++001.jpg) | ||
| Ceorge Charles Bowden, de jove (ca. 1897) |
Espòs de Dina Moore Bowden i pare de
George Moore Bowden. Va néixer a Plimouth, Devonshire, Anglaterra. El seu pare
era impressor d’ofici, però dedicava la major part del temps a anar pels pobles
de la regió a predicar (s’ignora quina branca de la religió cristiana
predicava). El seu fill, George Charles, l’hi acompanyava molt sovint.
Atès que George Charles era molt bon
estudiant, es presentà a un concurs per a l’obtenció d’una beca a la Universitat de
Cambridge, i va fer el primer lloc entre tots els estudiants d’Anglaterra,
Irlanda i Escòcia. Fou així com va entrar al King’s College de Cambridge, on es
va graduar. Pels seus coneixements i estudis musicals, formà part del cor de la
capella de l’esmentat col·legi i, gràcies a les seves facultats per a
l’ensenyament, sovint substituïa els professors titulars per impartir classes.
Més endavant, i definitivament, es
dedicà a l’educació de la veu per al cant i la tècnica de parlar en públic.
Primer exercí a Anglaterra i després a Amèrica del Nord, basant-se,
principalment, en la
Tècnica Alexander.
A Nova York tingué com a alumna a qui
seria la seva segona esposa, Annie Frances Moore, coneguda a Mallorca com a
Dina Moore Bowden. La primera esposa de Bowden fou la ja famosa escriptora
neozelandesa Catherine Mansfield (1888-1923). Les grans qualitats de Dina Moore
foren complementades per les ensenyances del seu espòs i tots dos treballaren
conjuntament. El 1932 la família s’instal·là a Mallorca, on visqueren fins a la
seva mort (amb l’excepció dels anys de la Guerra Civil i part
de la Guerra Mundial).
En George Charles va morir a Palma als 98 anys, el 2 de setembre de 1975. Fou
enterrat a Calvià, el municipi que els Bowden consideraven la seva llar[1].
George Charles Bowden va compondre 14
obres -peces musicals per a piano i veu, algunes per a dues o tres veus-, a més d’escriure alguns llibres sobre la «tècnica Alexander». George
Charles tenia un piano Steinberg, el qual va ser venut a l’organista de Lluc,
Vicenç Joan Rubí[2].
