miércoles, 18 de abril de 2018

Matías Alemany Enseñat (Andratx, 12/06/1921-31/10/2007))

 Matias Alemany Enseñat (aprox. 1950)

Siendo apenas un adolescente, ya siente el gusanillo por el deporte del pedal, pero es a los 19 años cuando empieza a dedicarse en serio al ciclismo de competición.
Su especialidad era el fondo en carretera y la montaña, en cambio no era muy amante de la pista. Sus entrenamientos y más contando con las carreteras de aquellos tiempos eran muy duros, pues cubría diariamente entre 100 o 140 kms.
Siempre corrió como independiente y nunca llego a pertenecer a ningún equipo federado.
Entre 1939 y 1956 se dedicó al ciclismo. Ganó diversas pruebas como independiente, entre las que destaca su noveno puesto en la Vuelta a Cataluña de 1949 y primero de su categoría. Fue segundo en la Vuelta a Levante de 1949  y 1º de 3ª y 4ª categoría. Participó en la Vuelta a España de 1947, 1950 y 1956. En 1947 se retiró en la tercera etapa; en la edición de 1950 acabó en el puesto 22 de la clasificación general y en 1956 abandonó en la primera etapa. Sus mayores logros fueron estos:
1942 – Carrera 18 Julio Ed. y Descanso (5º).
1946– 4ª Categoria - Independiente– 4ª Etapa Muro-Palma y 5ª Etapa Palma-Palma Vuelta a Mallorca (8º), Vuelta Mallorca (14º), Vuelta Cataluña (Ab).
1947– 4ª - Indep. – 5ª Etapa Berga-Seo Urgel Vuelta Cataluña (6º), Circuito San Sebastián (6º), Vuelta Mallorca (28º).
1948– 4ª - Indep. – G.P.Mare Nostrum (5º).
1949– Campeonato Baleares Ruta (4º)
1950– 4ª - Indep. – 17ª Etapa Lorca-Granada Vuelta a España (2º Ex.), 19ª Etapa Málaga-Cádiz Vuelta España (4º), 2ª Etapa Gijón-Ribadesella. Vuelta a Asturias (4º Ex.).
1951– 4ª Indep. – III G.P.Ntra.Sra. Salud-U.C.Terreno (4º), 1ª Etapa Palma-Palma G.P.Comercio (14º).
1952 – 4ª Indep.
1955 – 4ª Indep. – Campeonato Baleares Ruta (10º).
1956– 4ª - Prof. – G.P.San Isidro-Porreras (3º), Fiestas Sóller (5º).
Otros resultados
1946.- 1º en el Circuito de Sa Pobla.
1949.- 1º en las Fiestas de Sta. Margarita y 9º en el Critérium de Montaña (Barcelona).
1950.- 14º puesto en el Gran Premio Desmontable, 4º en el Premio de Zubia (Asturias) y 1º en la Fiestas de San Jaime (Muro).
Varias victorias en Calviá, Capdellá y otros pueblos de Mallorca.
Los rivales más importantes durante su carrera deportiva en el ciclismo fueron Sastre, Fombellida, Coscolluela y Alarcón entre otros.
Su mejor amigo en el pelotón fue Lorenzo Sastre.
Como anécdota curiosa, contaba que en una etapa de la vuelta a España de 1950 agotó sus tubulares y algunos, que le dejaron finalizando la etapa con un tubular que le prestó la organización de la Vuelta. No podía acordarse del número de pinchazos que tuvo durante esta etapa.

jueves, 12 de abril de 2018

VIDAS BORRASCOSAS

Cine RIVOLI (Palma de Mallorca)
VIDAS BORRASCOSAS es una película estadounidense de 1957 dirigida por Mark Robson. Interpretada por Lana Turner, Hope Lange, Lee Philips, Lloyd Nolan, Arthur Kennedy, Russ Tamblyn, Diane Varsi y Terry Moore en los papeles principales.
Galardonada con tres premios Laurel de Oro 1957: al mejor drama, al mejor actor secundario (Arthur Kennedy); y a la mejor actriz secundaria (Diane Varsi).
Generó la serie de televisión Peyton Place que se transmitió del 15 de septiembre de 1964 al 2 de junio de 1969.


lunes, 2 de abril de 2018

El pancaritat a Calvià (Mallorca)

Sa Pedra Sagrada (Calvià)

Com molt bé deia Mn. Antoni M. Alcover a començament de segle: Està també molt estesa i arrelada dins Mallorca el costum d’anar la setmana després de Pasqua a fer una bauxa a fora vila, dalt un turó, a qualque casa de camp a la vorera del mar. Es du panades, rubiols i altres i allà s’ho enfloquen, rient i folgant. Això es diu pancaritat, que no és més que una traducció literal del llatí panis-caritatis, una reminiscència llunyana dels àgapes dels cristians dels primers sigles.
Els antics Jurats de Mallorca, el Diumenge de l’Àngel – que el celebraven en tota solemnitat festejant l’Àngel de la Guarda de Mallorca-, quan s’acabava l’Ofici a l’esglesieta del Temple, repartien un pa a totes les famílies pobres, i aquella bona gent el capvespre el s’anava a menjar per devora sa Riera; i en aqueixa modesta bauxa li deien pancaritat, perquè se menjaven aquell pa que per caritat havien rebut. I aqueix nom després es va estendre a totes les bauxes que es feien la setmana de Pasqua a fora porta i per fora vila.
Molts d’aquests pancaritats van a fer-los a qualque santuari de les nostres muntanyes. A Calvià, durant molts anys es feu el Diumenge de l’Àngel al Santuari de la Mare de Déu de Portals Nous. Als anys 70 amb el boom turístic es perdé aquesta ancestral tradició. L’any 1994 el Consell Parroquial recobrà el pancaritat, però a un altre indret del municipi: la Capella de la Pedra Sagrada.
Anteriorment, i que jo recordi, es feia el dimecres després de Pasqua, i molts  joves anàvem al Pou Nou de Son Font. Però abans, molta gent pujava al molí del Castellet a on el seu propietari Damià Vich Cabrer, avi de Francisca Cabrer Vich (Calvià, 1929 – 2013), (que és qui em va contar algunes anècdotes), procurava tenir quatre botelles de moscatell i un tassons de vidre bastants gruixats (actualment encara es conserven), i convidava als que anaven a passar una estona allà dalt. Com anècdota, no puc deixar de contar que algun any varen fer balls amb un gramòfon.
Capella Pedra Sagrada