 |
| Estàtua de Junípero Serra. Petra (Illes Balears) |
 |
| Casa solabriega de la familia Serra en la calle Barracar |
Va néixer el 24 de novembre de 1713
i va ser batejat el mateix dia a la parròquia de Sant Pere de Petra, amb el nom
de Miguel José. Els seus joiosos pares van ser Antoni Serra i Margarita Ferrer.
La casa del
Carrer Barracar procedia de la seva àvia paterna. Aquesta casa va passar a ser
propietat del seu Pare el 29 d'octubre de 1719. Format cristianament per la
seva família, ajuda a conrear els camps on coneix els diferents cultius que més
tard ensenya als nadius i aprèn les primeres lletres a les aules del convent de
Sant Bernardino, on comença a florir la vocació religiosa.
Va partir de
Petra als 16 anys per estudiar a Palma de Mallorca (1729). Va realitzar l'any
de noviciat al convent de Jesús de Palma i després passa al Convent de Sant
Francesc, prenent el nom de Fra Juníper per la devoció que, en les seves
lectures, li havia inspirat aquell sant company del fundador de l'Ordre de Sant
Francesc d'Assís, en el qual romandrà fins a la seva partida de l'Illa. Aquí va
realitzar els seus estudis sacerdotals, ensenyant Filosofia i després va ser
catedràtic de Teologia Lul·liana. Alternava la docència amb la predicació.
Predicant la quaresma en el seu poble va rebre el permís per poder partir cap a
Missions. El seu últim sermó el va predicar en el Santuari de Bonany, el tercer
dia de Pasqua. Aquest dia va ser el seu comiat de Petra.
El dia 13
d'abril de 1749, després de dinar al migdia, s'acomiada de la comunitat i
s'embarca juntament amb el P. Francesc Palou (que més tard seria el seu gran
biògraf), camí cap a Mèxic.
Del pare
Serra encara que no es conserva cap composició musical i ni tan sols es té
notícia que l'hagués escrit, si sabem que des de nen va destacar en el cant
coral actuant de forma admirable, ja que estava dotat de molt bones qualitats
naturals, sonora veu i fina entonació va ser el regal que la natura li havia
adornat.
Sent encara
un nen a Petra, atreia l'atenció per la seva veu i va ser per aquest motiu que
li van admetre en el cor del convent local de Sant Bernardino de Sena. Aquí
altern la docència a les aules amb el cant en el cor, juntament amb els
religiosos i un grup de nois cantaires.
Quan arriba a Mèxic el 1749 va felicitar a tots els
religiosos del Col·legi de Missioners de Sant Ferran per la seva puntual i
quotidiana assistència al cor. Més tard quan arriba a la Sierra Gorda i el
veiem en plena activitat en la seva missió de Jalpan, on construeix una
magnífica i espaiosa església que avui és l'admiració de qui la visiten, ens
adonem perfecte compte de com aquest bagatge musical, que l'acompanyava formant
part del seu mateix ser missioner i adquirit durant la seva formació
d'estudiant, li serveix de oportú instrument per a desenvolupar eficaçment la
seva tasca apostòlica i civilitzadora aconseguint abundant fruit a favor de les
ànimes.
El cant, la
predicació i el bon exemple van ser com les tres eines amb les que es va servir
per rompre aquells àrids camps de la gentilitat, convertint-los en frondosos
vergers amb abundants fruits de religiositat, sanes costums i progrés tant
cultural com material.
Les misses
sempre que li era possible les celebrava cantades, sobretot en les festes més
destacades del Senyor, la Verge o dels Sants. Particular interès va posar en la
celebració del temps de Nadal com en el de Quaresma, durant els quals oficiava
les religioses cerimònies amb gran solemnitat, entonant sempre els cants propis
de cada un d'aquests períodes litúrgics.
Des de 1759
a 1767 Junipero es va dedicar a predicar missions populars a la part central i
meridional de Mèxic.
En 1769,
quan comença la conquesta espanyola de l'alta Califòrnia, es consagra amb
altres mallorquins, en l'evangelització dels indígenes i la fundació de noves
missions. San Fernando d'Villacatá (1769), San Diego (1769), Sant Carles
Borromeu, Carmel (1770), Sant Antoni de Pàdua (1771), Sant Gabriel (1771), on
florirà la ciutat de Los Angeles, San Luis Obispo (1772 ), Sant Joan Capistrano
(1776), San Francisco (1776), Santa Clara (1777), Sant Bonaventura (1782).
Va morir el
28 d'agost de 1784, en la missió de Carmel, on va tenir la seva residència i va
finalitzar els seus dies, va ser enterrat i allí perduren les seves restes.
La tasca
realitzada a Califòrnia va ser tan profunda que des de l'any 1931 figura com un
dels representants de l'Estat de Califòrnia a la Galeria de la Fama dels Estats
Units, i va ser col·locat un monument al Capitoli de Washington.
Va ser
beatificat el 25 d'agost de 1988, pel Papa Joan Pau II. El Papa ho va
reconèixer com a home universal. A Palma un Institut de Formació Professional
porta el seu nom; l'Ajuntament el va nomenar fill il·lustre i li dedica un
carrer. A Petra, l'Ajuntament li dóna el nom a una plaça i en 1913 li erigeix
un monument. En aquesta localitat hi ha un museu dedicat a la seva
figura i obra.
No podem oblidar que per perpetuar la seva memòria com cantor de les
glòries de Déu, de la Verge i dels Sants, diversos són els acreditats
compositors que han compost una valuosa col·lecció d'obres musicals, en honor
de Fra Junipero Serra.
D'entre elles podem assenyalar: Himne a Fra Juniper
Serra al 250 aniversari del su neixement, amb lletra de Miguel Ramis i música
de Bmeu. Gayà i En la Sierra Gorda (cançó del record), lletra i música: Dr.
Salvador Ibarra Padilla. Mèxic, D.F. Febrer de 1979. Etc.
Així com en el 266 aniversari del seu naixement, la coral que porta el seu nom
va estrenar el cant titulat LA GLÒRIA DES BARRACAR, a 4 veus mixtes, musicat
pel mestre Bartomeu Oliver, ex director de l'orquestra Simfònica de Palma i un
dels millors compositors mallorquins, la lletra era del Hº Sebastià Rubí
Darder.
 |
| LA GLÒRIA D'ES BARRACAR |
