miércoles, 16 de enero de 2019

Las fiestas de Sant Antoni

Sant Antoni

Las fiestas de Sant Antoni, el 17 de enero, son unas de las más populares de Mallorca, y se celebran prácticamente en toda la isla. Pero uno de los lugares donde tienen más arraigo y fuerza es en Sa Pobla, donde hay constancia de la devoción por el santo desde 1365. La fiesta tiene además una vertiente profana, por la presencia del fuego y el demonio, personajes comunes en muchos pueblos mediterráneos que celebran el solsticio de invierno.
 Algunos días antes de la fiesta, Sa Pobla se transforma: se preparan los ingredientes para las espinegades —cocas de verdura y anguilas— y empieza a apilarse la leña para las enormes hogueras o foguerons. El 16 de enero, los más jóvenes salen a buscar leña para el fogueró de la parroquia y el Ayuntamiento. Después de comer, Sant Antoni y los demonios hacen acto de presencia en las calles; estos últimos persiguen a los niños con horcas y escobas, acompañados de cantadores, y bailan y se burlan del santo. Hacia las siete de la tarde, las autoridades se dirigen a la iglesia parroquial acompañados de gigantes y cabezudos, para asistir a la misa solemne de Completes, al final de la cual se cantarán los gozos o goigs, documentados ya en 1672.
 A la salida de la celebración, se encienden los foguerons y comienzan los tradicionales bailes de cabezudos o caparrots en la plaça Major. Tras la tradicional Trobada de Cantadors i Ximbombers, la gente se va a cenar a casa o alrededor de las hogueras. Y tras la cena, que suele ser copiosa, la fiesta está en la calle: en la plaça Major se concentra la mayoría de cantadores y ximbombers, que pasada la medianoche improvisan glosas sobre la actualidad. La fiesta, presidida por el fuego, dura hasta la madrugada.

El 17 de enero, día de Sant Antoni, después de comer se celebran las beneïdes, en las que mucha gente lleva a bendecir a sus animales y desfilan carrozas engalanadas. También son conocidas, entre otras, las fiestas de Sant Antoni de Artà, Pollença, Muro, Alaró, Manacor y Capdepera.


Foguero
Les festes de Sant Antoni, el 17 de gener, són unes de les més populars de Mallorca, i se celebren pràcticament a tota l'illa. Però un dels llocs on tenen més arrelament i força és a Sa Pobla, on hi ha constància de la devoció pel sant des de 1365. La festa té a més una vessant profana, per la presència del foc i el dimoni, personatges comuns a molts pobles mediterranis que celebren el solstici d'hivern.
Alguns dies abans de la festa, Sa Pobla es transforma: es preparen els ingredients per a les espinegades-coques de verdura i anguiles-i comença a apilar la llenya per les enormes fogueres o foguerons. El 16 de gener, els més joves surten a cercar llenya per al fogueró de la parròquia i l'Ajuntament. Després de dinar, Sant Antoni i els dimonis fan acte de presència als carrers; aquests últims persegueixen als nens amb forques i escombres, acompanyats de cantadors, i ballen i es burlen del sant. Cap a les set de la tarda, les autoritats es dirigeixen a l'església parroquial acompanyats de gegants i capgrossos, per assistir a la missa solemne de Completes, al final de la qual es cantaran els goigs o goigs, documentats ja el 1672.
A la sortida de la celebració, s'encenen els foguerons i comencen els tradicionals balls de capgrossos o caparrots a la plaça Major. Després de la tradicional Trobada de cantadors i ximbombers, la gent es va a sopar a casa o al voltant de les fogueres. I després del sopar, que sol ser abundant, la festa és al carrer: a la plaça Major es concentra la majoria de cantadors i ximbombers, que passada la mitjanit improvisen gloses sobre l'actualitat. La festa, presidida pel foc, dura fins a la matinada.

El 17 de gener, dia de Sant Antoni, se celebren les beneïdes, en les que molta gent porta a beneir els seus animals i desfilen carrosses engalanades. També són conegudes, entre d'altres, les festes de Sant Antoni d'Artà, Pollença, Muro, Alaró, Manacor i Capdepera.
 Sant-Antoni-Sa-Pobla


jueves, 3 de enero de 2019

El Cronómetro


Pequeña obra que rinde homenaje al campeonísimo Guillermo Timoner, y será estrenada en breves fechas.

Guillermo Timoner, entrenado por Antonio Mora

Un cronómetro es un reloj de precisión que se emplea para medir fracciones de tiempo muy pequeñas. Suele usarse en competiciones deportivas.
El velódromo es una pista con forma ovalada, pensada para la práctica del ciclismo.   Suelen tener entre 333 y 250 metros de cuerda, con dos curvas peraltadas y con un ancho que puede ir entre siete y once metros. La pista o velódromo puede estar construido en un recinto cerrado o bien al aire libre. El firme puede ser de asfalto, hormigón o madera, este último para recintos cerrados.
Esta obra para guitarra, dedicada al campeonísimo Guillermo Timoner Obrador (Felanitx, 24/03/1926),  es un Vals, titulado El Cronómetro que se compone de tres partes y 16 compases cada una de ellas. Cada una de estas partes se interpreta en lo que se llaman en las pistas: Líneas y zonas longitudinales.