martes, 30 de mayo de 2023

Isaac Albéniz a Mallorca (1894)

 Isaac Albéniz a Mallorca (1894) 
 

Pianista i compositor, fou un dels creadors de l'escola de música espanyola contemporània, dins del corrent nacionalista.

Va néixer el 29 de maig de 1860 a Camprodon (Girona), al número 7 de la plaça d'Espanya, i va ser batejat el 3 de juny a l'església parroquial de Santa Maria dels Àngels. De pare basc, Ángel Lucio Albéniz i de Gauna (Vitòria, 1817 Barcelona, 1903) i mare catalana, Dolors Pascual i Bardera (Figueres, 1821 Madrid, 1900). Va morir a Cambo-les-Bains (França), a les vuit del capvespre del 18 de maig de 1909.1

Estada documentada a Mallorca

El dia 5 de setembre de 1887, el diari El Isleño anotava: "En el vapor de mañana debe llegar el Sr. Albéniz, afamado pianista, que se propone visitar detenidamente la Isla. No dudamos que nos dará ocasión de oír su destreza en el instrumento de Rubinstein.”2

El dimarts 6 de setembre de 1887, Albéniz arribava per primera vegada a Mallorca. Des del primer dia es va instal·lar a la possessió de Santa Ponça (Calvià), propietat, en aquelles dates, dels marquesos de la Torre, i allí va romandre fins a la seva partida, el 22 de setembre de1887, rumb a Alacant.


En aquelles dates el paratge era idíl·lic i
com ell mateix relatà posteriorment al seu amic Pere Antoni Alemany degué ser precisament un dels seus passeigs per l'aleshores tan bella caleta de Santa Ponça allò que l’hauria inspirat per crear la melodia “Rumores de la caleta”, editada per Romero, amb el número 6, dins de la col·lecció "Recuerdos de viaje".


Ens agradaria aquí aclarir que, en apuntar aquesta dada, no pretenem crear cap debat, menys encara si tenim en compte el caràcter i la manera de fer feina de l'autor. Amb tot això, sabem que a “Rumores de la caleta” se li atribueix també haver estat inspirada en una bella cala malaguenya. De fet, a la partitura impresa per l'editor Antonio Romero, hi figura la següent dedicatòria: "A mi Ilustre amigo el Excmo. Sr. General López Domínguez",
3 malagueny, amic del general Prim, el qual mantenia una certa relació amb el pare del músic.


Malgrat tot, és difícil assegurar en quina de les dues cales s'hauria inspirat Albéniz en compondre l’esmentada obra, ja que ambdues propostes podrien ser certes. Així, les nostres recerques ens han duit a pensar seriosament en l’opció de la cala mallorquina. A més, ambdues propostes podrien estar fins i tot relacionades. Aquesta és una altra de les incògnites que envolten moltes de les seves magnífiques obres.


Ens interessa assenyalar aquí que, en els moments en què Albéniz visita per primera vegada Mallorca, el punt de trobada i lloc de reunió de molts dels músics de Mallorca era el conegut restaurant Cas Català (Calvià), on es van oferir concerts durant molts d’anys. En aquelles dates, el restaurant esmentat estava regentat per “l'amo en Nicolau des forn de sa Pescateria”
4.


Amb data del 9 de setembre, apareixia al diari
Las Noticias la següent nota: "Hace algunos días se encuentra en esta ciudad D. Isaac Albéniz, afamado pianista y notable compositor. Estamos seguros que no se desperdiciará ocasión tan propicia, y la sociedad de esta población podrá apreciar las extraordinarias dotes del Sr. Albéniz."5


Efectivament, durant la seva primera estada a Mallorca, Albéniz oferí dos concerts. El primer d'aquests es va celebrar a la Sala Banqué del carrer de Joanot Colom, on va interpretar al piano peces de Mozart, Beethoven, Chopin, Bach, Haydn i Schumann. La sala s'havia inaugurat un any abans, en el mateix local en què Emili Banqué tenia la seva botiga de màquines de cosir i d'instruments musicals.


El seu segon concert se celebrà el matí del diumenge 18 a la gran sala de festes del Círculo Mallorquín.
6 En aquesta ocasió anava acompanyat del sextet Arche, en el qual figurava el violinista Pablo Sarasate (1844-1908), arribat a Palma el dia 17.7
Pareix ser que aquest concert degué ser programat amb l'objectiu de fer conèixer el piano Steinway que l'entitat acabava d'adquirir per 1.250 duros. S’ha de dir que el públic va quedar meravellat del bon fer del jove Albéniz, ja que així ho transmet la premsa del moment.8


1MIR I MARQUÈS, Antoni; PARETS I SERRA, Joan. Isaac Albéniz a Mallorca. Edició patrocinada pel Consell de Mallorca, setembre de 2004.


2 El Isleño, día 5 de setembre de 1887.

3Una còpia d'aquesta partitura ens va ser cedida pel Museu Isaac Albéniz. A més, Romero, J. Albéniz. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Ediciones Península, 2002; pàg. 151.

4 La Roqueta. “Periodich independent”. Any 1, núm. 39. Palma de Mallorca: 24 de setembre de 1887.


5 Las Noticias. Palma de Mallorca: 9 de setembre de 1887.

6SANMARTÍN PEREA, J. Los cien años del Círculo Mallorquín (1851-1951). Palma de Mallorca: Imprenta Mossèn Alcover (c. de la Calatrava, 68); pàg. 84.


7La Roqueta. “Periodich independent”. Any 1, núm. 38. Palma de Mallorca: 17 de setembre de 1887.


8 Op. cit. nota 1.


Antoni Mir i Marquès

domingo, 21 de mayo de 2023

Recordando el pasado. Glorias del ciclismo: Benoît Faure

Benoit Faure, ciclista francés 1929

Benoît Faure (Saint-Marcellin, Loira, 11 de enero de 1899 - Montbrison, 16 de junio de 1980) ciclista francés. Era conocido como la sonrisa.
Fue profesional entre 1925 y 1951, consiguiendo una cuarentena de victorias, entre las que destaca una victoria de etapa en el Tour de Francia de 1929.

Resultados en el Tour de Francia

1926. 23º de la clasificación general

1929. 15º de la clasificación general y vencedor de una etapa

1930. de la clasificación general

1931. 13º de la clasificación general

1932. 12º de la clasificación general

1933. Eliminado (2ª etapa)

1935. 12º de la clasificación general



Benoît Faure (Saint-Marcellin, Loira, 11 de gener de 1899 - Montbrison, 16 de juny de 1980) ciclista francès. Era conegut com el somriure.

Fou professional entre 1925 i 1951, aconseguint una quarantena de victòries, entre les quals destaca una victòria d'etapa al Tour de França de 1929.

Resultats al Tour de França

  • 1926. 23è de la classificació general

  • 1929. 15è de la classificació general i vencedor d'una etapa

  • 1930. 8è de la classificació general

  • 1931. 13è de la classificació general

  • 1932. 12è de la classificació general

  • 1933. Eliminat (2a etapa)

  • 1935. 12è de la classificació general



viernes, 5 de mayo de 2023

EL CINE EN CALVIÁ EN LOS AÑOS 50


 Los sobornados-cara a (cine Calviá-apróx. 1950)

MÚSICA Y CINE MUDO EN MALLORCA

EL CINE EN PALMA

Cabe destacar que el Cinematógrafo Truyol fue el primeo inaugurado en Palma en el año 1903. En 1907 funcionaban, además, el Teatro Lírico y El Teatro Principal. En 1911, según la revista Arte y Cinematografía-recogido en la obra “Josep Truyol” de C. Aguiló, se realizan proyecciones, además de en los anteriores, en La Protectora, Circulo de Obreros Católicos, y cinema del Terreno. En 1914 se funda la sociedad Asistencia Palmesana, donde, esporádicamente se celebran sesiones de cine y teatro.

Hay que señalar que en estas fechas, el cine era mudo por lo que en muchos de los locales había unos músicos que acompañaban estos actos, un trabajo por demás infravalorado.

EL CINE EN LOS PUEBLOS

El primer cinematógrafo de Mallorca fue el de Alaró, en 1907 entra en funcionamiento el de Montuiri y, la siguiente información, procede de la Revista de Arte y Cinamatografía -1911-, con una lista de las salas de la isla:

INCA, FELANITX, SÓLLER, POLLENSA, ESPORLAS, CAMPOS, ALGAIDA, SON SERRA[1].

CALVÍA.- En los años 30, en el cine Sa Central, propiedad de D. Juan Alemany Enseñat, y siendo su empresario D. Matías Vidal, formaban dúo, piano D. Jaime Vicens Cañellas y violín D. Pedro Antonio Alemany Palmer.

Años más tarde se incorporaría el cine sonoro del cual mostraremos algunos programas de los años 50, con algunas de las fechas en que se fueron exhibidas en dicha sala.


[1] Extraido del libro III Simposium sobre els Orgues Històrics de Mallorca. III Trobada de Documentalistes Musicals. Ciutat d’Alcúdia. Comunicació d’Encarnación N. Romero Gil: “Música y cine Mudo en Mallorca. Pág. 197 – 216. (1996).