 | ||
| Pas del Sant Crist del Calvari, Calvià (Foto, Aina Ballester Pujol) |
Molts de vosaltres coneixeu les
meves inquietuds, il·lusions i perquè no curolles per la recerca i conservació
de les nostres coses, de les nostres arrels, però a causa del gran amor que
tinc pel nostre poble, tot el que a ell es refereix i a la seva cultura pròpia,
per aquest motiu he fet un petit i humil arxiu. D’aquest he triat algunes coses
referents a las tradicions durant les festes de Pasqua a Calvià, a més
m’agradaria poder escriure unes lletres sobre alguns compositors i la
seva música sacra, tan adequada durant aquests actes de la Setmana Santa.
Tot això ens fa recordar la meva
joventut, durant aquests dies en què els meus pares preparaven les panades, els
crespells i els rubiols. No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per
poder tenir-ne un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus
padrins envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les processons i no
oblit quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les guitarres (abans també
s’empraven els guitarrons), canta que canta per les cases, el que anomenàvem
els goigs, tot perquè ens donessin unes llepolies i, llavors, fer un ball a les
cases de les noies que ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut
oblidar és:
Deixem lo dol! Cantem amb
alegria!
Anem a donar los bons Pascos a
Maria!
Però bé, en primer lloc,
començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots els nins esperàvem el repic de les
campanes a las deu del matí. I cantàvem:
Aranyetes sortiu del niu
que el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes sortiu del forat
que el bon Jesuset ja és nat.
Els nins havíem esperat un parell
de dies per tastar el crespells i rubiols, però abans, les nostres mares, ens
tenien de rentar la cara amb aigua fresca.
Del mateix dia, no vull deixar de
comentar, un fragment del periòdic “La Roqueta” que va sortir el 9
d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat “Pasco Florida” i diu així:
Demá, en sortí de misseta,
trobaré es berená fet:
frexureta assahonada
amb glopets de ví novell;
cosa milló que verdesca
y que panades de peix :
¡Aleluya, que vé Pasco,
Pasco florida ya vé!
Trescan per la pagesía
ets estols de guitarrers:
ses fadrines i madones
los esperan amatens;
¡ Deixau lo dol ¡ per tot cantan,
cantan i sònan xelets:
¡ Aleluya, que vé Pasco
Pasco florida ja vé!
Sa corema ja s’es morta
y s’hivernada també;
¡ benvinguda, oh Primavera,
cada volta que t’ens véns
per doná alegria á s’ánima
y á n’es còs delit novell!
¡Aleluya, que vé Pasco,
y molts anys, fins l’any qui vé !
Després ve el Solpàs, que és la
benedicció que es fa de totes les cases de la Parròquia amb l’aigua beneïda pel
matí a les Fonts de Baptisme.
Normalment, aquesta benedicció,
es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i per fora vila passat aquest dia;
però a Calvià, per norma, es feia el Dimecres després de Pasqua.
Aquesta benedicció, la feien el
Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb roquet, estola i bonet, amb companya
d’un parell d’escolanets, que els duien es poalet de l’aigua beneïda, i la
panera per posar-hi lo que per les cases els donaven. A fora vila, anaven amb
un carretó; i l’home que el menava, feia d’escolanet. He trobat molt
interessant, el poder fer una llista de fora vila seguint l’ordre de les
possessions d’on anaven:
La primera visita solia ser a Son
Roig d’allà passaven a Son Boronat, seguien cap a Benàtiga, fins arribar a
Valldurgent. Desprès anaven a Mofarès i seguint al camí de Can Estades es
dirigien cap a Ses Berranques, seguidament Torà i després La Romana; Ja seguint la carretera de Palma
visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven fins a Bendinat.
La resurrecció del Bon Jesús la
celebren per tot amb una processó, a on es topen el Bon Jesús i la Mare de Déu.
Aquesta processó la fan de
diferents maneres segons la vila que és i la devoció que hi ha.
A Calvià la fan devers les nou i
mitja. Quatre joves duen la figura del Bon Jesús des de « La Capelleta »,
i quan arriba a prop de l’església, surt la figura de la Mare de Déu, que també
porten quatre joves i quan es troben lis fan fer tres botets en senyal
d’alegria i adoració. Després de la processó, es celebra l’Ofici, on per tot el
sermó sol ser ben curt.
I és que són molts els que el dia
de Pasqua, frissen de berenar des frit de freixura. Solen ser molts es que
passen més gust del berenar que del dinar, per lo afamegats i endarrer que van
de pegar una bona panxada després de tantes setmanes de dejunis i
d’abstinència.
Com he dit abans, el dia de
Pasqua, allò més normal és reunir-se en família per dinar tots plegats. Solia
ser més tard que de costum, degut que ja havien berenat del frit. Per norma el
dinar, solia ser d’arròs, i llavors un bon bullit, escaldums d’aquells tan
saborosos, i finalment panades, crespells, rubiols i ametles torrades, amb les
timbales de vi que pertoquen, que no són poques ni temoregues.
Com molt bé deia Mn. Antoni M.
Alcover a començament de segle: Està també molt estesa i arrelada dins Mallorca
el costum d’anar aquesta setmana a fer una bauxa a fora vila, dalt un turó, a
qualque casa de camp a la vorera del mar. Es du panades, rubiols i altres i
allà s’ho enfloquen, rient i folgant. Això es diu pancaritat, que no és
més que una traducció literal del llatí panis-caritatis, una
reminiscència llunyana dels àgapes dels cristians dels primers sigles.
Els antics Jurats de Mallorca, el
Diumenge de l’Àngel – que el celebraven en tota solemnitat festejant l’Àngel de
la Guarda de Mallorca-, quan s’acabava l’Ofici a l’esglesieta del Temple,
repartien un pa a totes les famílies pobres, i aquella bona gent el capvespre el
s’anava a menjar per devora sa Riera; i en aqueixa modesta bauxa li deien pancaritat,
perquè se menjaven aquell pa que per caritat havien rebut. I aqueix nom després
es va estendre a totes les bauxes que es feien la setmana de Pasqua a fora
porta i per fora vila.
Molts d’aquests pancaritats van a
fer-los a qualque santuari de les nostres muntanyes. A Calvià, durant molts
anys es feu el Diumenge de l’Àngel al Santuari de la Mare de Déu de Portals
Nous. Als anys 70 amb el boom turístic es perdé aquesta ancestral tradició.
L’any 1994 el Consell Parroquial recobrà el pancaritat, però a un altre indret
del municipi: la Capella de la Pedra Sagrada.
Anteriorment, i que jo recordi,
es feia el dimecres després de Pasqua, i molts joves anàvem al Pou Nou de Son
Font. Però abans, molta gent pujava al molí del Castellet a on el seu
propietari Damià Vich Cabrer, avi de Francisca Cabrer Vich (Calvià, 1929–1913)-(va ser qui em va comptar algunes
anècdotes), procurava tenir quatre botelles de moscatell i un tassons de vidre
bastants gruixats, i convidava als que anaven a passar una estona allà dalt.
Com anècdota, no puc deixar de contar que algun any varen fer balls amb un
gramòfon.
.jpg)
.JPG)
