FELICITACIÓN NAVIDEÑA

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo

Merry Christmas and a Happy New Year

Frohe Weihnachten und ein Glückliches Neues Jahr

Joyeux Noël et Bonne Année

Buon Natale e Felice Anno Nuovo

2013

La iglesia y el órgano de la parroquia San Juan Bautista de Calviá

Iglesia San Juan Bautista de Calviá

Órgano de la parroquia San Juan Bautista de Calviá 

La iglesia parroquial de Calviá aparece relacionada con la bula papal de Inocencio IV de 1248, dedicada a San Juan Bautista. En el siglo XVI el templo contaba con una torre de defensa y se veneraba la Virgen de los Dolores. En 1867 se derribó el viejo edificio y se comenzó uno nuevo, aunque las obras se detuvieron al año siguiente. En 1890 se retomaron los trabajos, gracias a la generosísima aportación del rico propietario Antoni Armengol Salas y de sus hermanas Rosa y Dionisia. Estos hermanos, eran propietarios de Torá (Calviá) y de Sarriá (Establiments), y también de la finca dicha Ses Barraques, que vendieron para pagar las obras de la iglesia. Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924) realizó el proyecto y el contratista de obras Gabriel Bennàssar -Lliset- (1841-1925) se encargó de la dirección de las obras. La construcción se terminó en 1896. El resultado, fue un templo de estilo historicista en el que se combinan elementos neorrománticos y neogóticos, algunos de gran originalidad[1].

Hacia el año 1908 los hermanos organeros de Llucmajor Antonio y Miguel Cardell Oliver comenzaron las obras de construcción del órgano de la parroquia de San Juan Bautista de Calviá,  hacía unos quince años que se había acabado la nueva iglesia. Estos hermanos provenían de una familia de organeros y organistas conocidos en Mallorca, ya que, entre otros, habían trabajado en los órganos de San Felipe Neri de Porreres, Santanyí, Santuario de Gracia, o en Santa Eulalia de Ciudad. Fueron contratados por el rector que entonces había en Calviá, Mn. Damià Vidal. El órgano fue costeado por los señores testamentarios de la casa Armengol, que también costearon la nueva iglesia. El día 24 de abril del año 1910, aprovechando que en Calviá se hacía una visita pastoral, el obispo Pere Joan Campins Barceló bendijo el órgano. Además del rector, estaban presentes el alcalde Joan Vich Cabrer y el juez municipal suplente, Juan Salom Cabrer.

El primer organista que pulsa el órgano fue Jaume Vicens Cañellas, conocido como Jaume el Organista, desde entonces se recuerdan como organistas de la iglesia de Calviá  Mn. Gabriel Cabrer, Mn. Jordi Morey, Pere Julià, Francisca Cabrer y Miguel Muñoz.

En el verano de 1971, en tiempos del ecónomo Mn. Juan Coli Triay, se llevó a cabo una seria mejora del órgano a cargo del organero alemán Gerard G. Grenzing que, entre otras cosas, realizó una limpieza completa, lo afinó e instaló un motor eléctrico. Todo por un presupuesto de 40.000 pesetas. Para celebrar esta reparación, el día 19 de septiembre, tuvo lugar un gran concierto de órgano a cargo del organista de Santa Eulalia de Palma, Mn. Antoni Matheu, con una selección de obras de Händel, Bach, Verdi, Schubert, y Caccini. De la información que dejó el señor Grenzing, destacamos lo siguiente: El órgano de Calviá está Realizado de una manera clásica: secretos de corredores y mecánicos bien terminados. En la tubería se ve la fuerte influencia romántica, tubos anchos con dientes, pero con sonoridad agradable. Consta de 660 tubos, de fabricación francesa.
De fecha más cercana, 1995, encontramos un presupuesto de Pere Reynés Florit para arreglar el órgano, así como una memoria del estado en que se encontraba. En septiembre de 1996, el armonizador de órganos José Antonio Aspiazu Gómez, de Azpetia, Guipúzcoa, realizaría un nuevo estudio e informaría de la situación en la que se encontraba: Es necesario el cambio del ventilador, reparar el fuelle, cambiar los teclados, pues están apolillados, revisar los secretos y ajustarlos, colocar nuevos muelles y filtros, hacer un nuevo secretillo para los pies, reparar los golpes de los tubos y afinarlos y armonizarlos[2].

Durante los años 90, tiempos en que no funcionaba el Teatro de Sa Societat, muchos actos se celebraron en un espacio conocido como el Teatro de la Iglesia, sala que contaba con escenario y donde se proyecto cine, se realizaron conciertos, obras de teatro y otras actividades culturales. En la actualidad esta sala permanece cerrada.

---

[1] Valero i Martí, Gaspar: Itinerari cultural per la vila de Calvià, Col.lecció Trefalempa, 4. Ajuntament de Calvià (Mallorca), 1996.

[2] Esta información proviene de la comunicación de Joan  Lladó Massot presentada en el V Simposio y Jornadas Internacionales del Organo Histórico de las Baleares. Pollença, 1998. Dicha comunicación fue editada en 1999, dos años después de la muerte del autor gracias a los buenos oficios de quienes presentaron la comunicación.

TEATRE "SA SOCIETAT"

Teatre Sa Societat

L'edifici anomenat popularment “Sa Societat” fou bastit l’any 1930 per la Societat de Socors Mutus Unió Obrera de Calvià, dins l'ambient de ressorgiment de les associacions obreres immediatament posterior a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, poc abans de la instauració de la II República. Durant l'època republicana Sa Societat va viure els seus anys de major dinamisme, fins que la Guerra Civil va trencar aquest ritme.[1]

La construcció del teatre va ser promoguda pel metge de la vila Bartomeu Vaquer Felani. Aquest va proposar als associats que, amb els beneficis del teatre -i cinema- els socis poguessin gaudir de més avantatges econòmics en cas de malaltia. Cal destacar que la màquina de projecció utilitzada en aquests primers anys era de les poques de Mallorca que projectava pel·lícules sonores.[2] Després de la Guerra Civil, l'edifici va passar a la Delegació Nacional de Sindicats i, més endavant, al patrimoni de l'Estat. Durant dècades va funcionar un cafè i, després d'anys d'abandonament, l'Ajuntament de Calvià n'ha aconseguit l'usdefruit.[3] Durant els anys 90 s'hi van fer obres de rehabilitació i reforma per dedicar l'edifici a casa de cultura. Actualment el teatre es destina a sala polivalent, en la qual es duen a terme projeccions, actes i representacions teatrals.

---

[1]              VALERO I MARTÍ, Gaspar. Itinerari cultural per la vila de Calvià. Calvià: Ajuntament de Calvià (Mallorca), 1996. (Col·lecció Trefalempa, 4)

[2]           RAMON I LIDÓN, Mateu. Breu història de la Societat de Socors Mutus “Unió Obrera de Calvià”. PSM Nacionalistes de Mallorca, maig de 1995.

[3]              Ídem.

Presentació del llibre Músics a Calvià

 Portada llibre "Músics a Calvià"

 Jaume Nadal

 

Jaume Nadal amb la seva guitarra

l'Obra Cultural Balear de Calvià amb la col·laboració de l'Associació de Dones Solidàries (es Capdellà) es complauen a convidar-vos a la
presentació del llibre
MÚSICS A CALVIÀ
Original de ANTONI MIR I MARQUÈS I IRINA CAPRILES GONZÁLEZ
L'acte tendrà lloc dimarts dia 4 de setembre 2012, a les 20 h

Es Convent (es Capdella). Carrer de les Monges, 23
Hi intervendran: Francesc Sans, president de la delegació de l’OCB de Calvià; i Antoni Mir i Marquès i Irina Capriles autors del llibre.
L’acte es clourà amb l'actuació musical, de JAUME NADAL.

Dina Moore Bowden

 Dina Mooore en concert, 5 maig 1912

Annie Frances Moore com a estudiant de violí

 Dina Moore Bowden

Dina i George Charles al jardi de casa seva

 "Spindrift", a Portals Nous.- 1965

Annie Frances Moore Bowden va néixer a Oakland, Califòrnia, el 21 de setembre de 1893 i va morir a Palma de Mallorca el 23 de maig de 1981.  Dina va viure a Hawaii fins als 12 anys. Aprengué a tocar l’ukelele -ella sempre deia que l’havia introduït a Califòrnia. En moltes festes juvenils feia l’animació tocant aquest instrument.

El 1932 la família s’instal·là a Mallorca (Portals-Nous), on visqueren fins a la seva mort (Amb l’excepció dels anys de la Guerra Civil i part de la Guerra Mundial).

El 1949, i amb motiu del segon centenari de la fundació de Califòrnia, va portar allà una col·lecció d’objectes de la cultura i artesania mallorquines, entre els quals es trobava la reproducció en petit d’una casa típica de Mallorca, amb tot l’equipament interior. Una veritable preciositat que, per desgràcia, quan Dina s’instal·là de nou a Portals Nous fou destruïda per un autobús de línia que s’encastà a l’estudi que tenien a la part alta del jardí. Queden records d’aquella caseta, com per exemple algunes peces del mobiliari, que són les mostres que els antics ebenistes utilitzaven per ensenyar als clients com a models en miniatura d’allò que podien fer. Es conserven igualment petits objectes de cuina i decoratius, i un àlbum de fotografies de com era la caseta. Dina portà també grans fotografies de la casa nadiua de fra Juníper Serra (Petra, 1713 - Carmel, Estats Units d’Amèrica, 1784). Exposà la seva col·lecció en biblioteques públiques i centres culturals. Es desplaçava en una furgoneta que li deixà un membre de la seva família. Va tenir un gran èxit, perquè tot allò que mostrava era veritablement atractiu i nou per als californians de llavors. Ella mateixa anava vestida amb el vestit típic de les pageses de Mallorca.

Gran organitzadora i molt bona per a les relacions públiques, volgué que els seus compatriotes i les personalitats de qualsevol país que visitaven Mallorca tenguessin un lloc on acudir per orientar-se, establir contactes amb les personalitats residents, amb altres visitants, etc. Així, el 28 de novembre de 1950 i en ocasió de la seva primera exposició de bibliografia i artesania sobre l’obra de fra Juníper Serra a Califòrnia, nasqué el club Los Amigos de Mallorca, empresa per a la qual va treballar moltíssim i que li valgué el reconeixement dels visitants i de les autoritats de l’època.

Estudià, de jove, a Califòrnia, la tasca del pare Serra en la fundació de missions i, una vegada a Mallorca, s’interessà per tot allò que hi feia referència. Fou el seu punt d’enllaç entre Mallorca i Califòrnia. Fou nomenada representant de la ciutat de San Francisco a Mallorca fins a 1977. Intervingué en la recuperació i en la posterior devolució a Petra de la casa on va néixer el pare Serra i en l’organització del Museu Juniperià. Els actes i celebracions se succeïren durant molt anys, i no venia cap californià més o menys destacat que no fos portat a visitar el lloc on va néixer el frare mallorquí i, en conseqüència, una part de l’illa menys coneguda, més típica i fora dels llocs comuns de sol, platja i diversió nocturna. La seva tasca fou àmpliament reconeguda i moltes persones segueixen recordant-la amb simpatia i admiració, tant a Califòrnia com a Mallorca. En el lloc on desembarcà el pare Serra, en arribar a Amèrica, existeix un museu d’història on la senyora Bowden té un espai dedicat a les fotografies, escrits, premsa de l’època i molts d’objectes relacionats amb Mallorca i amb Petra en particular. També féu fer una rèplica de la pila baptismal de Petra destinada a la missió de San Diego.

El 1956, a Portals es varen inaugurar els carrers de Fra Juníper Serra i de Califòrnia, amb l’assistència del secretari de l’Ajuntament de Calvià, mossèn Gabriel Cabrer Calafell (Calvià, 1903-1988), George Charles Bowden i la seva esposa Dina Moore.

 El 1976 va compondre un llibre preciós, d’edició limitada, titulat Junípero Serra in his native Isle (1713-1749). Fou imprès a Palma per Gràfiques Miramar. És una rica edició, amb magnífiques fotografies, poesies de coneguts poetes mallorquins en la seva versió original i traducció a l’anglès per la senyora Bowden. El text en prosa, en què descriu un bon nombre de llocs de Mallorca, és original seu. Aquest llibre fou venut majoritàriament a l’estranger.

Aquesta descripció o breu biografia de Dina, només relata escaridament les seves principals activitats que, en conjunt, foren molt més riques i variades. Li fou concedit el Llaç de Dama de l’Orde del Mèrit Civil (1961), que li va imposar el ministre Castiella, i el Siurell de Plata de l’Última Hora (1969), per la seva labor juniperiana. També Petra la nomenà Filla Adoptiva. Posseïa, a més a més, molts de certificats de reconeixement.

Quant a l’entranyable amic de Dina, Josep Mascaró Passarius, no podem deixar d’assenyalar el seu particular homenatge en posar a la Gran Enciclopèdia de Mallorca i amb el consentiment dels membres del consell de direcció, el topònim de Punta de na Dina – a un “accident geogràfic de Portals Nous” (Calvià). Una punta que marca la entrada a una caleta, prop del xalet de la família Bowden “Spindrift”.

RECITAL LÍRIC

José M. Sánchez, tenor

Nace en Inca, Mallorca. Titulado superior en música, en la especialidad de guitarra clásica, por el Conservatorio Superior de las Islas Baleares. Paralelamente ha cursado estudios en la especialidad de canto con J.Llabrés y Silvia Corbacho. Desde el año 2006 siguió perfeccionando sus estudios de canto con el conocido tenor Francisco Lázaro.

Ha participado en óperas, zarzuelas y musicales destacando su papel en La Traviata (Alfredo) dentro de las temporadas de ópera estival en el Castillo de Bellver y Castillo de Son Mas, bajo la dirección de J. Moreno (2009), Cançó d’amor i guerra (Eloi) en el Teatre Principal de Palma bajo la batuta del maestro Nadal (2009) , West Side Story (Tony) en el Teatro Principal de Maó dirigido por el maestro J. Pons (2008), El Doctor Miracle (Pasquin) en el Teatro Principal de Palma dirigido por D. Mestre (2009), La Bruja (Tomillo) en el Castell d’Andratx (2008), La flauta mágica (Tamino) (2007), además de más de 40 conciertos escolares con la compañía Euroclassics como Tamino (La flauta mágica), Almaviva (El barbero de Sevilla) , Doña Francisquita, La finta Semplice, entre otros, en diversos teatros como en el Auditorium de Sa màniga, Auditorium de Alcúdia, Auditori de Lloseta...

Como solista, podemos destacar sus participaciones más recientes como tenor solista en ciclos de temporadas Sinfónicas. Destacar la Messa di Requiem de Verdi, Messa di Gloria de Puccini, bajo la batuta del maestro J. Brotons, Misa de la Coronación de Mozart, Fantasia Coral de Beethoven o Carmina Burana de Carl Orff. Ha colaborado con diversas formaciones musicales, como la Fundación para la música de Galicia, Orquesta Sinfónica de Baleares, Teatro principal de Palma, la Capella Mallorquina, la Coral Universitaria, Fundación Studium Aereum, Orquesta Illa de Menorca, Orquesta clásica de Mallorca, entre otras.

Además, ha realizado numerosos conciertos y galas destacando el estreno de varias obras del compositor Joan Valent para tenor, orquesta y piano (2010), la gala lírica junto a Joan Pons (2010), el Festival Opera Mallorca, o las galas líricas organizadas por la Asociación de Amigos de la Ópera del Teatro Principal. Además, ha participado en diversas grabaciones destacando la banda sonora de la película El cónsul de Sodoma, dirigida por S. Monleón e interpretada por Jordi Moyà. (2010) o diversos documentales como Un Baccio a Roma, dirigido por C. Vadell (2010).

Finalista en el Concurso Internacional de canto de Bilbao (2010) donde fue de los tres únicos tenores seleccionados en esta edición.

Ha participado en la grabación de un disco para la compañía Deutsche grammophon (Kaiassa, 2011) dirigido por el maestro J. Vicent con obras del compositor J. Valent, escritas especialmente para él, junto a piano y orquesta de cámara.

Actualmente reside en Berlín donde sigue desarrollando su carrera como tenor lírico.

 

Carlos Alberto Vázquez.

Pianista Acompañante.

Nació en la ciudad de Puebla, México en 1982. Empezó sus estudios musicales y de piano en el Conservatorio de Música de Puebla bajo la guía de Esperanza Sánchez Mendoza. Ha tomado música de cámara con Arturo Romero, Ernesto Cabrera, David Abarca, Fernando Penagos Larcher, Zeeger Vanderstene. Ha trabajado con directores como: Kamal Khan, Lucy Arner, Alfredo Zilipigni, Maurizzio Baldin, Marco Balderi, Ricardo Frizza, Guido María Guida, Enrique Dimecke, Enrique Patrón de Rueda, Alfredo Domínguez, Enrique Carreon, Pablo Varela, José Luís Castillo, Francisco Retig, Tito Capobianco, Fabrizio Melano, Marcelo Lombardero. Ha trabajado con Maestros Vocales como: César Ulloa, Catherine Ciesinski, Claude Corbeil, Susan Graham, Susan Young, Enrique Jaso. Sus clases como Repertorista han estado bajo la tutela de: Kamal Khan, Danielle Orlando, Alfredo Domínguez, José Ángel Rodríguez.

Participó con el taller de ópera del Conservatorio Nacional en las producciones de: El Trovador, Rigoletto, Cavallería Rusticana, Tosca, Pagliacci, Le Nozze di Figaro, Il Barbiere di Siviglia, La Italiana en Argel, con la “Escuela Superior de Música” las óperas de cámara: Bastiano y Bastiana, Dido y Aeneas; con el Conservatorio de Puebla la ópera de cámara: La Serva Padrona.

Se ha presentado en los escenarios más importantes de México como: El Teatro Principal de Puebla, El Teatro de la Ciudad de Puebla, El Museo de Arte Virreinal de Puebla, El Auditorio de la Reforma de Puebla, El Teatro Principal de la Ciudad de Córdoba, El Conservatorio Nacional de Música, La Escuela Superior de Música, La Sala Blas Galindo, La Sala Manuel M. Ponce del Palacio de Bellas Artes, La Sala Magna del Palacio de Bellas Artes, La sala Nezahualcoyotl, El Teatro Juárez, El Teatro Colón de Zacatecas, El Teatro de los Héroes en Cd. Juáres Chihuahua entre otros.

Dentro de su repertorio se encuentran Operas como: La serva padrona, Orfeo ed Euridice, Bastien und Bastienne, Die Entführung aus dem Serail, Der Schauspieldirektor, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Così fan tutte, Die Zauberflöte, Fidelio, L’elisir d’amore, Lucia di Lammermoor, La fille du régiment, Don Pasquale, Rita, I Capuleti e i Montecchi, La sonnambula, Norma, La scala di seta, L’occasione fa il ladro, L’Italiana in Algeri, Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola, Nabucodonosor, Ernani, Macbeth, Rigoletto, Il trovatore, La traviata, Un ballo in maschera, Aida, Otello, Edgar, Manon Lescaut, La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, Il tabarro, Suor Angelica, Gianni Schicchi, Cavallería Rusticana, L’amico Fritz, Pagliacci, Manon, Werther, Faust, Romeo et Juliette, Les Pêcheurs de perles, Carmen, Die Fledermaus, Siegfried, Götterdämmerung, Eugene Onegin, Dialogue des Carmélites, La Damnation de Faust, Jenufa, Rusalka.

Ha desempeñado su labor como acompañante en: El Conservatorio de Música de Puebla, La Escuela Superior de Música del INBA y en el Programa de jóvenes artistas SIVAM y como pianista repasador en la Compañía Nacional de Opera de Bellas Artes.

Actualmente reside en Berlín donde compagina su actividad concertística por Europa.