viernes, 29 de enero de 2021

Fotos para el recuerdo

Es Portitxol
 Gran Hotel & Teatre Principal
 La Llonja
 Moll de sa llonja y la Seu
 
 Moll Vell y la Seu desde el Jonquet

Palma desde el Faro del Puerto









 

lunes, 25 de enero de 2021

L'església i l'orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià

 Església parroquial de Calvià (Foto I. Capriles 2010)
 Orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià 

L’església parroquial de Calvià surt relacionada amb la butlla papal d'Innocenci IV de 1248, dedicada a sant Joan Baptista. En el segle XVI el temple disposava d’una torre de defensa i s’hi venerava la Mare de Déu dels Dolors. El 1867 s’enderrocà el vell edifici i se’n començà un de nou, tot i que les obres s’aturaren l'any següent. El 1890 es reprengueren els treballs, gràcies a la generosíssima aportació del ric propietari Antoni Armengol Sales i de les seves germanes Rosa i Dionísia. Aquests germans eren propietaris de Torà (Calvià) i de Sarrià (Establiments), i també de la finca dita ses Barraques, que vengueren per pagar les obres de l'església. Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924) en realitzà el projecte i el contractista d'obres Gabriel Bennàssar “Lliset” (1841-1925) s’encarregà de la direcció de les obres. La construcció s’acabà el 1896. El resultat fou un temple d'estil historicista, on es combinen elements neoromànics i neogòtics, alguns d’ells de gran originalitat.1

Cap a l’any 1908 els germans orgueners de Llucmajor Antoni i Miguel Cardell Oliver començaren les obres de construcció de l'orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià, ja que feia una quinzena d’anys que s'havia acabat la nova església. Aquests germans provenien d'una família d’orgueners i organistes prou coneguda a Mallorca, i entre d’altres havien treballat als orgues de Sant Felip Neri de Porreres, Santanyí, santuari de Gràcia, Santa Eulàlia de Ciutat, etc. Foren contractats pel rector que aleshores hi havia a Calvià, Mn. Damià Vidal. L'orgue fou costejat pels senyors testamentaris de la casa Armengol, els quals també es feren càrrec de les despeses de la nova església. El dia 24 d'abril de l'any 1910, aprofitant que a Calvià s’efectuava una visita pastoral, tengué lloc la benedicció de l'orgue, pel bisbe Pere Joan Campins i Barceló. A més del rector, s’hi trobaven presents el batle Joan Vich i Cabrer, així com el jutge municipal suplent Joan Salom i Cabrer. El primer organista que el polsà fou Jaume Vicens i Cañellas, conegut com en Jaume “l’Organista”; de llavors ençà es recorden com a organistes de l'església de Calvià Mn. Gabriel Cabrer, Mn. Jordi Morey, Pere Julià, Francisca Cabrer i Miquel Muñoz, entre d’altres.

A l'estiu de 1971, en temps de l’ecònom Mn. Joan Coli Triay, es dugué a terme una seriosa millora, a càrrec de l'orguener alemany Gerard G. Grenzing, qui entre d’altres coses hi realitzà una neteja completa, l’afinà i hi instal·là un motor elèctric. Tot per un pressupost de 40.000 pessetes. Per celebrar aquesta reparació, dia 19 de setembre es dugué a terme un gran concert d'orgue a càrrec de l'organista de Santa Eulàlia de Palma Mn. Antoni Matheu, amb una selecció d'obres de Händel, Bach, Verdi, Schubert, Caccini... De la informació que deixà el senyor Grenzing, en destacarem el següent:


El órgano de Calviá está realizado de una manera clásica: secretos de corredores y mecánicos bien terminados. En la tubería se vé la fuerte influencia romántica, tubos anchos con dientes, pero con sonoridad agradable. Consta de 660 tubos, de fabricación francesa…”


Ja en els nostres dies, l’any 1995, trobam un pressupost de Pere Reynés Florit per arreglar el nostre orgue, així com una memòria de l'estat en què es troba aquest. Al passat mes de setembre (1996), l’harmonitzador d'orgues José Antonio Aspiazu Gómez, d’Azpetia, Guipúscoa, féu un estudi de l’estat actual del nostre majestuós orgue i ens informà de la situació en la qual es trobava: “Es necesario el cambio del ventilador, reparar el fuelle, cambiar los teclados, pues están apolillados, revisar los secretos y ajustarlos, colocar nuevos muelles y filtros, hacer un nuevo secretillo para los pies, reparar los golpes de los tubos y afinarlos y armonizarlos.”2

Durant els anys 90, temps en què no funcionava el teatre de Sa Societat, molts actes es van celebrar en un espai conegut com el Teatre de l'Església, sala que disposava d’escenari i on es projectava cinema; s’hi van realitzar concerts, obres de teatre i altres activitats culturals. En l'actualitat aquesta sala roman tancada.


1 VALERO I MARTÍ, Gaspar. Itinerari cultural per la vila de Calvià. Calvià: Ajuntament de Calvià (Mallorca), 1996. (Trefalempa, 4)


2 Aquesta informació prové de la comunicació de Joan Lladó Massot presentada al V Simpòsium i Jornades Internacionals de l’Orgue Històric de les Balears. Pollença, 1998. Aquesta comunicació va ser editada el 1999, dos anys després de la mort de l'autor, gràcies als bons oficis dels que van presentar la comunicació.