lunes, 20 de abril de 2020

Miguel BOVER PONS (ciclista)


Nacido en Palma el 14 de febrero de 1928, hijo del también legendario ciclista Miguel Bover Salom “Es Sardiné”, ha sido uno de los mejores pistards españoles de todos los tiempos, con más de cien victorias a sus espaldas. Campeón de España de persecución en categoría profesional los años 1953, 1954y 1955. En 1952 se alzó triunfador en los Seis Días de Madrid. El 26 de julio de 1956, al ganar con un segundo de diferencia sobre el belga Adriaenssens la etapa contrarreloj de 74 kilómetros entre Saint Etienne y Lyon, escribió una de las páginas más brillantes del ciclismo español de la época en general, y del ciclismo mallorquín en particular, en el Tour de Francia.
Este año participaron los españoles: Bernardo Ruiz, Poblet, Bahamontes, Botella, Loroño, Serra, Miguel Bover, Carmelo Morales, Marigil y Chacón1. En1955 estableció en Tirador el record del Km. Lanzado en 1-08-4/5 y Vuelta Lanzada 21”-1/5). En 1956, ganó el premio Jaume Andreu de Barcelona y la Vuelta a Andalucía. En 1957 ganó el Gran Premio de Martorell y, en 1958, consiguió una etapa de la Vuelta a Cerdeña (Italia). Murió el 25 de enero de 1966 a causa de un accidente de tráfico en la carretera Palma-Manacor. Se mantuvo como ciclista en activo de 1945 hasta 1962, dejando tras de sí un impresionante palmarés como ciclista.
Bibliografía
  • AS ciclismo. Número extraordinario. Tour de Francia. Treinta y dos etapas y cuatro maillots amarillos, de 1910 a 1970, pág. 64-65. Madrid. Junio-Julio 1971.
  • AA.VV. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma. Volum 2, pág. 242. Promomallorca Edicions, S.L., 1989 – 1998.
  • Museu de l’Esport a Mallorca. 1900 – 2000 Cien años de deporte en Mallorca. Un siglo de leyenda. Primera Edición hasta el 31 de diciembre de 2001. Dirección y coordinación: Miguel Vidal Perelló. Impresión. Jorvich, S.L.
  • Miguel Vidal y Mateo Flaquer: Ciclistas de Mallorca. Ultima Hora. Capitulo 12, pág. 64-65. Sábado, 24 de diciembre de 2005. Palma de Mallorca.
  • Miguel Vidal: Miguel Nadal Comas. Minaco. Un mecenas que impulsó la mejor época del ciclismo en Mallorca. Documenta Balear S.L. Impresión Gràfiques Mallorca – Inca. Diciembre 2005.
  • www.mvidal.es/mvidal.es/ciclistas.pdf
1 Extraído de “AS CICLISMO” Tour de Francia, pág. 64. Madrid. Junio-Julio 1971.

 Miguel Bover, Guillermo Timoner y Miguel Poblet

miércoles, 15 de abril de 2020

Havaneres d'Anada i Tornada – De Cuba no vull tornar

S'Illeta de Camp de Mar. (Andratx) 
Biel amb el seu padrí Guiem a Santa Clara, Cuba
Si vas a Batabanó
quan tu viatgis a Cuba
i trobis un andritxol
i li demanis ajuda
te parlarà d’aquell món
i de mulates tot d’una
te parlarà de sa lluna
i que fugis d’aquell sol.

NO TORNARÉ
NO VULL TORNAR
AIXÒ LI DEIA A SA MARETA
QUAN AL CRIDÀ... (BIS).

Te parlarà des café
i “de la caña de azucar”
i “de la palma” també
i des tabac com se fuma
te parlarà des Centfocs
i “de Santiago de Cuba”
te parlarà “de la duda”
que tenia per tornar.

ESTRIBILLO

Si vols també et cantarà
sempre d’aquella manera
una cançó popular
que li diuen havanera
i si el vols veure plorar
parlà d’Andratx d’allà on era
des Port i Sa Dragonera
de Sant Telm i es Camp de Mar

ESTRIBILLO

Amb aquesta havanera volem fer un petit homenatge a tots els andritxols i andritxoles que un dia varen deixa Andratx i partiren cap a Cuba cercant una vida millor. Per entendre sa lletra ens hem d'imaginar que estem en es cafè de Cas Pobil d'Andratx, devers l'any 1920, amb dos homes prenent un cafè. Un d'ells ja ha estat a Cuba, s'altre hi ha d'anar, i aquest li demana, com es Cuba?, què trobaré a allà? I sa resposta és sa havanera: quan arribis cerca a un andritxol amic meu que fa temps que es allà i crec que no té moltes ganes de tornar, i ell t'informarà de tot el que li demanis.

Aquesta havanera explica una mica el que el meu padrí Guillem Calafell contava de Cuba: es cafè, es tabac, sa canya de sucre, es Centfocs (així es com anomenaven els andritxols a sa ciutat de Cienfuegos), i per acabar ... s'emoció de sentir parlar d'Andratx estant per aquelles terres.

Gabriel Covas Calafell, març 2017



martes, 7 de abril de 2020

Recordant les Nostres tradicions durant les festes de Pasqua a Calvià (Mallorca)

Confraria de la mare de Déu de LLuc a Calvià 

Molts de vosaltres coneixeu les meves inquietuds, il·lusions i perquè no curolles per la recerca i conservació de les nostres coses, de les nostres arrels, però a causa del gran amor que tinc pel nostre poble, tot el que a ell es refereix i a la seva cultura pròpia, per aquest motiu he fet un petit i humil arxiu. D’aquest he triat algunes coses referents a las tradicions durant les festes de Pasqua a Calvià.

Tot això ens fa recordar la meva joventut, durant aquests dies en què els meus pares preparaven les panades, els crespells i els rubiols. No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per poder tenir-ne un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus padrins envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les processons i no oblit quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les guitarres (abans també s’empraven els guitarrons), canta que canta per les cases, el que anomenàvem els goigs, tot perquè ens donessin unes llepolies i, llavors, fer un ball a les cases de les noies que ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut oblidar és:

Deixem lo dol! Cantem amb alegria!
Anem a donar los bons Pascos a Maria!

Però bé, en primer lloc, començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots els nins esperàvem el repic de les campanes a las deu del matí. I cantàvem:

Aranyetes sortiu del niu
que el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes sortiu del forat
que el bon Jesuset ja és nat.

Els nins havíem esperat un parell de dies per tastar el crespells i rubiols, però abans, les nostres mares, ens tenien de rentar la cara amb aigua fresca.

Del mateix dia, no vull deixar de comentar, un fragment del periòdic “La Roqueta” que va sortir el 9 d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat “Pasco Florida” i diu així:

Demá, en sortí de misseta,
trobaré es berená fet:
frexureta assahonada
amb glopets de ví novell;
cosa milló que verdesca
y que panades de peix :
¡Aleluya, que vé Pasco,
Pasco florida ya vé!
Trescan per la pagesía
ets estols de guitarrers:
ses fadrines i madones
los esperan amatens;
¡ Deixau lo dol ¡ per tot cantan,
cantan i sònan xelets:
¡ Aleluya, que vé Pasco
Pasco florida ja vé!
Sa corema ja s’es morta
y s’hivernada també;
¡ benvinguda, oh Primavera,
cada volta que t’ens véns
per doná alegria á s’ánima
y á n’es còs delit novell!
¡Aleluya, que vé Pasco,
y molts anys, fins l’any qui vé !

Després ve el Solpàs, que és la benedicció que es fa de totes les cases de la Parròquia amb l’aigua beneïda pel matí a les Fonts de Baptisme.

Normalment, aquesta benedicció, es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i per fora vila passat aquest dia; però a Calvià, per norma, es feia el Dimecres després de Pasqua.
Aquesta benedicció, la feien el Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb roquet, estola i bonet, amb companya d’un parell d’escolanets, que els duien es poalet de l’aigua beneïda, i la panera per posar-hi lo que per les cases els donaven. A fora vila, anaven amb un carretó; i l’home que el menava, feia d’escolanet. He trobat molt interessant, el poder fer una llista de fora vila seguint l’ordre de les possessions d’on anaven:

La primera visita solia ser a Son Roig d’allà passaven a Son Boronat, seguien cap a Benàtiga, fins arribar a Valldurgent. Desprès anaven a Mofarès i seguint al camí de Can Estades es dirigien cap a Ses Berranques, seguidament Torà i després La Romana; Ja seguint la carretera de Palma visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven fins a Bendinat.

La resurrecció del Bon Jesús la celebren per tot amb una processó, a on es topen el Bon Jesús i la Mare de Déu.

Aquesta processó la fan de diferents maneres segons la vila que és i la devoció que hi ha.

A Calvià la fan devers les nou i mitja. Quatre joves duen la figura del Bon Jesús des de « La Capelleta », i quan arriba a prop de l’església, surt la figura de la Mare de Déu, que també porten quatre joves i quan es troben lis fan fer tres botets en senyal d’alegria i adoració. Després de la processó, es celebra l’Ofici, on per tot el sermó sol ser ben curt.

I és que són molts els que el dia de Pasqua, frissen de berenar des frit de freixura. Solen ser molts es que passen més gust del berenar que del dinar, per lo afamegats i endarrer que van de pegar una bona panxada després de tantes setmanes de dejunis i d’abstinència.

Com he dit abans, el dia de Pasqua, allò més normal és reunir-se en família per dinar tots plegats. Solia ser més tard que de costum, degut que ja havien berenat del frit. Per norma el dinar, solia ser d’arròs, i llavors un bon bullit, escaldums d’aquells tan saborosos, i finalment panades, crespells, rubiols i ametles torrades, amb les timbales de vi que pertoquen, que no són poques ni temoregues.

 Panades, crespells i robiols