lunes, 28 de enero de 2013

Ha fallecido Francisca Cabrer Vich




Vida y amor por el piano


Lamentamos profundamente el tener que dar la triste noticia del fallecimiento de Francisca Cabrer Vich a la edad de 84 años en Calviá (Mallorca), el pasado día 10 de enero de 2013.
Nacida en Calviá, en el número 12 de la calle Can Vich, hija de Jerónimo Cabrer y Catalina Vich, campesinos de profesión. Cuando tenía seis años aprendió las notas de solfeo con Catalina Sastre Vaquer, la cual fue sustituida en este cometido por el tío de Francisca, Gabriel Cabrer Calafell (Calviá, 1903-1988), rector de Calviá. A continuación empezó seriamente los cursos de solfeo y piano, y acabó la carrera en el Conservatorio de Valencia a los 18 años. Al mismo tiempo que el piano, aprendió a tocar el violín, el harmonium y el órgano en  la iglesia de San Juan Bautista de Calviá. Contrajo matrimonio con Bartolomé Quetglas Salvá (Calviá, 1927 – 2005), guitarrista y docente.
Por circunstancias familiares, no pudo continuar ejerciendo la carrera de piano, que era su ilusión. Pero, a pesar de las obligaciones familiares, siempre encontró tiempo para tocar el órgano en las funciones de la iglesia hasta la Diada del Corpus del año 1993, habiendo sido rectores de Calviá Joan Coli y posteriormente Antonio Alzamora.
 
Actualmente, Francisca Cabrer  vivía junto a su familia en Calviá (Mallorca) y estaba totalmente retirada de cualquier actividad musical.

Ante todo, fue una buena amiga a la que no podremos olvidar. Descanse en paz.

Francisca Cabrer Vich
Vida i amor pel piano
Lamentam  profundament haver de donar la trista notícia de la mort de Francisca Cabrer Vich a l'edat de 84 anys a Calvià (Mallorca), el passat dia 10 de gener de 2013.
Nascuda a Calvià, en el número 12 del carrer de Can Vich, filla de Jeroni Cabrer i de Catalina Vich, pagesos de professió. Quan tenia sis anys aprengué les notes de solfeig amb Catalina Sastre Vaquer, la qual fou substituïda en aquesta comesa per l’oncle de Francisca, Gabriel Cabrer Calafell(Calvià, 1903-1988) , rector de Calvià. Tot seguit començà seriosament els cursos de solfeig i piano, i acabà la carrera al Conservatori de València als 18 anys. Al mateix temps que el piano, aprengué a tocar el violí, l’harmònium i l’orgue a l’església de Sant Joan Baptista de Calvià. Va contreure matrimoni amb Bartomeu Quetglas Salvà (Calvià, 1927 - 2005), guitarrista i docent.
 Per circumstàncies familiars, no pogué continuar exercint la carrera de piano, que era la seva il·lusió. Però, malgrat les obligacions familiars, sempre trobà temps per tocar l'orgue a les funcions de l’església fins a la diada del Corpus de l’any 1993, quan eren rectors de Calvià Joan Coli i posteriorment Antoni Alzamora.

Actualment, Francisca Cabrer vivia amb la seva família a Calvià (Mallorca) i estava totalment retirada de qualsevol activitat musical.

Abans que res, va ser una bona amiga a la qual no podrem oblidar. Descansi en pau.

viernes, 18 de enero de 2013

Visca Sant Antoni



En els darrers temps Sant Antoni ha donat lloc a la festa com a element molt arrelat en la cultura pròpia. La festivitat com a simbol d'identitat ha generat noves maneras de fer la festa amb alts indexs de participació i una càrrega emocional de gran intensitat. Això és el que ha portat a reinventar una festa que antigament tenia la seva raó de ser en una societat eminentment agrària, que venerava el sant perquè protegia el bestiar del qual depenia gran part del sustent econòmic familiar.
Tanmateix, la festa de Sant Antoni en el segle XXI és hereva d'unes pràctiques que són objete de reinvenció i adaptació constants. El bestiar ja no es cria a casa i l'economia familiar ja no depèn ni de la bona collita ni de la salut de l'animal. Per això, Sant Antoni ha esdevingut una data de gran rellevància social, una excusa per a compartir espais i moments, per a participar i sentir-se part de la comunitat. A conseqüència d'aquest fet, la festa ha anat adquirint diversos nivells de significat i nous àmbits de representació que donen lloc a una gran diversitat de models rituals festius[1].
Viva San Antonio
En los últimos tiempos San Antonio ha dado lugar a la fiesta como elemento muy arraigado en la cultura propia. La festividad como símbolo de identidad ha generado nuevas maneras de hacer la fiesta con altos índices de participación y una carga emocional de gran intensidad. Esto es lo que ha llevado a reinventar una fiesta que antiguamente tenía su razón de ser en una sociedad eminentemente agraria, que veneraba el santo porque protegía el ganado del que dependía gran parte del sustento económico familiar.
Sin embargo, la fiesta de San Antonio en el siglo XXI es heredera de unas prácticas que son objeto de reinvención y adaptación constantes. El ganado ya no se cría en casa y la economía familiar ya no depende ni de la buena cosecha ni de la salud del animal. Por ello, San Antonio se ha convertido en una fecha de gran relevancia social, una excusa para compartir espacios y momentos, para participar y sentirse parte de la comunidad. A consecuencia de este hecho, la fiesta ha ido adquiriendo diversos niveles de significado y nuevos ámbitos de representación que dan lugar a una gran diversidad de modelos rituales festivos.


[1] Extret del llibre "Diguem Visca Sant Antoni!. De Francesc Vicens. Edicions Documenta Balear 2010.