
s'harmonizen l'art de
la
pintura i
la
música més
rics
i
interessants
dels
últims
anys.
Que
el seu
missatge
de
treball
i
amor
pels
colors
de
la música
pugui
arribar a
més
gent
gràcies
a aquesta
xerrada
que
avui
es presenta,
és
per a mi un desig i un motiu
d'alegria.
Quan ens vàrem
conèixer, Coll Bardolet ja no era un nin. Va ser l'any 1996 i
gràcies a un bust amb el qual s'havia obsequiat Calatayud en un
petit homenatge del qual era mereixedor i que organitzà Joventuts
Musicals el 1960. Durant aquest homenatge se li féu lliurament de
l'escultura i a l'acte estigué present, entre d'altres amics, Coll
Bardolet.
Cal
dir
que en
aquesta
primera trobada
el
vaig
obsequiar
amb
el llibre
Mètode
per
a
guitarra,
de
Bartomeu
Calatayud,
que
havia estat
editat
per
l'Ajuntament de
Calvià
el
1996.
Per
la seva banda
és
d'agrair
el
detall
que
va tenir
regalant-me
un
dibuix
del
mestre
Calatayud
amb
la seva dona,
que
havia
pintat
el
1952.
Aquesta
mateixa tarda
es
va interessar
per
la feina que Tina
Solascasas
i
jo havíem
estat
realitzant
en
relació al qui
havia
estat
gran
amic,
Bartomeu
Calatayud,
per
la qual cosa
vàrem
quedar que
un
dia
li
portaríem
una
mostra
de
tot això.
Així
ho
vàrem
fer i
la
veritat
és
que
es
va quedar
bastant
impressionat
per
tot el que
havíem
aconseguit
recopilar;
el
primer que
ens
va dir
és
que
s'havia
d'editar,
ell
mateix
s'encarregaria
de
trobar
l'editorial
o
persones que
poguessin
treure
aquesta
obra
endavant.
Sincerament
va
haver de passar
cert
temps,
fins
que un
dia
ens
va dir que
aquesta
obra l'editaria
ell
mateix,
com
a petit
homenatge
a
Calatayud.
Ens
encarregà
de
cercar una
impremta
o
editorial,
ja
que ell
corria
amb
totes
les despeses;
l'únic que demanava
era
que
estigués
escrit
en
català
i
tingués
tapa
dura.
A
partir d'aquest
moment
vàren
passar
uns
anys
en què
vàrem
estar
treballant
en
diversos
projectes,
tots
ells
relacionats
amb
l'art
de la
música,
sempre
rebent
bons
consells
i
procurant
que
cada
treball
pogués
sortir
el
millor possible.
A
més de
relatar
coses
sobre
la seva vida,
sempre
tenia
a
mà
algun
llibre
o
revista
amb
relació
al
món
de l'art
per
regalar-me,
doncs
diverses
vegades
em
va dir que
si
alguna vegada
havia d'escriure
sobre
la seva persona
estigués
ben
informat.
Josep
Coll Bardolet
va
néixer
a Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el 7 de novembre de 1912.
Fill
de
Josep
i
Concepció,
va
ser
el
tercer de sis
germans.
Als
quinze
anys
va rebre
les
primeres
lliçons
a
l'Escola Municipal
de
Dibuix
de
Vic,
on
s'havia
establit
la seva
família.
A
més de la
pintura
sempre
va
tenir dues
grans
aficions
que
el
varen
apassionar:
la
música i
l'excursionisme.
Va ser un pintor i
dibuixant prou conegut a Mallorca; gran persona i gran promotor
cultural (recordem els emblemàtics concerts del Torrent de Pareis,
que ell inicià l’any 1964).
Afincat
a Valldemossa des del 1942, el 1987 en fou proclamat fill adoptiu. La
seva obra es troba dispersa per tot el món, amb sales especials al
museu de Lluc, vall de Núria, etcètera. Ell mateix es definia com
un naturalista que tenia una gran fe en la bellesa, l’amistat i la
humanitat. I, segons ell, el que més li interessava de la seva obra
era el que encara li restava per fer. En aquells moments, la seva
darrera obra havia estat fer possible l’edició d’aquest llibre,
Records
de Bartomeu Calatayud Cerdà (1882-1973).
Coll Bardolet diu
en la presentació:
“Ha passat el
temps, però no oblidaré mai aquelles vetllades musicals a l’Hotel
del Artista, amb aquells concerts de guitarra tan íntims, tan
especials. Tot era favorable i propici, i gaudíem de la música en
un ambient d’harmonia i sensibilitat.
Avui, després de
tants anys, aquest humil llibre ens recordarà Don Bartomeu
Calatayud. Però també ens servirà per evocar els inicis d’aquells
acompanyants de la família Estaràs que, de llavors ençà, han
continuat enriquint i sembrant la bellesa folklòrica de les nostres
illes arreu del món.
Ara, llegiu i
recordau, tot revivint amb la humilitat tan pròpia del mestre
Calatayud aquelles hores històriques intensament viscudes i, encara
avui, evocadores d’uns bells moments irrepetibles.
Josep Coll Bardolet
Mallorca, desembre
2000”
Aquest
llibre es va acabar d'imprimir a la ciutat de Palma (Mallorca) dia 13
de desembre, festivitat de Santa Llúcia Verge i Màrtir. Finalment
només ens restava donar les gràcies al nostre amic el pintor Josep
Coll, la qual cosa vàrem fer de la millor manera deixant-lo plasmat
en el llibre amb la següent dedicatòria: al
magnífic pintor i amic de D. Bartomeu, JOSEP COLL BARDOLET, per
haver fet possible l'edició d'aquest llibre.
"Records
de Bartomeu Calatayud Cerdà”
(1882-1973), va ser presentat el dia 6 d'abril 2001, a les 18 h. al
Restaurant Romaní (Valldemossa), anteriorment Hotel de l'Artista.
Varen presentar l'acte els autors, i Pere Orpí i Ferrer. Seguidament
es va poder passar una plaent vetlada musical amb la interpretació
d'algunes de les composicions de Calatayud. En primer lloc Javier
Muñoz va interpretar "Sonatina número 2", després
l'argentí Martín Díaz ens deleità amb algunes melodies del seu
país. Finalment varen actuar els grups "Els Valldemossa" i
"Parado de Valldemossa". No podem passar per alt que durant
l'actuació d'"Els Valldemossa" i al final d'aquest acte,
s’interpretà la mateixa "Na Margalida", dedicada a
Margalida Nebot. En honor d'ells i de Margalida, present aquest dia
entre nosaltres.
Com
a simple
curiositat,
en
aquest llibre
va
sortir
una
pintura de
Coll
Bardolet
de
l'any 2000,
amb
el títol
ESGLÉSIA
CONVENT
SANT
DOMINGO
DE
POLLENÇA,
que
havia de
figurar
en el llibre
FESTIVAL
DE
POLLENÇA
1962-2001
de
Fernando
Merino.
Aquesta
mateixa
pintura
va ser
exposada
entre
el 14 de
juny
fins
agost
de
2001
a
l'exposició
retrospectiva
a
l’Hotel de
Ville
de
Tours
i
a l’ Institut
de
Touraine
amb
una àmplia
selecció
de les
obres
sobre
paper
de
Coll
Bardolet.
També
per
aquest
motiu
es
va fer un
punt
de
llibre.
El
1939, Coll Bardolet viatja a Mallorca, amb la intenció de pintar
durant quinze dies. Lloga una cambra a l'hotel Cèntric, al Pas d'en
Quint, al cor de la ciutat de Palma. Al poc temps es trasllada a
l'Hotel Marisol, vora la platja.
1941. Mallorca l'ha
captivat. Decideix quedar-se. Exposa per primera vegada, a les
Galeries Costa, de Palma. Es tractava de paisatges de l'illa, en els
quals els colors són més encesos i més intensos els contrastos.
Aquell mateix any, a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de
Madrid, va aprendre les tècniques del gravat.
1942. De tornada a
Mallorca es va establir a Gènova, a la casa on havia viscut Manuel
de Falla, propietat del folklorista Antoni Mulet, pintant els
paisatges de la Serra de Tramuntana, especialment els pobles de
Sóller, Deià, i Valldemossa.
En aquest poble va
fixar la seva residència dos anys després. Primerament a l'Hotel
del Artista, i després ocupa una cel·la de la Cartoixa. En aquest
mateix any, ja ens trobam amb un dibuix de Tomeu Estaràs, pare,
tocant el violí.
El 1943. El
matrimoni format per Bartomeu Estaràs Lladó (1898 - 1984) i
Margalida Estaràs Lladó (1912 - 1998), formalitzen l'adquisició de
l'Hotel del Artista Chopin del carrer Blanquerna, 14 de Valldemossa,
per refundar-lo com Hotel de l'Artista, si bé venien regentant el
negoci des de 1941.
Per a Coll
Bardolet, el descobrir aquest establiment va ser com una benedicció
del cel, doncs els seus amos Tomeu i Margalida li varen obrir les
seves portes com a un fill. Abrigat per aquest ambient familiar, no
és estrany que cada vegada se sentís més a gust, ja que l'ambient
que es respirava era d'una extremada alegria.
Un
altre dels seus
grans
amics,
sense
cap dubte,
va
ser el
violinista
Philip
Newman
(Manchester,
1904
-
Mallorca,
1966),
el
qual també
arribà
a Mallorca
el
1939,
per
entrevistar-se
a
Palma
amb
Pau
Casals
(el
Vendrell,
1876
-
Sant
Juan de
Puerto
Rico,
1973),
amic
de
tots dos
i
pel qual
Josep
sentia
una gran
admiració;
sempre
va
conservar
un
dibuix
d'aquest
pel
qual
sentia
un
gran afecte.
Philip
Newman passa sovint breus temporades a la casa llogada per Coll
Bardolet a Gènova, la mateixa que ocupà Manuel de Falla en les
seves estades a Mallorca. També arriba a tenir una gran amistat amb
el mestre Bartomeu Calatayud, el qual el 1963 escriu les obres
Minueto
i Tango
per a guitarra, totes dues amb la següent dedicatòria "Al
eminent violinista Philip Newman".
Josep
Coll Bardolet s'havia educat en el cant durant la seva infància a
Vila-seca, al municipi de Sant Vicenç de Torelló, sota la tutela de
Mn. Esteva Ferré, i més tard a l'Orfeó Vigatà. Així mateix,
durant el seu exili a Tours contribuí a crear la coral de
l'Institut d'Estudis Francesos de La
Touraine,
anomenada Le
Menestral,
i durant la seva estada als Països Baixos va prendre classes de cant
a Laeken amb Georges Villiers de l'Òpera de París.
Quan
va arribar a Valldemossa ja havia ballat amb Aires
de Muntanya
de Selva, grup del qual va ser un gran col·laborador. Precisament el
seu aprenentatge es devia al fet que volia que les seves pintures amb
temes del folklore mallorquí, reflectissin tal mobilitat que quan se
les s’observàs semblàs que sortien del quadre. Cal assenyalar
gairebé amb tota seguretat que aleshores degué conèixer algunes de
les persones, totes elles del món de l'art, que varen ser amigues
seves durant la resta dels seus dies.
“Un dels últims
dies de 1943 “Aires de Muntanya”, amb tots els seus components
il·lusionats i preocupats per allò de representar les Balears en un
Concurs, va emprendre viatge a Madrid, arribant a temps per prendre
els dotze raïms a la 'Puerta del Sol', una mica sorpresos d'aquella
gentada. Entre el grup figuraven:
Bartomeu
Estaràs Lladó, del Parado de Valldemossa (Director)
Matías
Estrades " " (Guitarrista)
Juan Antonio
Palmer " " (Solista)
D.
Bartomeu Calatayud. Mestre-professor de Guitarra.
D. Antonio
Galmés Riera. Director de l'Agrupació.
El mestre Calatayud va
ser un gran reforç per a les nostres guitarres, tocant entre
bastidors. També varen ser una gran ajuda els valldemossins, i
deixem constància del meu agraïment i un record: que descansin en
pau Matías, Juan Antonio i Bartolomé.
Alguna cosa també
li devem a Coll Bardolet ¿Veritat que sí?
"Aires de
Muntanya" ha estat forjat amb tenacitat i afecte per dues dones:
les senyoretes Sastre, i un grapat de col·laboradors valuosíssims,
entre ells el pintor Coll Bardolet.”
Aquest
petit
extracte
pertany
al
llibre
Pequeña
historia de
"AIRES
DE MONTANYA"
contada
por los demás,
de
D.
Antonio
Galmés
Riera.
Molt aviat Coll
Bardolet se sent molt implicat amb Valldemossa i tota la seva
cultura, tant poètica com musical. Ens ho demostra una petita
informació, que agraesc al meu amic el músic Tomeu Estaràs:
“Pel
que fa a la música, el que millor record són aquelles tertúlies a
l’Hotel del Artista, on els vespres sortia tot l’art dels seus
hostes i clients i en les quals s’integrava Calatayud. Coll
Bardolet, aleshores eix cultural del famós hotel, ens dugué la
Capella Clàssica, dirigida per Mossèn Joan Maria Thomàs; Philippe
Newman; l’escriptor Gironella; Joan Alavedra, biògraf de Pau
Casals; i Emili Brugalla, enquadernador de gran prestigi mundial, que
va fer unes fotos a D. Bartomeu, en una de les quals figura la
dedicació següent: “Al bon amic Don Bartomeu Calatayud, i la seva
distingida esposa, en recordança de la nostra estada a Valldemossa
en el mes de setembre de 1951”.
També hi estigué
el famós guitarrista Narciso Yepes. En una d’aquestes vetllades
record Philippe Newman i Bartomeu Calatayud interpretant un concert
per a violí i guitarra que tenc enregistrat.”
LA
GUITARRA A LES ARTS
La
guitarra ha estat un instrument que ha aparegut en les arts de manera
freqüent.
En
la pintura
Els
testimonis gràfics més antics en què apareixen perfectament
identificats diversos instruments de corda, la guitarra entre ells,
potser són les miniatures de les Cantigas
de Santa María,
els documents que amb més precisió i freqüència els representen.
Entre els artistes més importants que varen portar la guitarra a la
seva pintura, podríem destacar Picasso, Miró i Dalí.
Però de tots els
nostres pintors, cap com Romero de Torres va donar vida en la pintura
a la guitarra, la qual va tenir com una musa andalusa, morena i
dramàtica. Romero de Torres, en pintar algunes de les seves dones
"va posar en els seus braços de bronze la guitarra cantaora",
que en el seu bordó hi ha sospirs i en la seva caixa una dolora.
I de la nostra
estimada Mallorca, com no podria ser d'altra manera, són els nostres
admirats Josep Coll Bardolet, Alfons Alzamora Albéniz (Palma, 1913 -
Barcelona, 2010), que varen ser bons amics, així com Jacinto
Nadal i Antoni Alzamora, sempre pendents i disposats a col·laborar
en aquest bell art de la música.
Ho corroboren entre
altres alguns dels dibuixos, així com pintures que realitza Coll
Bardolet sobre temes folklòrics i dels seus amics Bartomeu Calatayud
i Tomeu Estaràs (pare) a partir de 1942. Molts d'ells han servit
d'il·lustracions en llibres, revistes, postals, etc.
1947. Il·lustra,
amb dibuixos a color, llibres d'estudi de danses antigues de l'illa
de Mallorca. Exposa de nou a Barcelona, a La Pinacoteca, i, de
nou, a Mallorca.
El 20 d'agost de
1949, s'ofereix un SOPAR ÍNTIM en homenatge a l'amic i eminent músic
EN BARTOMEU CALATAYUD. Ofert pels seus admiradors de l'Hotel de
l'Artista com a prova de simpatia i cordial gratitud. El cartell
d'invitació estava il·lustrat per Josep Coll Bardolet.
El
24 de juny de 1950, es dóna per finalitzada la impressió en els
tallers gràfics DURAN d'Inca (Mallorca), del llibre Mallorca,
Menorca, Eivissa - folklore.
Edició patrocinada per l'Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca.
Escrit per Antonio Galmés. Il·lustracions amb aquarel·les i
dibuixos de J. Coll Bardolet. D'aquesta edició s'ha fet un tiratge
de luxe de cent exemplars en paper de fil Guarro, numerats de l'1 al
100, signats per l'autor i amb una làmina il·luminada a mà pel
pintor J. Coll Bardolet.
Del
revers
de
la portada
he
extret
un
petit extracte
de
l'escrit. Diu
així:
“José
Coll Bardolet, verdadero genio en la captación del movimiento y su
plasmación en la línea, ha ornamentado la obra. El pincel de Coll
Bardolet, de valía indiscutible, proporciona aquí un rico archivo
al folklorismo, ya que cada caso ha sido estudiado al natural con
toda devoción y ahínco: ni la tormenta de nieve le arredró para
escalar el Puig de Massanella donde podía obtener directamente los
apuntes de “Sa Casa de sa Neu”.
Vull
ressaltar
que
encara
que s'hagi
escrit
molt
sobre les
il·lustracions
de
llibres
i
postals
amb
temes
folklòrics
de
Coll
Bardolet,
també
hi va haver
altres
dibuixos
i
pintures
que
varen servir
per
il·lustrar
aquests
mateixos
llibres
i
també
fullets
d'exposicions
i
postals
nadalenques.
Primerament
puc
assegurar
que
alguns
dels
seus
primers
dibuixos
o
pintures
a
Mallorca
varen
ser els
molins
del
Jonquet
i
la Catedral de
Palma.
Com a exemple,
al
llibre “Mallorca,
Menorca,
Eivissa
- folklore”
(1950),
en
les
pàgines
109
i
132
hi podem
veure el
Jonquet
i
la Catedral,
i
en
un fullet
d'una
exposició
celebrada
del
28 de febrer
al
18 de març
de
1959 a
la
"Galeria
Motte",
de
Ginebra
(Suïssa),
es
pot veure
el
mateix dibuix
amb
un
molí
del
Jonquet.
A
principis de la dècada de 1950, Calatayud escriu una obra titulada
Sonada
típica de Mallorca,
per Bandúrria I, Bandúrria II, Llaüt i Guitarra, amb la següent
dedicatòria: “A José Coll Bardolet”.
En aquestes
mateixes dates, Coll Bardolet porta des de Bèlgica un regal per a
Tomeu Estaràs, fill: la seva primera flauta. S'havia adonat de les
qualitats artístiques del que per aquelles dates era només un
infant. Segons pròpies paraules de Tomeu, Josep Coll Bardolet havia
estat el seu pare musical, ja que amb només catorze anys ja el
portava a concerts, de Philip Newman i del mestre Joan M. Thomàs;
fou el qui li va obrir el camí. Sense oblidar la relació que sempre
va mantenir amb el mestre Calatayud. Per això no és d'estranyar
l'admiració que sempre ha sentit per Coll Bardolet.
El
1953 el folklorista Antoni Mulet escriu el llibre MALLORCA,
El Parado de Valldemossa.
Antecedents i desenvolupament en el ball popular. Dibuixos i
aquarel·les originals de J. Coll Bardolet.
Justificació del
tiratge. D'aquesta edició s'han imprès: Sis exemplars en paper
"Royal Annam" de la Gelidense, numerats amb números
romans. Cent exemplars en paper fil verjurat de "L. Guarro,
S.A.", numerats de l'1 al 100. Dos mil exemplars en paper litos.
També
he
extret
un
petit
escrit
que
diu:
“Coll-Bardolet,
el meritísimo pintor, mago en la reproducción gráfica del
movimiento, ha ilustrado como él sabe hacerlo, este magnífico
libro, y lo ha impregnado del espíritu valldemosino, que conoce y ha
asimilado plenamente por residir en la villa desde hace años.
Diversas ilustraciones musicales y láminas folklóricas completan la
presentación de esta obra”.
“Tanta
llegó a ser la influencia de los medios turísticos tema en los
bailes populares mallorquines, debido a su belleza y la proyección
de los mismos en los medios nacionales e internacionales conseguida
principalmente por Aires de Montanya, que en el Boletín nu.5 de Skal
Club de Mallorca, dedicado al mencionado congreso, la portada fue una
payesa mallorquina danzando frente al mar y la contraportada el baile
del bolero viejo “Parado de Valldemossa”, dibujos artísticos y
graciosos como los suyos, de José Coll Bardolet, gran amigo y
admirador de la Agrupación.”
1954.
Va estar estudiant cant a Brussel·les, a l'Escola de Música Laken.
Lo seu, naturalment, era la pintura i, estudiant a l'Acadèmia de
Brussel·les, alternava els pinzells i el color amb el cant.
1961.
En aquest mateix any, Calatayud transcriu per a guitarra la rapsòdia
Sonada
típica de Mallorca
(obra
que
en els
anys
50
ja
havia
escrit
per
a rondalla),
en la qual recorre amb gustós enquadrament rítmic-harmònic motius
musicals, dolçament nostàlgics, animats d'una vitalitat rítmica
extraordinària, fins a la dansa, fosca, misteriosa i rimbombant
d'ecos mediterranis, que conclou amb desbordada generositat sonora
(Cant de Ximbomba). Va ser editada per “Unión Musical Española”
i porta la dedicatòria A
mi amigo el distinguido pintor José Coll Bardolet.
A la portada de la partitura podem distingir un dibuix de
Valldemossa, realitzat per Coll Bardolet.
A l'Hotel de
l'Artista, regentat per Bartomeu Estaràs, hi tenien lloc trobades
informals, en què varen participar activament, entre altres,
Bartomeu Calatayud, Eaktay Ahn (fundador de l'Orquestra Simfònica
Ciutat de Palma), Joan M. Thomàs i el mateix Philip Newman. La gran
amistat que hi havia entre Coll Bardolet i Philip Newman, propiciava
les vetllades artístiques que se celebraven a l'hotel. Probablement
allà va sortir la idea del Festival de Pollença.
Aquest es va
inaugurar el 1962, amb l'actuació de Bartomeu Calatayud, i es va
convertir en l'activitat a la qual va dedicar més temps en aquesta
època. Els millors artistes varen aparèixer al seu costat durant
els concerts del Festival.
L'últim concert de
Philip Newman va tenir lloc el 4 de setembre de 1966 en el Festival
de Pollença.
Newman va morir
d'un atac de cor a la seva habitació de l'Hostal San Luis al carrer
Verí nº 9 de Palma de Mallorca, el 23 de novembre de 1966.
1967.
Se celebra el I Certamen Folklòric provincial de Bunyola "Andreu
Estarellas Pascual" (Bunyola, 1890 - 1981), on l’agrupació
"Sa Revetla" de Son Servera aconsegueix el primer premi,
atorgat pel Ministeri d'Informació i Turisme. El jurat va estar
compost per Lamberto Cortés (Avespa), Periodista; Andreu Estarellas,
Margalida Nebot (balladora), Josep Coll Bardolet i Antoni Galmés.
1968.
És l'any en què Calatayud escriu Dansa
popular de Campdevànol
(Catalunya), tema variat per a guitarra, que fou editat per UME amb
la dedicatòria A
José Coll Bardolet.
En aquestes dates, de la mateixa obra en fa un arranjament per a
flauta dolça i dues guitarres, sense cap dubte perquè pugui ser
interpretada per Bartomeu Estaràs.
Com una de tantes
anècdotes, i que segurament la majoria de gent no s'ha preguntat:
quins eren els balls que més havia estudiat per a les seves
pintures? Realment molts s'hauran adonat que varen ser molts els
quadres que realitzà amb tota mena de balls folklòrics, però la
realitat és que la majoria d'ells estaven inspirats en el bolero de
"s'Hort d'en Boira".
Aquest bolero, amb
copeos i jotes, sembla deduir-se de la vella costum de Selva de
celebrar un ball, després d'un bon berenar (pancaritat), en l'era
d'una finca d'aquest nom, en la qual era motiu d'orgull per a la
parella que, a ritme més accelerat, aconseguia ballar aquest bolero,
encara que en aquest aspecte es quedaria minvat si el comparam amb el
"Copeo de Manacor".
És
de suposar que això és el que el portaria a escriure El
copeo de Manacor
(aprox. 1949).
En quant als
Boleros Vells, podem dir que hi ha una varietat bastant considerable
d'aquests boleros, si bé tots, a excepció dels de "l'amor",
tenen el mateix motiu amb lleugeres variants.
En
referència a
"s’
Hort d'en
Boira",
crec
que
el seu veritable
nom
és
"Bolera
antiga
de
Valldemossa".
Escrita
per
Goula
el
1882.
El
1969, Coll Bardolet rep la visita dels seus amics Bartomeu Calatayud
i Margalida Nebot, a la qual no havia vist des de 1967; a la vegada
entrega a Margalida un bonic poema d'Octavi Saltor (va ser el
pregoner en els concerts del Torrent de Pareis el 1975), amb la
dedicatòria: A
Margalida Nebot amb l'admiració d'en Coll Bardolet.
El
mes de desembre de l'any 1974, l'Ajuntament de Palma va acordar per
unanimitat: "Proclamar
Fill Il·lustre de la Ciutat de Palma de Mallorca el Mestre Joan
Maria Thomàs".
A l'acte públic de
proclamació de Fill Il·lustre, el 31 de desembre de 1974, al Saló
de Sessions de l'Ajuntament, Mn. Baltasar Coll Thomàs pronuncia el
discurs biogràfic.
El
1977,
Gerard,
germà
de
Joan
M.
Thomàs
envia
el
fullet de Baltasar
Coll
Thomàs,
imprès
a
Imp.
Moderna.
Llucmajor.
1977,
titulat
Joan
Maria
Thomàs.
Fill
Il·lustre
de
la
Ciutat,
al
seu amic
Coll
Bardolet.
Aquest
li
contesta
amb
data
16
des.
1977:
“Ben
estimat Gerard.
Gràcies
per el teu coral record per l'envío d'aquestes pagines que mereixen
encara esser molt mes extenses.
L'obra
de Don Joan, crec jo és ben mereixedora d'altres anàlisis. I tot és
massa aprop per jutjar-ho degudament, amb tot el seu rècord és d'un
gran valor i molt estimat per mi.
Gràcies
una vegada mes, amb una coral i forta abraçada.
Vostre
Josep”
A
partir de 1981, forma part del Comitè d'Honor de l'Associació
Festivals Chopin de Valldemossa.
El
23 de maig de 1982 es va fer la presentació del disc de Gabriel
Estarellas dedicat a l'obra del compositor mallorquí Bartomeu
Calatayud, on una de les obres era la Sonada
Típica de Mallorca.
L'acte es va celebrar a l'Estudi General Lul·lià i va ser presentat
per Miquel Bota Totxo (Pollença, 1920 - 2005).
El 1983, una
pintura seva de la Cartoixa il·lustra el programa del Festival
Chopin.
1984.
En el llibre Pequeña
Historia de "AIRES DE MONTANYA" contada por los demás, a
la contraportada podem veure la silueta d'un dibuix de J. Coll
Bardolet.
El
1987, Valldemossa el proclama Fill Adoptiu i, al setembre de 1989, al
monestir de Lluc s'inaugura la Sala Coll Bardolet. En l'ofici és
nomenat "Blau d'Or". Es publica l'opuscle Josep
Coll Bardolet al Museu de Lluc.
En el transcurs de la IX Festa Folklòrica Cultural Mallorquina,
celebrada a Son Ferriol (Palma), 1990, se li va retre homenatge per
la seva aportació a la transmissió de la cultura tradicional amb
els seus dibuixos i pintures. I aquest mateix any, la Generalitat de
Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
1988.
La Coral Universitària de la UIB el nomena "Cantaire d'Honor"
i s'edita Vint
anys de música coral al Torrent de Pareis. Se
li va organitzar una exposició antològica a La Llotja de la Ciutat
de Mallorca.
1991. El Consell de
Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears li concedeix la
Medalla d'Or "en reconeixement als seus mèrits en el camp de la
pintura i la música".
El 7 de novembre de
1992, a l'Església Santa Eulàlia de Palma se celebra un concert
d'orgue en homenatge a Josep Coll Bardolet. Es varen poder escoltar
obres de Joh. Seb. Bach, per la intèrpret alemanya Aloysia
Assenbaum.
1993.
La
casa
Reial
Belga
el
nomena
"Cavaller
de l'Orde
de
la Couronne".
El
23 de desembre
es
presenta
a
Lluc
la
Petita
Història
dels
Blavets
de
Lluc,
de
la qual
és
promotor
amb
l'Associació
d'Antics
Blavets.
Aquest
mateix
any
al
Casal
Balaguer
de
la Ciutat de
Mallorca,
se
celebra el
I
Concurs
de
Guitarra
"Bartolomé
Calatayud",
per
a joves
intèrprets.
El
guanyador
de la primera
categoria
(fins
als 17 anys),
va
ser Joan
Benejam,
el
qual
va
interpretar
la
Sonada
Típica
de
Mallorca,
obra
dedicada a
Coll
Bardolet.
No
podem
oblidar
que
en
els concerts
de
Nadal
de
la Coral
Universitat
de les
Illes
Balears
cada
any
hi
havia un
pregoner;
el
1993
li
va correspondre
a
Coll
Bardolet.
Mentrestant
a
Londres
s'edita
una
col·lecció
composta
de tres
volums
amb
el
títol The
Guitar
Music
of
Spain,
amb
obres
d'autors
espanyols
com
Albéniz,
Rodrigo,
Llobet,
Cardoso,
Sainz
De
La
Maza
i
unes
50
peces
de
Calatayud,
entre
elles
Danza
Popular
de
Campdevànol
(Catalunya).
Tema
variat,
amb
la
dedicatòria
A
José
Coll
Bardolet.
Com
a simple
anècdota,
vull assenyalar
que
hi ha tres
discos
dels
anys
cinquanta
de
l'agrupació
Cors
i
Danses
de
Valldemossa,
en
els quals figura
com
a Director:
José
Coll
Bardolet.
Referència:
“DISCOGRAFIA
DE
45
R.P.M.
DE
BARTOMEU
CALATAYUD
CERDÀ
TRETA
DE LES FITXES
DEL
LLIBRE
"IV
JORNADES
DE
CULTURA
POPULAR
A
LES
BALEARS".
(Manacor,
1
i 2
de
febrer de
1997).
Al
costat de cada
fitxa
pots
trobar les
abreviacions
R.E.
(Referència
escrita),
M.N.
(S.S.)
(Margalida
Nebot,
Son
Servera),
C.C.
(S.J.)
(Carles
Costa,
Sant
Joan)
i
C.R.H.M.M.
(Centre
de Recerca històricomusical
de
Mallorca).
Cal
aclarir
que
R.E.
s'ha
col·locat
en
aquelles
fitxes
dels
discos
que
se
sap
que
existeixen
per
les
portades
d'altres
discos,
però
es
desconeix qui
els
pot
tenir.
2
COROS Y DANZAS DE VALLDEMOSSA
Director: José Coll Bardolet.
A)
PARADO
DE VALLDEMOSSA.
BOLERO DES VERMAR.
(Calatayud-Estaràs).
SOR
TOMASETA.
(Popular).
B) BOLERA
ANTIGA DE VALLDEMOSSA.
JOTA
MALLORQUINA.
(Marinera).
(Calatayud-Estaràs).
BOLERO
DE L'AMOR.
(Recop.
Calatayud-Estaràs).”
Poc
després
es
grava un
tercer
disc,
pel
GRUP "COROS
Y
DANZAS
DE
VALLDEMOSSA"
en
el qual figura
com
a Director:
José
Coll
Bardolet,
per
ALHAMBRA
MCP
10.014
en
alta
fidelitat.
Velocitat:
33
1/3
r.
p.
m.
i
conté
les
cançons
dels
dos
discos
anteriors.
a) BOLERA ANTIGA
DE VALLDEMOSSA.
b) JOTA
MALLORQUINA.
c) BOLERO DE
L’AMOR.
d) COPEO DE
MUNTANYA.
e) BOLERO D’ES
VERMAR.
f) BOLERAS
MALLORQUINAS.
a) PARADO DE
VALLDEMOSA.
b) SOR TOMASETA.
c) BOLERO AIROS.
d) COPEO DE
CONCAS.
e) MATEIXA (una
rosa).
La portada d’aquest
disc d’El Parado, estava il·lustrada amb una aquarel-la de
Margaret Swenney.
Com
cada any a l'agost, Coll Bardolet va de vacances a Suïssa, per la
qual cosa no pot assistir als concerts del Festival Chopin. Però el
1996, en estar dedicats a dos dels seus grans amics: Manuel de Falla
en el 50 aniversari de la seva mort, i Joan M. Thomàs en el
centenari del seu naixement, sí que assisteix a aquests, que
sobretot li porten grans records.
2000. El professor Paul Walter Fürst, nascut a Viena el 25 d'abril de 1926, escriu l'obra per a guitarra sola Homenaje a Coll Bardolet, que va ser editada a Viena (Àustria).També
en el
2000
i
en
el CD
de
Tomeu
Estaràs
Entre
mites
i
flautes,
podem
llegir:
“La
meva
sincera
gratitud
a:
Josep
Coll
Bardolet,
artista,
mestre
i
amic,
per
haver
guiat
les
meves
primeres
passes,
endinsant-me
en aquest
món
extraordinari
de
la música
i
l'art,
i
per
la
seva
importantíssima
col·laboració
en
aquest
enregistrament.
Gràcies.”
La
realitat
és
que quan
s'estaven
realitzant
les
presentacions
del
llibre "Records
de
Bartomeu
Calatayud",
Antoni
Mir
i
Joan
Parets
ja
portaven
molt
de temps
investigant
sobre
la
guitarra
i
els seus
constructors
a
Mallorca
(exactament
des
de 1996); trobaven
que
hi havia un
buit
molt
important
en aquest
aspecte,
ja
que
el
poc que
s'havia
escrit
sobre
ella
era
en
un fullet
titulat
"La
Guitarra su
construcción
i
su música".
Precisament
estava
escrit
per un
mallorquí,
D.
Fernando
Mestre
el
1914,
a
Utiel.
Imprenta
de
Teodosio
Laduesta.
Amb
la
següent
dedicatòria:
“Al
eminente
maestro
de
la guitarra
Doctor
D.
SEVERINO
GARCIA,
SU
ADMIRADOR,
discípulo
i
afmo.
Amigo.
El
autor.”
El
llibre
La
guitarra
a
Mallorca
i
els
seus
constructors
es
va acabar
d'imprimir
en
la Impremta
Homar
de
la Ciutat
de
Mallorca,
el
“dia 22
de
Novembre de
MMI,
festivitat
de
Santa Cecília,
màrtir
cristiana,
se
l'ha
reconeguda
com
la
Patrona
de
la Música”.
Aquest
llibre
amb
molt
bon
criteri
va ser
dedicat
a
Josep
Coll
Bardolet,
Pere
Orpí
Ferrer
i
Bartomeu
Quetglas
Salvà.
En
aquest
llibre,
a
més
de
la portada,
es
poden veure
altres
il·lustracions
de
Coll
Bardolet,
com
una
postal
(aprox.
1953),
una sanguina
de
La
Cartoixa
de
Valldemossa
(aprox.
1941),
i
un
dibuix
d'Els
molins
d'es
Jonquet
(aprox.
1941).
La
presentació
es
va dur
a
terme
el
dia 22 de
març
de 2002,
a
les 20'00 h.
a
l'Hotel
Mar
y
Pins
(Peguera),
intervenint
a
l'acte
els
autors,
així
com
Pere
Orpí
i
Ferrer
i
els
constructors
de
guitarres
Antonio
Morales
Nogues
i
José Luis
Romanillos
Vega.
També
varen actuar
els
grups
"Quart
Creixent" i
Miquel
Brunet,
Tomeu
Estaràs
i
Genia
Tobin
del
grup
"Els
Valldemossa",
els quals varen
dedicar
un
dels seus
èxits
a
Coll
Bardolet.
Per
a tots els
amants
de
les curiositats,
cal
dir
que,
encara que el
llibre
"La
guitarra a
Mallorca
i
el
seus
constructors"
s'hagués
començat
abans
de
"Records
de
Bartomeu
Calatayud
Cerdà
(1882-1973)”,
i
estàs
finalitzat
aproximadament
un
any
abans
que
aquest,
el nostre amic
Coll
Bardolet,
per
l'amistat que
havia
mantingut
amb
Calatayud
va
creure
oportú
que
el
primer a
sortir
al carrer
fos
el
del
seu amic,
com
a mostra
d'un
petit
homenatge
del
qual
era
sense
cap
mena
de dubte
mereixedor.
Amb
aquest
llibre
i
gràcies a
Coll
Bardolet
neix
la
col·lecció
So
de
guitarra,
que
ofereix
a
tots
els
afeccionats
a
la guitarra
clàssica
uns
llibres
que
fan
referència
a
compositors,
intèrprets
o
constructors
de
guitarres
relacionats
amb
l'illa
de
Mallorca. En
aquests
llibres
apareix
informació
que
permet
augmentar
el
plaer
i
l'afecció
a
aquest
noble
art
de
la guitarra.
Inauguració
de la Sala Coll Bardolet a l'edifici del Sucre de Vic, concretament
la sala Foller molt propera a la dedicada a Josep M ª Sert, amb el
qual curiosament col·laborà en les pintures de la Catedral. Coll
Bardolet no va dubtar davant d'aquesta proposta i va fer donació de
la seva obra. La sala Coll Bardolet va ser inaugurada el 23 de juliol
de 2002. Hi podem veure obra realitzada entre els anys 2000 i 2002,
principalment de gran format i abstracta. És destacable la
composició de les obres a la sala, ja que estan col·locades de tal
manera sota unes arcades, que semblen els vitralls d'un edifici. La
sensació global és similar a la d'una petita catedral. També és
significant, que Coll Bardolet va posar la intenció que en aquesta
sala -fent una similitud amb la música- no hi hagués cap nota
discordant, que es tingués una sensació semblant a la del gaudi de
la música, només que amb els ulls.
Homenatge,
amb ocasió del 90 aniversari.
El
2002, Edicions Documenta Balear publica un llibre i CD titulat Fent
camí amb el poble
- Rimes,
proses i cançons,
de Pere Orpí, amb il·lustracions de Josep Coll Bardolet, Josep
Cortès, Jeroni Juan Tous, Jaume Mercant, Pere Orpí i Joan Rai.
El
16 de setembre d'aquest mateix any, vàrem poder obsequiar Coll
Bardolet amb un concert celebrat en el seu propi estudi, on es varen
interpretar obres de Bartomeu Calatayud. Entre elles, Fandanguillo,
Bulerías, Canción de cuna
i el poema de Pere Orpí Sonet
desafinat a la guitarra del mestre Bartomeu Calatayud,
musicat per Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez, obra que era del
grat de Josep Coll.
“Quart
Creixent” és un grup de joves que gravà un disc, Records
de Bartomeu Calatayud,
en reconeixement a la figura d’aquest compositor, a la seva vida
dedicada a l’enriquiment del folklore mallorquí. Ells mateixos
varen voler mostrar el seu agraïment als col·laboradors:
A
“la senyora
Margalida
Nebot
(Balladora a qui l’autor dedicà algunes de les seves peces) ens va
ajudar a fer la catalogació de la seva obra folk per al nostre disc.
D’altra
banda, el senyor Coll
Bardolet,
des del seu estudi, ens va pintar dos quadres meravellosos: un d’ells
per a la portada del disc i l’altre per a l’interior, on s’hi
representa la lluna de Quart Creixent. Aquest gest del pintor va
enfortir la nostra decisió de seguir endavant.”
També
varen col·laborar en el disc mossèn Pere
Orpí,
així com
Tomeu Estaràs,
Genia
Tobin i
Tomeu
Penya,
entre
d’altres.
El
disc va ser presentat el divendres 15 novembre de 2002, a l'Auditori
d'Alcúdia.
Vull
ressaltar que Coll Bardolet, de la pintura de la portada d'aquest
disc en va fer 250 litografies per a poder ajudar en aquest projecte
que era del seu gust. Com anècdota puc dir que del quadre de la
portada, encara que va tenir molts de pretendents, mai se'n va voler
desprendre.
El 2003 els
organitzadors de les Serenates GUITARRÍSTIQUES D'ESTIU MEMORIAL
XAVIER BESTARD IX EDICIÓN, em varen demanar si Coll Bardolet podria
col·laborar pintant una guitarra per a la portada del programa, cosa
a la qual va accedir. Els concerts d'aquest any varen estar dedicats
a la figura de Bartomeu Calatayud en el 30 aniversari de la seva
mort. En l'apartat d'agraïments es podia llegir el següent escrit:
“Igualment, agrair la col·laboració del recentment guardonat amb
la medalla d'or del "Círculo de Bellas Artes", l'artista i
pintor Coll Bardolet”. També va ser nomenat Soci d'Honor.
El primer concert
es va celebrar el divendres, dia 25 de juliol de 2003. “Concert
Homenatge a Bartomeu Calatayud. Trinitat Solascasas (guitarra) –
Col·labora Bartomeu Estaràs (flauta)”.
Totes
les obres que es varen interpretar eren de Bartomeu Calatayud, i en
la II part vàrem poder escoltar la bonica obra Divertimento
per a flauta i guitarra, així com la Sonada
Típica de Mallorca
dedicada a Coll Bardolet.
Vull
ressaltar
que
amb anterioritat
Tomeu
ja
havia
participat
en les
Serenates
Guitarrístiques,
formant
duo
amb
Xavier
Bestard
(guitarra),
agost
de 1997.
18
octubre 2003 La Coral Universitat de les Illes Balears va presentar a
Valldemossa el llibre CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS XXV ANYS
1976-1977 / 2001-2002, que recull els 25 anys de la seva història.
En l'acte, que es va tancar amb un concert, participà Coll Bardolet,
Cantaire d'Honor de la Coral i mecenes de la publicació.
Vull
destacar un extracte d'un petit escrit d'aquest llibre:
“Aquesta
és una fita que sovint ens serveix de refugi, a fi de recordar els
instants més feliços de la vida. Doncs avui, amb aquest llibre, la
Coral Universitària ens convida a la magna celebració dels seus
vint-i-cinc anys i, amb la celebració, la possibilitat de tornar a
recorrer la seva trajectòria brillant i feliç.
JOSEP
COLL BARDOLET
Valldemosa, maig de
2002
Primer Cantaire
d’Honor de la CUIB (des de 1987)”
Isaac
Albéniz
a
Mallorca,
autors
Antoni
Mir
i
Marquès
i
Joan
Parets
i
Serra.
Constituïa
el
tercer volum de
la
col·lecció
"So
de
guitarra".
S’acabà
d'estampar
dia
12 de
setembre
de 2004,
festivitat
de la
"Mare
de
Déu
de
Lluc",
Diada
de Mallorca
i
114
aniversari
d'una
de
les seves estades
a
l'illa i
de
la creació
de
l'obra
MALLORCA.
La
primera
edició
va ser
patrocinada
pel
Consell Insular
de
Mallorca.
La
pintura
de
la coberta
és
un
oli
del
nostre
amic
Antoni
Alzamora,
i el
disseny
de Mario
Martínez
Fernández.
La
composició,
maquetatge
i
producció
va ser
d'Edicions
Roig
i
Montserrat
(Campos).
També
conté
un
oli
titulat
"Mallorca"
(1970),
i
dues
sanguines
de
la Caleta
de
Santa
Ponça
(2003),
de
Josep
Coll
Bardolet,
pintades
com
ell
la
recordava
en
els moments en
els
quals
va estar
pescant
en
aquests
bells
paratges.
En
la presentació
a
càrrec de
Dolça
Mulet,
vicepresidenta
i
consellera
executiva
de
Cultura del
Consell
de Mallorca,
entre
altres coses
escrivia:
“El
llibre, a més, compta amb la direcció artística de l’inestimable
pintor, també català, Josep Coll i Bardolet.
Per tant,
l’aportació d’aquest nou estudi sobre Isaac Albéniz i la seva
relació amb Mallorca, compleix amb tots els requisits, tant
científics, pel que fa a la notable investigació documentada duta a
terme pels autors, com artístics. Per tots aquests motius, com a
consellera executiva del Departament de Cultura consider la
conveniència de posar a l’abast dels mallorquins i de tots aquells
interessats aquesta obra del que fou un reconegut i prestigiós
compositor i amant de Mallorca.”
El
llibre va ser
presentat
el dia
28
de setembre de
2004,
a les
19'30
h.
A
l'illa
de
Llibres,
la
Misericòrdia.
Palma.
Vàrem
poder
comptar
amb
la presència
de
Coll
Bardolet
i
a més
es
va poder
gaudir
d'un petit
concert
de
guitarra a càrrec
de
Trinitad
Solascasas
i
Xisca
Oller.
La
Guitarra a les Balears i els seus
constructors,
autors Antoni Mir i Marquès i Joan Parets i Serra.
No
hem de deixar d'esmentar alguns canvis que a la llarga han estat de
gran benefici per a tots; ho demostra l'èxit creixent que ha tingut
aquest llibre en tots els seus aspectes, doncs ja des del principi
vàrem creure convenient canviar el títol La
Guitarra a Mallorca i els seus constructors,
pel de La
Guitarra a les Balears i els seus constructors.
Amb molt bon criteri Coll Bardolet també va pensar que era
convenient canviar el model de portada, de manera que una tarda que
vaig estar amb ell, em demanà si tenia alguna foto d'alguna de les
meves guitarres que estigués bé, la casualitat va fer que poques
dates abans l’amic i fotògraf Tomàs Domínguez hagués fet
algunes fotos d'elles, i vàrem quedar que en uns dies n'hi portaria
algunes. Al cap de pocs dies li port dues fotos amb la mateixa
guitarra, una de mida gran i una altra petita, l'anècdota és que
Coll Bardolet va preferir quedar-se amb la petita, perquè li feia
pena, si no sortís bé, poder espatllar la gran.
Com sempre Coll
Bardolet ens obsequia amb una grata sorpresa, ja que damunt la foto
havia dibuixat unes flors precioses; era un altre gran al·licient.
Aquest llibre va ser dedicat a George Bowden i la seva viuda Carme
Serrat.
Aquesta
primera edició de La
Guitarra a les Balears i els seus constructors,
constitueix el volum quart de la col·lecció So
de guitarra. Es
va acabar d'imprimir a Palma (Mallorca) dia 31 de desembre de 2004,
festivitat de Sant Silvestre.
La presentació del
llibre es va dur a terme el 14 de gener de 2005, a les 20 hores, al
Bar Akelarre del port de Maó, en un acte preparat per Sonostudi
Menorca i la col·laboració de l'Ajuntament de Maó, amb motiu de la
Diada de Sant Antoni, Patró de Menorca.
Els
tres
Bowden
Per
ser
sincer,
un
dels
treballs
amb els
quals
m'he
sentit
més
a
gust,
des
que
va
començar
fins
que
va
estar
finalitzat,
va ser el dels
Tres
Bowden.
Una
de les
coses
més
apreciades
d'aquest
llibre,
entre
d'altres
i
per diversos
motius,
és
la portada,
ja
que la
idea
original
va ser
d'aquest
gran
amic
i
mestre
Coll
Bardolet,
el
qual havia
mantingut
amistat
amb
Dina
Moore
i
la seva família;
a més
coneixia
l'entrada
del
jardí
Spindrift,
habitatge
de
la família
Bowden
a
Portals Nous
(Calvià).
També,
per
desgràcia,
va
ser l'última
pintura
que
va fer
expressament
per
a un llibre.
El
llibre
es
va acabar
d'imprimir
a
Palma
(Mallorca)
dia
13 de
desembre
de 2006,
Festivitat
de Santa Llúcia
Verge
i
Màrtir.
Aquesta
primera
edició
dels
Tres
Bowden
constitueix
el
cinquè
volum
de la
col·lecció
"So
de
guitarra".
El
llibre va ser
presentat
per
primera
vegada
el
7 de març
de
2007 a les
20
h.
al
Saló
d'actes
de l'Edifici
Sa Riera,
UIB,
Palma
de
Mallorca.
La
presentació
de l'acte
va
córrer
a
càrrec de
la
senyora
Francisca
Lladó
(vicerectora
de Projecció
Cultural
de la
Universitat
de les
Illes
Balears)
acompanyada per
Joan
Parets,
Trinidad
Solascasas
Sierra
i
Antonio
Morales.
Seguidament
es
va realitzar
un
recital a càrrec
del
guitarrista
Fernando
Rubín.
2004.
Valldemossa
adquireix
un
"casal"
per a la seu
de la Fundació
Coll
Bardolet.
2005.
Constituïda
la
Fundació
Coll
Bardolet
per
preservar
el
llegat
del
pintor.
Fundació
Cultural
Coll
Bardolet.
L'acte
inaugural
va tenir
lloc
el
dia
4 de febrer
de
2007 a les
18
hores.
Josep
Coll
Bardolet
va morir a
Valldemossa
(Mallorca),
el
30 de juliol
de
2007.
%20%20036.jpg)
%206911.JPG)
%20%20032.jpg)