viernes, 23 de julio de 2021

Norbert Schultze (Braunschweig, Alemanya, 1911-2002)


Va viure des de 1991 i, fins poc abans de morir, al seu domicili del carrer de la Marina, núm. 25-40, de Portals Nous. El seu habitatge a Alemanya estava situat a D – 14.193 Berlín-Grunewald Humboldstr, 30.

Va començar els seus estudis musicals a Köln i München, amb només vuit anys. El piano va ser el seu primer instrument. El seu professor li deia, segons explica, que era com el petit Mozart, però com que no li agradava treballar gaire li va aconsellar que es dedicàs a la composició. A més del piano, el 1932, estudiaria direcció d'orquestra i teatre a Heidelberg i Darmstadt.


La seva primera gran obra va néixer l'any 1936, una òpera titulada
Schwarzer Peter, que va tenir un gran èxit. En una de les interpretacions de l’òpera esmentada, va participar el productor espanyol Rodiño que, en saludar Norbert, li va dir que havia d’escriure la banda sonora per a una pel·lícula seva, per la qual cosa la seva primera banda sonora fou precisament per a una pel·lícula espanyola titulada El Romancero marroquí, estrenada a Alemanya sota el títol Die Erstene fon Tetuan.


Durant la seva trajectòria, també va dirigir algunes orquestres, com la Filharmònica de Berlín, Hamburg, Viena o Roma, on va ser rebut en audiència per Sa Santedat Pius XII.


1938 serà l'any en què compongui la cançó "Lili Marleen", sense cap mena de dubte la de major èxit, tot i haver compost prop de dues-centes obres. Segons les seves pròpies paraules, la millor intèrpret d'aquesta cançó va ser Marlene Dietrich. No podem deixar d'assenyalar que, havent-li preguntat per un compositor espanyol, no va dubtar a assenyalar Manuel de Falla, i com a cantants, Plácido Domingo, Josep Carreras i Montserrat Caballé, a la qual l'unia una bona amistat. També li agradava molt la música folklòrica, encara que ell no es veia capaç d’escriure-la.


Sobre Mallorca, no es cansava de dir que li agradava molt el clima perquè, encara que patís una mica d'asma i aquí hi hagi molta humitat, deia que a Berlín era molt pitjor. Del que més gaudia en les seves estades a l'illa era de les temporades d'òpera que se celebraven al Teatre Principal.1


1 MIR I MARQUÈS, A. “Norbert Schultze. ‘Un genio de la composición’. Entre tots, núm. 53, (novembre de 1994); pàg. 26.


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario