martes, 9 de abril de 2019

Setmana Santa, Calvià 2019

 Semana Santa 2019

Molts de vosaltres coneixeu les meves inquietuds, il·lusions i perquè no curolles per la recerca i conservació de les nostres coses, de les nostres arrels, però a causa del gran amor que tinc pel nostre poble, tot el que a ell es refereix i a la seva cultura pròpia, per aquest motiu he fet un petit i humil arxiu. D’aquest he triat algunes coses referents a las tradicions durant les festes de Pasqua, a més m’agradaria poder dir unes paraules sobre alguns compositors i la seva música sacra, tan adequada durant aquests actes de la Setmana Santa.
Tot això ens fa recordar la meva joventut, durant aquests dies en què els meus pares preparaven les panades, els crespells i els rubiols. No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per poder tenir-ne un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus padrins envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les processons i no oblit quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les guitarres (abans també s’empraven els guitarrons), canta que canta per les cases, el que anomenàvem els goigs, tot perquè ens donessin unes llepolies i, llavors, fer un ball a les cases de les noies que ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut oblidar és:
Deixem lo dol! Cantem amb alegria!
Anem a donar los bons Pascos a Maria!
Lo primer que se’m va ocórrer va ser llambregar alguns llibres. Un d’ells amb va agradar, es titula Corema, Setmana Santa i Pasco d’Antoni M. Alcover, editat en segona edició per la Editorial Moll l’any 1956. Esperava trobar qualque cosa sobre aquestes festes, referent a Calvià. La meva sorpresa va ser que hi ha escrits sobre les festes, però en realitat, sobre Calvià i Pasqua no vaig trobar res. Al principi vaig quedar un poc decebut, però després vaig pensar que en part era millor, ja que així podria escriure sobre les festes que es feien durant la meva infància o un poc abans.
Però bé, en primer lloc, començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots els nins esperàvem el repic de les campanes a las deu del matí. I cantàvem:
Aranyetes sortiu del niu
que el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes sortiu del forat
que el bon Jesuset ja és nat.
Els nins havíem esperat un parell de dies per tastar el crespells i rubiols, però abans, les seves mares, els havien de rentar la cara amb aigua fresca.
Del mateix dia, no vull deixar de comentar, un fragment del periòdic “La Roqueta” que va sortir el 9 d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat “Pasco Florida” i diu així:
Demá, en sortí de misseta,
trobaré es berená fet:
frexureta assahonada
amb glopets de ví novell;
cosa milló que verdesca
y que panades de peix :
¡Aleluya, que vé Pasco,
Pasco florida ya vé!
Trescan per la pagesía
ets estols de guitarrers:
ses fadrines i madones
los esperan amatens;
¡ Deixau lo dol ¡ per tot cantan,
cantan i sònan xelets:
¡ Aleluya, que vé Pasco
Pasco florida ja vé!
Sa corema ja s’es morta
y s’hivernada també;
¡ benvinguda, oh Primavera,
cada volta que t’ens véns
per doná alegria á s’ánima
y á n’es còs delit novell!
¡Aleluya, que vé Pasco,
y molts anys, fins l’any qui vé !
Després ve el Solpàs, que és la benedicció que es fa de totes les cases de la Parròquia amb l’aigua beneïda pel matí a les Fonts de Baptisme.
Normalment, aquesta benedicció, es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i per fora vila passat aquest dia; però a Calvià, per norma, es feia el Dimecres després de Pasqua.
Aquesta benedicció, la feien el Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb roquet, estola i bonet, amb companya d’un parell d’escolanets, que els duien es poalet de l’aigua beneïda, i la panera per posar-hi lo que per les cases els donaven. A fora vila, anaven amb un carretó; i l’home que el menava, feia d’escolanet. He trobat molt interessant, el poder fer una llista de fora vila seguint l’ordre de les possessions d’on anaven:
La primera visita solia ser a Son Roig d’allà passaven a Son Boronat, seguien cap a Benàtiga, fins arribar a Valldurgent. Desprès anaven a Mofarès i seguint al camí de Can Estades es dirigien cap a Ses Berranques, seguidament Torà i després La Romana; Ja seguint la carretera de Palma visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven fins a Bendinat.
La resurrecció del Bon Jesús la celebren per tot amb una processó, a on es topen el Bon Jesús i la Mare de Déu.
Aquesta processó la fan de diferents maneres segons la vila que és i la devoció que hi ha.
A Calvià la fan devers les nou i mitja. Quatre joves duen la figura del Bon Jesús des de « La Capelleta », i quan arriba a prop de l’església, surt la figura de la Mare de Déu, que també porten quatre joves i quan es troben lis fan fer tres botets en senyal d’alegria i adoració. Després de la processó, es celebra l’Ofici, on per tot el sermó sol ser ben curt.
I és que són molts els que el dia de Pasqua, frissen de berenar des frit de freixura. Solen ser molts es que passen més gust del berenar que del dinar, per lo afamegats i endarrer que van de pegar una bona panxada després de tantessetmanes de dejunis i d’abstinència.
Com he dit abans, el dia de Pasqua, allò més normal és reunir-se en família per dinar tots plegats. Solia ser més tard que de costum, degut que ja havien berenat del frit. Per norma el dinar, solia ser d’arròs, i llavors un bon bullit, escaldums d’aquells tan saborosos, i finalment panades, crespells, rubiols i ametles torrades, amb les timbales de vi que pertoquen, que no són poques ni temoregues.
Com molt bé deia Mn. Antoni M. Alcover a començament de segle: Està també molt estesa i arrelada dins Mallorca el costum d’anar aquesta setmana a fer una bauxa a fora vila, dalt un turó, a qualque casa de camp a la vorera del mar. Es du panades, rubiols i altres i allà s’ho enfloquen, rient i folgant. Això es diu pancaritat, que no és més que una traducció literal del llatí panis-caritatis, una reminiscència llunyana dels àgapes dels cristians dels primers sigles.
Els antics Jurats de Mallorca, el Diumenge de l’Àngel – que el celebraven en tota solemnitat festejant l’Àngel de la Guarda de Mallorca-, quan s’acabava l’Ofici a l’esglesieta del Temple, repartien un pa a totes les famílies pobres, i aquella bona gent el capvespre el s’anava a menjar per devora sa Riera; i en aqueixa modesta bauxa li deien pancaritat, perquè se menjaven aquell pa que per caritat havien rebut. I aqueix nom després es va estendre a totes les bauxes que es feien la setmana de Pasqua a fora porta i per fora vila.
Molts d’aquests pancaritats van a fer-los a qualque santuari de les nostres muntanyes. A Calvià, durant molts anys es feu el Diumenge de l’Àngel al Santuari de la Mare de Déu de Portals Nous. Als anys 70 amb el boom turístic es perdé aquesta ancestral tradició. L’any 1994 el Consell Parroquial recobrà el pancaritat, però a un altre indret del municipi: la Capella de la Pedra Sagrada.
Anteriorment, i que jo recordi, es feia el dimecres després de Pasqua, i molts joves anàvem al Pou Nou de Son Font. Però abans, molta gent pujava al molí del Castellet a on el seu propietari Damià Vich Cabrer, avi de Francisca Cabrer Vich (Calvià, 1929 – 2013), (que és qui em va contar algunes anècdotes), procurava tenir quatre botelles de moscatell i un tassons de vidre bastants gruixats (actualment encara es conserven), i convidava als que anaven a passar una estona allà dalt. Com anècdota, no puc deixar de contar que algun any varen fer balls amb un gramòfon.
I ja passant a la música, crec sense cap dubte, que els músics que feren las obres, més apropiades per aquestes dades, foren Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel. D’ells no puc deixar d’assenyalar, que ambdós joves es trobaven, als divuit anys, al servei de la música com violinistes: Händel en l’orquestra de l’òpera hamburguesa, i Bach en la capella d’un príncep saxó, en Weimar. Però mentre Bach encara vivia dintre de la més absoluta foscor, Händel ja era celebrat com compositor notable i estava a punt de conquistar un prestigi universal. Des d’un principi es percep la profunda diferència de les seves destinacions en el món musical del seu temps. Encara que els seus llocs i dates de naixença es van trobar en tan immediata proximitat, i els camins de la seva vida es van creuar diverses vegades, mai van arribar a conèixer-se personalment.
Johann Sebastian Bach (Eisenach, 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750), consta que ha creat no menys de cinc Passions. Una d’elles composta en 1725. La seva partitura no s’ha conservat. Una segona Passió, segons l’Evangeli de Sant Marc, s’ha conservat parcialment, en forma d’una oda fúnebre. La seva música composta l’any 1727, apareix com una promesa, com un preludi, de la gran Passió segons Sant Mateu. Es conserva completament altra Passió, segons Sant Lluc; però els investigadors recents tenen els seus dubtes sobre l’autenticitat de la partitura. A causa de la negligència de Friedemann Bach, a les mans del qual van arribar aquestes tres obres després de la mort del seu pare, el coneixement d’elles és molt escàs. En canvi Philipp Emmanuel Bach va guardar, curosament dos grans Passions: La Passió segons Sant Joan i la Passió segons Sant Mateu.
Bach va estrenar la Passió segons Sant Joan el primer Divendres Sant de la seva activitat en Leipzig, el dia 7 d’abril de 1723; la Passió segons Sant Mateu es va estrenar en la mateixa festivitat de Divendres Sant, però sis anys més tard, el 15 d’abril de 1729. Els contemporanis de Bach no van comprendre la significació històrica d’aquest esdeveniment. Aquestes van ser les primeres causes de l’amargor creixent en la vida del mestre.
Després d’aquesta experiència, Bach no va compondre cap altra Passió i es va limitar a repetir les seves obres anteriors, en el millor dels casos a retocar-les. Així va donar també a la Passió segons Sant Mateu, durant l’últim decenni de la seva vida, la versió definitiva, en la qual la coneixem actualment. Va morir després d’una operació de cataractes, igual Georg Friedrich Händel, i pel mateix cirurgià.
Georg Friedrich Händel (Halle, 23 de febrer de 1685 – Londres, 14 d’abril de 1759). No és sorprenent que el punt de partida de Händel fos el mateix que el de Bach. Ambdós procedien de la mateixa tradició artística, creada pel mestres de capella del centre d’Alemanya. La seva primera activitat professional com músic la troba el llavors estudiant de Dret, l’any 1702 en la càtedra de Halle, on va actuar per espai d’un any com organista. A semblança de Bach, Händel no va abandonar durant tota la seva vida el seu instrument favorit, l’òrgan.
Entre el seu immens llegat musical, es troben 26 oratòries a més d’un important llegat coral.
La seva oratòria més famosa és la molt anomenada "Messies" (1741). La història conta que aquest va sorgir després d’un llarg període d’escassesa en la producció musical del compositor, a causa d’una inspiració divina. El seu cor més famós és el majestuós "Aleluya".
Aquesta oratòria va ser representada en el Convent Garden i dirigit pel mateix Händel tots els anys en l’època de Pasqua fins al dia de la seva mort.
El seu darrer desig va ser morir el Divendres Sant i a punt va estar de complir-se: va morir el 14 d’abril de 1759, Dissabte Sant.
Parlant de grans músics, no puc oblidar-me d’esmentar al nostre estimat:
Antoni Torrandell i Jaume, nascut a la ciutat d’Inca el 17 d’agost de 1881. El seu pare també era músic: organista de l’església Parroquial de Santa Maria la Major i professor de piano i de solfeig.
Antoni Torrandell visqué, doncs, de jove la Música en pròpia casa. L’ambient –unit a les qualitats innates- portaren el nin a començar una carrera brillant i entusiasta.
D’entre les seves múltiples composicions, he d’esmentar la missa “PRO-PACE”, dos orgues i cor a quatre veus mixtes. Estrena: Catedral Basílica de Palma de Mallorca, 20 gener, 1916, festivitat de Sant Sebastià, Patró de Palma. Audició a un sol orgue, amb la col·laboració de la SCHOLA CANTORUM del Seminari, sota la direcció del Rvd. Bartomeu Nigorra.
Estrena íntegra: CATEDRAL “SAINTE CROIX” D’ORLÉANS. Abril, 1932, Pasqua de Resurrecció. Audició integra a dos orgues i amb un cor mixte de dues-centes veus. Fou dirigida pel Mestre de Capella de la Catedral, MAITRE LUÇON. Va morir el 15 de gener de 1963.
Seria injust, encara que breument no esmentar, el nostre Cor de Calvià nascut en 1988 de la mà de Francesc Bonnín com a director i, que des del 7 d’abril de 1995 que va ser el primer concert amb motiu del Pregó de Setmana Santa, ja són moltesles edicions que s’han interpretat, amb obres clàssiques de música sacra i acompanyades normalment amb música d’òrgan. Com obres importants, podríem citar el Réquiem op. 48 de Gabriel Fauré (1845 – 1924), va compondre la primera versió en 1887-88, que ell va nomenar “un petit Réquiem”, és la més coneguda de les seves grans obres. El més famós moviment és la soprano ària “Pie Jesu”. El primer fragment de música inclòs en el Réquiem és el "Libera Me"que Fauré va escriure en 1877 com un treball independent.
Altres obres que han estat interpretades : la “Passió segons Sant Joan”, de Alessandro Scarlatti (1660 – 1725). El“Réquiem” d’Antonio Salieri (1750 – 1825); “ Musica per al funeral de la Reina Maria” d’Henry Purcell (1659 – 1695); “Réquiem” (Fragments) de Gaetano Donizetti (1797 – 1848); “Réquiem Op.54” de Camille Saint-Saëns (1835 – 1921); “Santus y Agnus Dei de la Missa a tres veus” de Pere Josep Cañellas (1845 – 1922), entre moltes altres obres.
Aquestes festes així com les de Sant Antoni ens donen fesomia al poble que no s’hauria de perdre mai. Ens donen una personalitat i al mateix temps una fidelitat als nostres avantpassats que ens el llegaren.
Els dies de festa tots sortim de ca nostra per alegrar-nos amb el veïnats i amics, i crear entre tots la gran família del poble. Tant de bo que tots els qui han decidit quedar-se a Calvià a viure-hi per a sempre, peninsulars i estrangers que també siguin calvianers de cap a peus, part i protagonistes que ens ajudin a mantenir les nostres festes i els nostres costums.
Que Sant Joan ens ajudi a tots a dur-lo a terme.
Molts d’anys i bones festes.

sábado, 2 de febrero de 2019

Algunas de las nevadas más intensas de Mallorca

Nevada en Mallorca 1956
Palma 1956
 Campo de futbol de Calviá  2005
Vista panoramica de Calviá (2005)
Calviá, desde la cuesta 2012
 Calviá, vista parcial (2012)
Hace exactamente 63 años, Mallorca vivió una de las nevadas más intensas de la historia.
Aquel año de 1956, conocido como “l’any de sa neu” en Mallorca, poco acostumbrados a temperaturas bajo cero  y a jugar a hacer muñecos de nieve, pudieron disfrutar de un paisaje de lo más atípico durante algunas semanas.
El manto blanco cubrió Mallorca y algunos pueblos estuvieron aislados durante varios días. Como es el caso de Lluc y su Santuario, que estuvo incomunicado durante dos semanas. El 14 de febrero de 1956, en este municipio se llegó a los 13 grados bajo cero y la nieve cubría las calles hasta más de medio metro.
Aunque la nieve se hizo notar más en la Serra de Tramuntana y en la parte norte de la isla, en Inca y Palma la nieve estuvo presente diariamente hasta que finalizo esta ola de frio.
A pesar de que se repitieron nevadas importantes en años posteriores, como en 2005, la que más se ha acercado al nivel de 1956 fue la de febrero de 2012.
Nosotros, les enseñaremos fotos de las nevadas de 1956 (Palma), 2005 y 2012 (Calviá).

miércoles, 16 de enero de 2019

Las fiestas de Sant Antoni

Sant Antoni

Las fiestas de Sant Antoni, el 17 de enero, son unas de las más populares de Mallorca, y se celebran prácticamente en toda la isla. Pero uno de los lugares donde tienen más arraigo y fuerza es en Sa Pobla, donde hay constancia de la devoción por el santo desde 1365. La fiesta tiene además una vertiente profana, por la presencia del fuego y el demonio, personajes comunes en muchos pueblos mediterráneos que celebran el solsticio de invierno.
 Algunos días antes de la fiesta, Sa Pobla se transforma: se preparan los ingredientes para las espinegades —cocas de verdura y anguilas— y empieza a apilarse la leña para las enormes hogueras o foguerons. El 16 de enero, los más jóvenes salen a buscar leña para el fogueró de la parroquia y el Ayuntamiento. Después de comer, Sant Antoni y los demonios hacen acto de presencia en las calles; estos últimos persiguen a los niños con horcas y escobas, acompañados de cantadores, y bailan y se burlan del santo. Hacia las siete de la tarde, las autoridades se dirigen a la iglesia parroquial acompañados de gigantes y cabezudos, para asistir a la misa solemne de Completes, al final de la cual se cantarán los gozos o goigs, documentados ya en 1672.
 A la salida de la celebración, se encienden los foguerons y comienzan los tradicionales bailes de cabezudos o caparrots en la plaça Major. Tras la tradicional Trobada de Cantadors i Ximbombers, la gente se va a cenar a casa o alrededor de las hogueras. Y tras la cena, que suele ser copiosa, la fiesta está en la calle: en la plaça Major se concentra la mayoría de cantadores y ximbombers, que pasada la medianoche improvisan glosas sobre la actualidad. La fiesta, presidida por el fuego, dura hasta la madrugada.

El 17 de enero, día de Sant Antoni, después de comer se celebran las beneïdes, en las que mucha gente lleva a bendecir a sus animales y desfilan carrozas engalanadas. También son conocidas, entre otras, las fiestas de Sant Antoni de Artà, Pollença, Muro, Alaró, Manacor y Capdepera.


Foguero
Les festes de Sant Antoni, el 17 de gener, són unes de les més populars de Mallorca, i se celebren pràcticament a tota l'illa. Però un dels llocs on tenen més arrelament i força és a Sa Pobla, on hi ha constància de la devoció pel sant des de 1365. La festa té a més una vessant profana, per la presència del foc i el dimoni, personatges comuns a molts pobles mediterranis que celebren el solstici d'hivern.
Alguns dies abans de la festa, Sa Pobla es transforma: es preparen els ingredients per a les espinegades-coques de verdura i anguiles-i comença a apilar la llenya per les enormes fogueres o foguerons. El 16 de gener, els més joves surten a cercar llenya per al fogueró de la parròquia i l'Ajuntament. Després de dinar, Sant Antoni i els dimonis fan acte de presència als carrers; aquests últims persegueixen als nens amb forques i escombres, acompanyats de cantadors, i ballen i es burlen del sant. Cap a les set de la tarda, les autoritats es dirigeixen a l'església parroquial acompanyats de gegants i capgrossos, per assistir a la missa solemne de Completes, al final de la qual es cantaran els goigs o goigs, documentats ja el 1672.
A la sortida de la celebració, s'encenen els foguerons i comencen els tradicionals balls de capgrossos o caparrots a la plaça Major. Després de la tradicional Trobada de cantadors i ximbombers, la gent es va a sopar a casa o al voltant de les fogueres. I després del sopar, que sol ser abundant, la festa és al carrer: a la plaça Major es concentra la majoria de cantadors i ximbombers, que passada la mitjanit improvisen gloses sobre l'actualitat. La festa, presidida pel foc, dura fins a la matinada.

El 17 de gener, dia de Sant Antoni, se celebren les beneïdes, en les que molta gent porta a beneir els seus animals i desfilen carrosses engalanades. També són conegudes, entre d'altres, les festes de Sant Antoni d'Artà, Pollença, Muro, Alaró, Manacor i Capdepera.
 Sant-Antoni-Sa-Pobla


jueves, 3 de enero de 2019

El Cronómetro


Pequeña obra que rinde homenaje al campeonísimo Guillermo Timoner, y será estrenada en breves fechas.

Guillermo Timoner, entrenado por Antonio Mora

Un cronómetro es un reloj de precisión que se emplea para medir fracciones de tiempo muy pequeñas. Suele usarse en competiciones deportivas.
El velódromo es una pista con forma ovalada, pensada para la práctica del ciclismo.   Suelen tener entre 333 y 250 metros de cuerda, con dos curvas peraltadas y con un ancho que puede ir entre siete y once metros. La pista o velódromo puede estar construido en un recinto cerrado o bien al aire libre. El firme puede ser de asfalto, hormigón o madera, este último para recintos cerrados.
Esta obra para guitarra, dedicada al campeonísimo Guillermo Timoner Obrador (Felanitx, 24/03/1926),  es un Vals, titulado El Cronómetro que se compone de tres partes y 16 compases cada una de ellas. Cada una de estas partes se interpreta en lo que se llaman en las pistas: Líneas y zonas longitudinales.




miércoles, 19 de diciembre de 2018

STILLE NACHT – “NOCHE DE PAZ

Franz Xaver Gruber (1787 - 1863), pintura al óleo de Sebastian Stief
Josef Mohr (1792 - 1848), pintura al óleo
Casa natal de F. Gruber (Hochburg - Austria)
Guitarra de J. Mohr con la que acompañó por primera vez Noche de Paz, el 24-12-1816.
Mohr con guit. y Gruber. Bronce situado enfrente de la actual iglesia
Capilla a la memoria de Mohr y Gruber. Puesta de la primera piedra, el 17 de agosto de 1924. Inaugurada el 15 de agosto de 1937 en Oberndorf
Altar de la antigua Iglesia de San Nicolas, antes de su demolición (1880), donde se cantó -Noche de Paz- el 24 de diciembre de 1816
 Noche de Paz, Manuscrito original de Josef Mohr, 1816, Salzburgo (Colección privada)
Canción de Navidad, compuesta por el organista austriaco Franz Xaver Gruber (1787 – 1863); el texto fue escrito por el sacerdote Josef Mohr (1792 – 1848). Dos nombres que aparecerán inmortales, a raíz de una sencilla melodía.

El 24 de diciembre de 1816, los feligreses de Oberndorf, (cerca de Salzburgo) se disponían a asistir a la tradicional misa de medianoche en la Iglesia de San Nicolás, un poco disgustados al enterarse que el órgano se había estropeado, pero no sabían que el joven clérigo J. Mohr y el organista F. Gruber  habían encontrado una solución a este problema, escribiendo un cántico nuevo para la comunidad.

La tarde anterior, Mohr entregó un texto a su amigo Gruber quien en muy poco tiempo compuso la música para tenor, bajo y el coro con acompañamiento de guitarra. En aquella noche de Navidad de 1816, después de haber ejecutado este hermoso canto, se sabe con certeza que caló hondo en el corazón de los habitantes de Oberndof.

“Noche de Paz” fue interpretado de la siguiente manera:Gruber, voz de bajo, y Mohr, voz de tenor, acompañando este último con su guitarra al coro de la iglesia.

STILLE NACHT   - "NIT DE PAU"


Cançó de Nadal, composta per l'organista austríac Franz Xaver Gruber (1787 – 1863);  el text va ser escrit pel sacerdot Josef Mohr (1792 - 1848). Dos noms que apareixeran immortals, arran d'una senzilla melodia.

El 24 de desembre de 1816, els feligresos d’Oberndorf, (prop de Salzburg) es disposaven a assistir a la tradicional missa de mitjanit a l'Església de Sant Nicolau, una mica disgustats en assabentar que l'òrgan s'havia espatllat, però no sabien que el jove clergue J. Mohr i l'organista F. Gruber havien trobat una solució a aquest problema, escrivint un càntic nou per a la comunitat.

La tarda anterior, Mohr lliurar un text al seu amic Gruber qui en molt poc temps va compondre la música per a tenor, baix i el cor amb acompanyament de guitarra. En aquella nit de Nadal de 1816, després d'haver executat aquest bell cant, se sap amb certesa que va calar fons en el cor dels habitants d’Oberndof.

"Nit de Pau" va ser interpretat de la següent manera: Gruber, veu de baix, i Mohr, veu de tenor, acompanyant aquest últim amb la seva guitarra al cor de l'església.

Nota del autor: "Quedo sumamente agradecido al "Marktgemeinde Oberndorf" Austriaco por la gentil autorización correspondiente a las iconografías y documentos publicados en este artículo."
Francisco Herrera

domingo, 9 de diciembre de 2018

OLIVER MARTÍ, Bartolomé (Felanitx, 19. 6. 1894 – Palma, 24. 5. 1988)

Bartolomé Oliver Martí (Foto Salvat -  Palma

La obra de Bartolomé Oliver ha tenido que esperar mucho tiempo para despertar la curiosidad e interés de investigadores y músicos. Sobre su vida y obra encontramos las siguientes fuentes de información, la hemerográfica que recoge artículos de prensa y entrevistas sobre su labor profesional; los artículos breves que han aparecido en diferentes publicaciones sobre compositores mallorquines; varias entrevistas personales con familiares y alumnos; y la observación directa de los manuscritos y documentos presentes en la Partituroteca de la Universidad de las Illes Balears.

Basta observar la vasta obra del compositor, y encarar sus manuscritos, para quedar sorprendidos ante la fertilidad y nivel técnico de su música. Fue prolífico en la producción para banda y orquesta sinfónica, escribió para coro mixto y guitarra; abordó la sinfonía y el poema sinfónico sin menospreciar géneros breves como himnos, gozos y una interesante aportación a las formaciones de rondalla, tan queridas durante varias décadas en Mallorca.

De su biografía se tienen referencias sobre una infancia difícil como hijo natural de Agueda Oliver Martí de quien recibe las primeras lecciones de solfeo y piano. Buscando mejores horizontes viajan a Argentina,  regresando al cabo de unos diez años. A los quince años,  ingresa en la Banda del Regimiento de Infantería núm. 61 de Palma, comenzando una relación con bandas militares y civiles que como director y compositor se mantendría a lo largo de su vida. Realizó estudios de armonía, contrapunto, fuga, composición, instrumentación y orquestación con los maestros Jaume Albertí Ferrer y Josep Balaguer Vallés. Continúa posteriormente en el Conservatorio Oficial de Música de Palma de Mallorca. 

En 1932 era director de la Banda Municipal de Inca y en 1934, ingresa en el Cuerpo de Directores de Bandas de Música Civiles. En el año 1935, logra ingresar en la Ecole Normale de Musique de París, perfeccionándose en composición con el gran maestro Paul Dukas y coincidiendo con Joaquín Rodrigo como condiscípulo. A examen presenta dos obras de coral a cuatro voces y un estudio pentafónico a dos pianos. Tuvieron mucho éxito y se hicieron orquestar por el mismo Paul Dukas quien fuera su maestro en París. Éste, en un homenaje que le rinde, hace que Oliver estrene en la “Salle Cortot” la obra “Escenas Incaicas, Op. 55”, que sería  interpretada por la orquesta de la escuela, siendo los solistas de piano,  los ganadores del Gran Premio de Roma, Eugène Bozza y Jean Hubeau, que lograron este prestigioso galardón en 1934. Bartolomé Oliver, regresa a Mallorca en 1936.

Mantuvo relación con dos grandes maestros, Joaquín Rodrigo y mosen Joan Mª Thomás, como confirma la correspondencia entre ellos. En 1940 funda la Orquesta Filarmónica Balear de Palma en la cual figuraba como violonchelista el maestro Bartolomé Calatayud, conocido por su obra para guitarra. Este mismo año, es nombrado vocal del Círculo de Bellas Artes. En el año 1950, en el Palau de la Música Catalana, estrena “Sons de Mallorca (suite núm. 3), dirigiendo el mismo la Banda Municipal de Barcelona.

Obtuvo los siguientes premios:

Con “Cançó Mallorquina” en la “Exposición de Arte y trabajo del Casino de Clases” de Madrid (1930).
Con la Banda Filarmónica de Porreras gana dos primeros premios, uno convocado por el Ayuntamiento de Palma (1945) y otro en la Puebla (1946).
Con “Bressol d’Espines” obtiene el primer premio convocado por el Ayuntamiento de Palma (1954) con motivo del centenario del nacimiento de los poetas Joan Alcover y Miquel Costa y Llobera.
Con las obras “La Visió” y “Gorg Blau” obtiene el tercer premio del Ajuntamiento de Pollença (1966).

Compuso más de doscientas obras de las que el mismo compositor, destaca algunas:

Poema Sinfónico “Xilvar” (1928), “Plegaria sin palabras” para trío (1928), “Cançó de març”, a cuatro voces mixtas (1933) “Cançoneta” a seis voces mixtas (1934), “Súliar” (1945), “Sons de Mallorca” (1945), “Himne a Mallorca” (1967), “Dins el Silenci” (1967), “Sinfonía Nº 4”, “L’embruix”, “Epilogo”, Festí de la mort” (1937), “Dances Salvatges”, “Incaica” (1979), “Nadal” (1979), “Sonadeta en si bemol major nº 26” o “Tocata Litúrgica en sol mayor” (1971)…

Guitarra:

“Torrent de Pareis” (concierto para guitarra, orquesta y coro en do menor), una de las obras que según propias palabras era de su agrado. Sin estrenar.

“Deixes d’Orient” (concierto para guitarra, barítono y orquesta; diferentes versiones)
“Glosa en la menor” (concierto para guitarra o arpa, voz y orquesta; diferentes versiones)

“Tocata epitalámica”

“Nadal” (villancico, 1972)

“Tardor” (Sinfonía concertante en sol mayor para voces blancas y guitarra)

“L’Auba” (1971)

“Cubana” (1971)

“Barcarola” (1971)

“Glosa mediterránea” (para orquesta, recitado y guitarra)

“Flor de Alegría” (para coro con acompañamiento de guitarra)

Como director estuvo al frente de las Bandas de Música de Inca, Selva, Porreras, Felanitx o Lloret entre otras. Destacan sus obras “Súliar” y “Xilvar”, grabadas por la Banda de Música de la Federación Balear de Bandas de Música  dirigida por Pere Siquier Pons.

El 24 de mayo de 1988 fallecía en Palma un olvidado Bartolomé Oliver que sin duda se puede considerar uno de los compositores más significativos de la historia musical de Mallorca.
                                                                           Irina  Capriles González
                                                                           Antonio  Mir Marqués


miércoles, 5 de diciembre de 2018

Joan Parets i Serra. (Santa Maria del Camí, 29-9-1940) - Prevere i Documentalista Musical

Mn. Joan Parets i Serra

Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma (1953-1967), i s´ordenà de prevere l´any 1967. Estudià música amb Mn. Bartomeu Nigorra, Mn. Joan Ferrer i Mn. Bernat Julià. Pastoralment ha servit les comunitats parroquials de Bunyola (1967-1974), Sant Josep Obrer de Palma (1974-1975), Sant Joan Maria Vianney -Perú- (1975-1981), Crist Rei d´Inca (1981-1984), Lloseta (1984-1987), Lima-Perú- (1987-1989), Sineu (1989-2003) i Moscari- Campanet des de l´any 2003.

Fundà la coral Polifonica de Bunyola (1967), la revista Es Castellet (1968), Centre de Recerca i documentació Histórico-Musical (1984), Trobades de Documentalistes Musicals (1989) i Simposium i Jornades Internacionals de l´Orgue Històric de les Balears (1994).

 Es autor de:
  • Pregó de Setmana Santa. Bunyola 1981.
  • La Òpera en Mallorca, Siglo XIX. 1982
  • Bibliografia impresa d´escriptors llosetins. 1987
  • Apunts sobre el fet musical a Manacor. 1997
  • Maria Antonia Salvà, Poemes musicats. 1998.
 A curat de la quarta i quinta edición del Cantoral de l´Església de Mallorca (1995). Des de l´any 1990 es el President de la Comissió Diocesana de Música Sagrada.

Es coautor:
  • Breve Historia Musical de Mallorca. 1982
  • Breu Història Musical de les Illes Balears. 1982 i 1989.
  • Apunts sobre el fet Musical a Felanitx. 1986
  • Pere Josep Canyelles i Jaume, músic de Calvà. 1986
  • Diccionari de Compositors Musicals. 1987
  • Els Ministrils I els Tamborers de la sala. 1993
  • La Seu de Mallorca/ la Música a la Seu. 1995
  • Rafel Parets, un músic compositor llosetí. 1997
  • Àlbum Musical de Compositores Mallorquines. Edició facsímil 1999
  • La guitarra i els seus constructors. 2000
  • Baleàrica 2,. Música impresa. 2000
  • Compositors de les Illes Balears. 2000
  • L´orgue de la Parròquia de LLoseta. 2001
  • Notes per a l’historia de la Música a Mallorca (Quatre toms). 2003-2004.
  • Issac Albeniz a Mallorca. (2004)
  • La guitarra a les Balears i els seus constructors. 2004

A col·laborat  a revistes i periòdics: Sóller, Perlas y Cuevas (Manacor), Es Castellet (Bunyola), Pórtula (Marratxí), Dijous (Inca), LLoseta, Coanegra (Santa Maria del Camí) Campanet, Madrigal, Faristol, Full Dominical, Diario de Mallorca, El Mundo, El Día de Baleares, Comunicació/ Lluc, Bolleti Oficial del Bisbat de Mallorca, Boletiin oficial del Arzobispado de Lima, Panorama Musical, Full Informatiu sobre la vida  de Miquel Costa i Llobera, Baula (Sineu), Cala Murta, Randa, Estudis Baleàrics, El Mirall, Estudia Lulliana, Maina, Bulleti de la Societat Arqueològica Lul·liana, Albopàs, Serra d´Or, Comunicació, Palau Reial, Revista de Musicologia, Fontes Artes Musicae, Programes de festes: Felanitx, Dijous Bo Inca, Santa Maria del Camí, Moscari.  Jornades d´estudis Locals: Inca, Santa Maria del Camí. Sineu, Marratxí, Lloret, Esporles. Congressos Internacionals: Palma, Valladolid, Madrid, Toledo, Cordoba, Sigüenza… Jornades de Cultura Populars a les Balears: Muro 1993: Menorca 1994; Formentera 1995; Manacor 1997.

Ha estat col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana de la Música, Història de la Música Catalana, Valenciana, Balear, Gran Enciclopèdia de Mallorca, The New Grover Dictionary Of Musics & Musicians. Col·labora, coordina i dirigeix, les publicacions musicals:

  • Col·lecció Música. 1989
  • Nit Bialenca. 1993
  • Estudis Musicals. 1994
  • Col·lecció So de guitarra. 2000
 Ha rebut els premis:
·        La P de Radio Popular,/ Cope. 1998
·        Fra Miquel Colom, TOR, Obra Cultural Balear d´Inca. 2000
·        ARTS d ´Arts Serveis de Cultura 2001.
·        Baltassar Moyà .Federació Balear de Bandes de Musica i Associacions Musicals 2004.
·        Cantaire d´Honor de la Coral Universitat de les Illes Balears. 2007