 |
| Església parroquial de Calvià |
 |
| Orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià |
L’església parroquial de
Calvià surt relacionada amb la butlla papal d'Innocenci IV de 1248, dedicada a
sant Joan Baptista. En el segle XVI
el temple disposava d’una torre de defensa i s’hi venerava la Mare de Déu dels
Dolors. El 1867 s’enderrocà el vell edifici i se’n començà un de nou, tot i que
les obres s’aturaren l'any següent. El 1890 es reprengueren els treballs,
gràcies a la generosíssima aportació del ric propietari Antoni Armengol Sales i
de les seves germanes Rosa i Dionísia. Aquests germans eren propietaris de Torà
(Calvià) i de Sarrià (Establiments), i també de la finca dita ses Barraques,
que vengueren per pagar les obres de l'església. Bartomeu Ferrà i Perelló
(1843-1924) en realitzà el projecte i el contractista d'obres Gabriel Bennàssar
“Lliset” (1841-1925) s’encarregà de la direcció de les obres. La construcció
s’acabà el 1896. El resultat fou un temple d'estil historicista, on es combinen
elements neoromànics i neogòtics, alguns d’ells de gran originalitat.[1]
Cap a l’any 1908 els germans
orgueners de Llucmajor Antoni i Miguel Cardell Oliver començaren les obres de
construcció de l'orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià, ja que
feia una quinzena d’anys que s'havia acabat la nova església. Aquests germans
provenien d'una família d’orgueners i organistes prou coneguda a Mallorca, i
entre d’altres havien treballat als orgues de Sant Felip Neri de Porreres,
Santanyí, santuari de Gràcia, Santa Eulàlia de Ciutat, etc. Foren contractats
pel rector que aleshores hi havia a Calvià, Mn. Damià Vidal. L'orgue fou
costejat pels senyors testamentaris de la casa Armengol, els quals també es
feren càrrec de les despeses de la nova església. El dia 24 d'abril de l'any
1910, aprofitant que a Calvià s’efectuava una visita pastoral, tengué lloc la
benedicció de l'orgue, pel bisbe Pere Joan Campins i Barceló. A més del rector,
s’hi trobaven presents el batle Joan Vich i Cabrer, així com el jutge municipal
suplent Joan Salom i Cabrer. El primer organista que el polsà fou Jaume Vicens
i Cañellas, conegut com en Jaume “l’Organista”; de llavors ençà es recorden com
a organistes de l'església de Calvià Mn. Gabriel Cabrer, Mn. Jordi Morey, Pere
Julià, Francisca Cabrer i Miquel Muñoz, entre d’altres.
A l'estiu de 1971, en temps de l’ecònom Mn. Joan Coli Triay, es dugué a terme
una seriosa millora, a càrrec de l'orguener alemany Gerard G. Grenzing, qui
entre d’altres coses hi realitzà una neteja completa, l’afinà i hi instal·là un
motor elèctric. Tot per un pressupost de 40.000 pessetes. Per celebrar aquesta
reparació, dia 19 de setembre es dugué a terme un gran concert d'orgue a càrrec
de l'organista de Santa Eulàlia de Palma Mn. Antoni Matheu, amb una selecció
d'obres de Händel, Bach, Verdi, Schubert, Caccini... De la informació que deixà
el senyor Grenzing, en destacarem el següent:
“El órgano de Calviá está realizado de una manera clásica: secretos de
corredores y mecánicos bien terminados. En la tubería se vé la fuerte
influencia romántica, tubos anchos con dientes, pero con sonoridad agradable.
Consta de 660 tubos, de fabricación francesa…”
Ja en els nostres dies, l’any 1995, trobam un pressupost de Pere Reynés Florit per
arreglar el nostre orgue, així com una memòria de l'estat en què es troba
aquest. Al passat mes de setembre (1996), l’harmonitzador d'orgues José Antonio
Aspiazu Gómez, d’Azpetia, Guipúscoa, féu un estudi de l’estat actual del nostre
majestuós orgue i ens informà de la situació en la qual es trobava: “Es necesario el cambio del ventilador, reparar el fuelle, cambiar los
teclados, pues están apolillados, revisar los secretos y ajustarlos, colocar
nuevos muelles y filtros, hacer un nuevo secretillo para los pies, reparar los
golpes de los tubos y afinarlos y armonizarlos.”[2]
Durant els anys 90, temps en
què no funcionava el teatre de Sa Societat, molts actes es van celebrar en un
espai conegut com el Teatre de l'Església, sala que disposava d’escenari i on
es projectava cinema; s’hi van realitzar concerts, obres de teatre i altres
activitats culturals. En l'actualitat aquesta sala roman tancada.
[2] Aquesta
informació prové de la comunicació de Joan Lladó Massot presentada al V
Simpòsium i Jornades Internacionals de l’Orgue Històric de les Balears.
Pollença, 1998. Aquesta comunicació va ser editada el 1999, dos anys després de
la mort de l'autor, gràcies als bons oficis dels que van presentar la
comunicació.
