Semana Santa 2019
Molts de vosaltres coneixeu les
meves inquietuds, il·lusions i perquè no curolles per la recerca i conservació
de les nostres coses, de les nostres arrels, però a causa del gran amor que
tinc pel nostre poble, tot el que a ell es refereix i a la seva cultura pròpia,
per aquest motiu he fet un petit i humil arxiu. D’aquest he triat algunes coses
referents a las tradicions durant les festes de Pasqua, a més m’agradaria poder
dir unes paraules sobre alguns compositors i la seva música sacra, tan adequada
durant aquests actes de la Setmana Santa.
Tot això ens fa recordar la meva
joventut, durant aquests dies en què els meus pares preparaven les panades, els
crespells i els rubiols. No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per poder
tenir-ne un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus padrins
envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les processons i no oblit
quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les guitarres (abans també s’empraven
els guitarrons), canta que canta per les cases, el que anomenàvem els goigs,
tot perquè ens donessin unes llepolies i, llavors, fer un ball a les cases de
les noies que ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut
oblidar és:
Deixem lo dol! Cantem amb alegria!
Anem a donar los bons Pascos a
Maria!
Lo primer que se’m va ocórrer va
ser llambregar alguns llibres. Un d’ells amb va agradar, es titula Corema,
Setmana Santa i Pasco d’Antoni M. Alcover, editat en segona edició
per la Editorial Moll l’any 1956. Esperava trobar qualque cosa
sobre aquestes festes, referent a Calvià. La meva sorpresa va ser que hi ha
escrits sobre les festes, però en realitat, sobre Calvià i Pasqua no vaig
trobar res. Al principi vaig quedar un poc decebut, però després vaig pensar
que en part era millor, ja que així podria escriure sobre les festes que es
feien durant la meva infància o un poc abans.
Però bé, en primer lloc,
començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots els nins esperàvem el repic de les
campanes a las deu del matí. I cantàvem:
Aranyetes sortiu del niu
que el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes sortiu del forat
que el bon Jesuset ja és nat.
Els nins havíem esperat un parell
de dies per tastar el crespells i rubiols, però abans, les seves mares,
els havien de rentar la cara amb aigua fresca.
Del mateix dia, no vull deixar de
comentar, un fragment del periòdic “La Roqueta” que va sortir el 9
d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat “Pasco Florida” i diu així:
Demá, en sortí de misseta,
trobaré es berená fet:
frexureta assahonada
amb glopets de ví novell;
cosa milló que verdesca
y que panades de peix :
¡Aleluya, que vé Pasco,
Pasco florida ya vé!
Trescan per la pagesía
ets estols de guitarrers:
ses fadrines i madones
los esperan amatens;
¡ Deixau lo dol ¡ per tot cantan,
cantan i sònan xelets:
¡ Aleluya, que vé Pasco
Pasco florida ja vé!
Sa corema ja s’es morta
y s’hivernada també;
¡ benvinguda, oh Primavera,
cada volta que t’ens véns
per doná alegria á s’ánima
y á n’es còs delit novell!
¡Aleluya, que vé Pasco,
y molts anys, fins l’any qui vé !
Després ve el Solpàs, que és
la benedicció que es fa de totes les cases de la Parròquia amb
l’aigua beneïda pel matí a les Fonts de Baptisme.
Normalment, aquesta benedicció,
es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i per fora vila passat aquest dia;
però a Calvià, per norma, es feia el Dimecres després de Pasqua.
Aquesta benedicció, la feien el
Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb roquet, estola i bonet, amb companya
d’un parell d’escolanets, que els duien es poalet de l’aigua beneïda, i la
panera per posar-hi lo que per les cases els donaven. A fora vila, anaven amb
un carretó; i l’home que el menava, feia d’escolanet. He trobat molt
interessant, el poder fer una llista de fora vila seguint l’ordre de les
possessions d’on anaven:
La primera visita solia ser a Son
Roig d’allà passaven a Son Boronat, seguien cap a Benàtiga, fins arribar a
Valldurgent. Desprès anaven a Mofarès i seguint al camí de Can Estades es
dirigien cap a Ses Berranques, seguidament Torà i després La Romana; Ja
seguint la carretera de Palma visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven
fins a Bendinat.
La resurrecció del Bon Jesús la
celebren per tot amb una processó, a on es topen el Bon Jesús i la
Mare de Déu.
Aquesta processó la fan de
diferents maneres segons la vila que és i la devoció que hi ha.
A Calvià la fan devers les nou i
mitja. Quatre joves duen la figura del Bon Jesús des de « La
Capelleta », i quan arriba a prop de l’església, surt la figura
de la Mare de Déu, que també porten quatre joves i quan es troben lis
fan fer tres botets en senyal d’alegria i adoració. Després de la processó, es
celebra l’Ofici, on per tot el sermó sol ser ben curt.
I és que són molts els que el dia
de Pasqua, frissen de berenar des frit de freixura. Solen ser molts es que
passen més gust del berenar que del dinar, per lo afamegats i endarrer que van
de pegar una bona panxada després de tantessetmanes de dejunis i d’abstinència.
Com he dit abans, el dia de
Pasqua, allò més normal és reunir-se en família per dinar tots plegats.
Solia ser més tard que de costum, degut que ja havien berenat del frit. Per
norma el dinar, solia ser d’arròs, i llavors un bon bullit, escaldums d’aquells
tan saborosos, i finalment panades, crespells, rubiols i ametles torrades, amb
les timbales de vi que pertoquen, que no són poques ni temoregues.
Com molt bé deia Mn. Antoni M.
Alcover a començament de segle: Està també molt estesa i arrelada dins Mallorca
el costum d’anar aquesta setmana a fer una bauxa a fora vila, dalt un turó, a
qualque casa de camp a la vorera del mar. Es du panades, rubiols i altres i
allà s’ho enfloquen, rient i folgant. Això es diu pancaritat, que
no és més que una traducció literal del llatí panis-caritatis, una
reminiscència llunyana dels àgapes dels cristians dels primers sigles.
Els antics Jurats de Mallorca, el
Diumenge de l’Àngel – que el celebraven en tota solemnitat festejant l’Àngel
de la Guarda de Mallorca-, quan s’acabava l’Ofici a l’esglesieta del
Temple, repartien un pa a totes les famílies pobres, i aquella bona gent el
capvespre el s’anava a menjar per devora sa Riera; i en aqueixa modesta bauxa
li deien pancaritat, perquè se menjaven aquell pa que per caritat
havien rebut. I aqueix nom després es va estendre a totes les bauxes que es
feien la setmana de Pasqua a fora porta i per fora vila.
Molts d’aquests pancaritats van a
fer-los a qualque santuari de les nostres muntanyes. A Calvià, durant molts
anys es feu el Diumenge de l’Àngel al Santuari de la Mare de Déu de
Portals Nous. Als anys 70 amb el boom turístic es perdé aquesta ancestral
tradició. L’any 1994 el Consell Parroquial recobrà el pancaritat, però a un
altre indret del municipi: la Capella de la Pedra Sagrada.
Anteriorment, i que jo recordi,
es feia el dimecres després de Pasqua, i molts joves anàvem al Pou Nou de
Son Font. Però abans, molta gent pujava al molí del Castellet a on el seu
propietari Damià Vich Cabrer, avi de Francisca Cabrer Vich (Calvià, 1929 –
2013), (que és qui em va contar algunes anècdotes), procurava tenir quatre
botelles de moscatell i un tassons de vidre bastants gruixats (actualment
encara es conserven), i convidava als que anaven a passar una estona allà dalt.
Com anècdota, no puc deixar de contar que algun any varen fer balls amb un
gramòfon.
I ja passant a la música, crec
sense cap dubte, que els músics que feren las obres, més apropiades per
aquestes dades, foren Johann Sebastian Bach i Georg
Friedrich Händel. D’ells no puc deixar d’assenyalar, que ambdós joves es
trobaven, als divuit anys, al servei de la música com violinistes: Händel en
l’orquestra de l’òpera hamburguesa, i Bach en la capella d’un príncep saxó, en
Weimar. Però mentre Bach encara vivia dintre de la més absoluta foscor, Händel
ja era celebrat com compositor notable i estava a punt de conquistar un
prestigi universal. Des d’un principi es percep la profunda diferència de les
seves destinacions en el món musical del seu temps. Encara que els seus llocs i
dates de naixença es van trobar en tan immediata proximitat, i els camins de la
seva vida es van creuar diverses vegades, mai van arribar a conèixer-se
personalment.
Johann Sebastian Bach (Eisenach,
21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750), consta que ha creat no
menys de cinc Passions. Una d’elles composta en 1725. La seva
partitura no s’ha conservat. Una segona Passió, segons l’Evangeli de Sant Marc,
s’ha conservat parcialment, en forma d’una oda fúnebre. La seva música
composta l’any 1727, apareix com una promesa, com un preludi, de la
gran Passió segons Sant Mateu. Es conserva completament altra Passió,
segons Sant Lluc; però els investigadors recents tenen els seus dubtes sobre
l’autenticitat de la partitura. A causa de la negligència de Friedemann Bach, a
les mans del qual van arribar aquestes tres obres després de la mort del seu
pare, el coneixement d’elles és molt escàs. En canvi Philipp Emmanuel Bach va
guardar, curosament dos grans Passions: La Passió segons Sant Joan i la Passió segons
Sant Mateu.
Bach va estrenar la Passió segons
Sant Joan el primer Divendres Sant de la seva activitat en Leipzig, el
dia 7 d’abril de 1723; la Passió segons Sant Mateu es
va estrenar en la mateixa festivitat de Divendres Sant, però sis anys més tard,
el 15 d’abril de 1729. Els contemporanis de Bach no van comprendre la
significació històrica d’aquest esdeveniment. Aquestes van ser les primeres
causes de l’amargor creixent en la vida del mestre.
Després d’aquesta experiència,
Bach no va compondre cap altra Passió i es va limitar a repetir les seves obres
anteriors, en el millor dels casos a retocar-les. Així va donar també
a la Passió segons Sant Mateu, durant l’últim decenni de
la seva vida, la versió definitiva, en la qual la coneixem actualment. Va morir
després d’una operació de cataractes, igual Georg Friedrich Händel, i pel
mateix cirurgià.
Georg Friedrich Händel (Halle, 23
de febrer de 1685 – Londres, 14 d’abril de 1759). No és sorprenent que el punt
de partida de Händel fos el mateix que el de Bach. Ambdós procedien de la
mateixa tradició artística, creada pel mestres de capella del centre
d’Alemanya. La seva primera activitat professional com músic la troba el
llavors estudiant de Dret, l’any 1702 en la càtedra de Halle, on va actuar per
espai d’un any com organista. A semblança de Bach, Händel no va abandonar
durant tota la seva vida el seu instrument favorit, l’òrgan.
Entre el seu immens llegat
musical, es troben 26 oratòries a més d’un important llegat coral.
La seva oratòria més famosa és la
molt anomenada "Messies" (1741). La història conta que aquest va
sorgir després d’un llarg període d’escassesa en la producció musical del
compositor, a causa d’una inspiració divina. El seu cor més famós és el
majestuós "Aleluya".
Aquesta oratòria va ser
representada en el Convent Garden i dirigit pel mateix Händel tots els anys en
l’època de Pasqua fins al dia de la seva mort.
El seu darrer desig va ser morir
el Divendres Sant i a punt va estar de complir-se: va morir el 14 d’abril de
1759, Dissabte Sant.
Parlant de grans músics, no puc
oblidar-me d’esmentar al nostre estimat:
Antoni Torrandell i Jaume, nascut
a la ciutat d’Inca el 17 d’agost de 1881. El seu pare també era músic:
organista de l’església Parroquial de Santa Maria la Major i
professor de piano i de solfeig.
Antoni Torrandell visqué, doncs,
de jove la Música en pròpia casa. L’ambient –unit a les qualitats innates-
portaren el nin a començar una carrera brillant i entusiasta.
D’entre les seves múltiples
composicions, he d’esmentar la missa “PRO-PACE”, dos orgues i cor a quatre veus
mixtes. Estrena: Catedral Basílica de Palma de Mallorca, 20 gener, 1916, festivitat
de Sant Sebastià, Patró de Palma. Audició a un sol orgue, amb la col·laboració
de la SCHOLA CANTORUM del Seminari, sota la direcció del Rvd.
Bartomeu Nigorra.
Estrena íntegra: CATEDRAL “SAINTE
CROIX” D’ORLÉANS. Abril, 1932, Pasqua de Resurrecció. Audició integra a dos
orgues i amb un cor mixte de dues-centes veus. Fou dirigida pel Mestre de
Capella de la Catedral, MAITRE LUÇON. Va morir el 15 de gener de 1963.
Seria injust, encara que breument
no esmentar, el nostre Cor de Calvià nascut en 1988 de la mà de Francesc Bonnín
com a director i, que des del 7 d’abril de 1995 que va ser el primer concert
amb motiu del Pregó de Setmana Santa, ja són moltesles edicions que s’han
interpretat, amb obres clàssiques de música sacra i acompanyades normalment amb
música d’òrgan. Com obres importants, podríem citar el Réquiem op. 48 de
Gabriel Fauré (1845 – 1924), va compondre la primera versió en 1887-88, que ell
va nomenar “un petit Réquiem”, és la més coneguda de les seves
grans obres. El més famós moviment és la soprano ària “Pie Jesu”. El
primer fragment de música inclòs en el Réquiem és el "Libera
Me"que Fauré va escriure en 1877 com un treball independent.
Altres obres que han estat
interpretades : la “Passió segons Sant Joan”, de Alessandro
Scarlatti (1660 – 1725). El“Réquiem” d’Antonio Salieri (1750 –
1825); “ Musica per al funeral de la Reina Maria” d’Henry
Purcell (1659 – 1695); “Réquiem” (Fragments) de Gaetano
Donizetti (1797 – 1848); “Réquiem Op.54” de Camille
Saint-Saëns (1835 – 1921); “Santus y Agnus Dei de la Missa a
tres veus” de Pere Josep Cañellas (1845 – 1922), entre moltes altres
obres.
Aquestes festes així com les de
Sant Antoni ens donen fesomia al poble que no s’hauria de perdre mai. Ens donen
una personalitat i al mateix temps una fidelitat als nostres avantpassats que
ens el llegaren.
Els dies de festa tots sortim de
ca nostra per alegrar-nos amb el veïnats i amics, i crear entre tots la gran
família del poble. Tant de bo que tots els qui han decidit quedar-se a Calvià a
viure-hi per a sempre, peninsulars i estrangers que també siguin calvianers de
cap a peus, part i protagonistes que ens ajudin a mantenir les nostres festes i
els nostres costums.
Que Sant Joan ens ajudi a tots a
dur-lo a terme.
Molts d’anys i bones festes.
