Coll Bardolet: Els colors de la música

 Durant una de les seves vacances (Suïssa, 2003) 

 

La vida i obra de Coll Bardolet és un dels capítols on s'harmonizen l'art de la pintura i la música més rics i interessants dels últims anys. Que el seu missatge de treball i amor pels colors de la música pugui arribar a més gent gràcies a aquesta xerrada que avui es presenta, és per a mi un desig i un motiu d'alegria.

Quan ens vàrem conèixer, Coll Bardolet ja no era un nin. Va ser l'any 1996 i gràcies a un bust amb el qual s'havia obsequiat Calatayud en un petit homenatge del qual era mereixedor i que organitzà Joventuts Musicals el 1960. Durant aquest homenatge se li féu lliurament de l'escultura i a l'acte estigué present, entre d'altres amics, Coll Bardolet.

Cal dir que en aquesta primera trobada el vaig obsequiar amb el llibre Mètode per a guitarra, de Bartomeu Calatayud, que havia estat editat per l'Ajuntament de Calvià el 1996. Per la seva banda és d'agrair el detall que va tenir regalant-me un dibuix del mestre Calatayud amb la seva dona, que havia pintat el 1952.

Aquesta mateixa tarda es va interessar per la feina que Tina Solascasas i jo havíem estat realitzant en relació al qui havia estat gran amic, Bartomeu Calatayud, per la qual cosa vàrem quedar que un dia li portaríem una mostra de tot això. Així ho vàrem fer i la veritat és que es va quedar bastant impressionat per tot el que havíem aconseguit recopilar; el primer que ens va dir és que s'havia d'editar, ell mateix s'encarregaria de trobar l'editorial o persones que poguessin treure aquesta obra endavant.

Sincerament va haver de passar cert temps, fins que un dia ens va dir que aquesta obra l'editaria ell mateix, com a petit homenatge a Calatayud. Ens encarregà de cercar una impremta o editorial, ja que ell corria amb totes les despeses; l'únic que demanava era que estigués escrit en català i tingués tapa dura. A partir d'aquest moment vàren passar uns anys en què vàrem estar treballant en diversos projectes, tots ells relacionats amb l'art de la música, sempre rebent bons consells i procurant que cada treball pogués sortir el millor possible.

A més de relatar coses sobre la seva vida, sempre tenia a mà algun llibre o revista amb relació al món de l'art per regalar-me, doncs diverses vegades em va dir que si alguna vegada havia d'escriure sobre la seva persona estigués ben informat.

Josep Coll Bardolet va néixer a Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el 7 de novembre de 1912. Fill de Josep i Concepció, va ser el tercer de sis germans. Als quinze anys va rebre les primeres lliçons a l'Escola Municipal de Dibuix de Vic, on s'havia establit la seva família. A més de la pintura sempre va tenir dues grans aficions que el varen apassionar: la música i l'excursionisme.

Va ser un pintor i dibuixant prou conegut a Mallorca; gran persona i gran promotor cultural (recordem els emblemàtics concerts del Torrent de Pareis, que ell inicià l’any 1964).

Afincat a Valldemossa des del 1942, el 1987 en fou proclamat fill adoptiu. La seva obra es troba dispersa per tot el món, amb sales especials al museu de Lluc, vall de Núria, etcètera. Ell mateix es definia com un naturalista que tenia una gran fe en la bellesa, l’amistat i la humanitat. I, segons ell, el que més li interessava de la seva obra era el que encara li restava per fer. En aquells moments, la seva darrera obra havia estat fer possible l’edició d’aquest llibre, Records de Bartomeu Calatayud Cerdà (1882-1973).

Coll Bardolet diu en la presentació:

“Ha passat el temps, però no oblidaré mai aquelles vetllades musicals a l’Hotel del Artista, amb aquells concerts de guitarra tan íntims, tan especials. Tot era favorable i propici, i gaudíem de la música en un ambient d’harmonia i sensibilitat.

Avui, després de tants anys, aquest humil llibre ens recordarà Don Bartomeu Calatayud. Però també ens servirà per evocar els inicis d’aquells acompanyants de la família Estaràs que, de llavors ençà, han continuat enriquint i sembrant la bellesa folklòrica de les nostres illes arreu del món.

Ara, llegiu i recordau, tot revivint amb la humilitat tan pròpia del mestre Calatayud aquelles hores històriques intensament viscudes i, encara avui, evocadores d’uns bells moments irrepetibles.

Josep Coll Bardolet

Mallorca, desembre 2000”

Aquest llibre es va acabar d'imprimir a la ciutat de Palma (Mallorca) dia 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia Verge i Màrtir. Finalment només ens restava donar les gràcies al nostre amic el pintor Josep Coll, la qual cosa vàrem fer de la millor manera deixant-lo plasmat en el llibre amb la següent dedicatòria: al magnífic pintor i amic de D. Bartomeu, JOSEP COLL BARDOLET, per haver fet possible l'edició d'aquest llibre.

"Records de Bartomeu Calatayud Cerdà” (1882-1973), va ser presentat el dia 6 d'abril 2001, a les 18 h. al Restaurant Romaní (Valldemossa), anteriorment Hotel de l'Artista. Varen presentar l'acte els autors, i Pere Orpí i Ferrer. Seguidament es va poder passar una plaent vetlada musical amb la interpretació d'algunes de les composicions de Calatayud. En primer lloc Javier Muñoz va interpretar "Sonatina número 2", després l'argentí Martín Díaz ens deleità amb algunes melodies del seu país. Finalment varen actuar els grups "Els Valldemossa" i "Parado de Valldemossa". No podem passar per alt que durant l'actuació d'"Els Valldemossa" i al final d'aquest acte, s’interpretà la mateixa "Na Margalida", dedicada a Margalida Nebot. En honor d'ells i de Margalida, present aquest dia entre nosaltres.

Com a simple curiositat, en aquest llibre va sortir una pintura de Coll Bardolet de l'any 2000, amb el títol ESGLÉSIA CONVENT SANT DOMINGO DE POLLENÇA, que havia de figurar en el llibre FESTIVAL DE POLLENÇA 1962-2001 de Fernando Merino. Aquesta mateixa pintura va ser exposada entre el 14 de juny fins agost de 2001 a l'exposició retrospectiva a l’Hotel de Ville de Tours i a l’ Institut de Touraine amb una àmplia selecció de les obres sobre paper de Coll Bardolet. També per aquest motiu es va fer un punt de llibre.

El 1939, Coll Bardolet viatja a Mallorca, amb la intenció de pintar durant quinze dies. Lloga una cambra a l'hotel Cèntric, al Pas d'en Quint, al cor de la ciutat de Palma. Al poc temps es trasllada a l'Hotel Marisol, vora la platja.

1941. Mallorca l'ha captivat. Decideix quedar-se. Exposa per primera vegada, a les Galeries Costa, de Palma. Es tractava de paisatges de l'illa, en els quals els colors són més encesos i més intensos els contrastos. Aquell mateix any, a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, va aprendre les tècniques del gravat.

1942. De tornada a Mallorca es va establir a Gènova, a la casa on havia viscut Manuel de Falla, propietat del folklorista Antoni Mulet, pintant els paisatges de la Serra de Tramuntana, especialment els pobles de Sóller, Deià, i Valldemossa.

En aquest poble va fixar la seva residència dos anys després. Primerament a l'Hotel del Artista, i després ocupa una cel·la de la Cartoixa. En aquest mateix any, ja ens trobam amb un dibuix de Tomeu Estaràs, pare, tocant el violí.

El 1943. El matrimoni format per Bartomeu Estaràs Lladó (1898 - 1984) i Margalida Estaràs Lladó (1912 - 1998), formalitzen l'adquisició de l'Hotel del Artista Chopin del carrer Blanquerna, 14 de Valldemossa, per refundar-lo com Hotel de l'Artista, si bé venien regentant el negoci des de 1941.

Per a Coll Bardolet, el descobrir aquest establiment va ser com una benedicció del cel, doncs els seus amos Tomeu i Margalida li varen obrir les seves portes com a un fill. Abrigat per aquest ambient familiar, no és estrany que cada vegada se sentís més a gust, ja que l'ambient que es respirava era d'una extremada alegria.

Un altre dels seus grans amics, sense cap dubte, va ser el violinista Philip Newman (Manchester, 1904 - Mallorca, 1966), el qual també arribà a Mallorca el 1939, per entrevistar-se a Palma amb Pau Casals (el Vendrell, 1876 - Sant Juan de Puerto Rico, 1973), amic de tots dos i pel qual Josep sentia una gran admiració; sempre va conservar un dibuix d'aquest pel qual sentia un gran afecte.

Philip Newman passa sovint breus temporades a la casa llogada per Coll Bardolet a Gènova, la mateixa que ocupà Manuel de Falla en les seves estades a Mallorca. També arriba a tenir una gran amistat amb el mestre Bartomeu Calatayud, el qual el 1963 escriu les obres Minueto i Tango per a guitarra, totes dues amb la següent dedicatòria "Al eminent violinista Philip Newman".

Josep Coll Bardolet s'havia educat en el cant durant la seva infància a Vila-seca, al municipi de Sant Vicenç de Torelló, sota la tutela de Mn. Esteva Ferré, i més tard a l'Orfeó Vigatà. Així mateix, durant el seu exili a Tours contribuí a crear la coral de l'Institut d'Estudis Francesos de La Touraine, anomenada Le Menestral, i durant la seva estada als Països Baixos va prendre classes de cant a Laeken amb Georges Villiers de l'Òpera de París.

Quan va arribar a Valldemossa ja havia ballat amb Aires de Muntanya de Selva, grup del qual va ser un gran col·laborador. Precisament el seu aprenentatge es devia al fet que volia que les seves pintures amb temes del folklore mallorquí, reflectissin tal mobilitat que quan se les s’observàs semblàs que sortien del quadre. Cal assenyalar gairebé amb tota seguretat que aleshores degué conèixer algunes de les persones, totes elles del món de l'art, que varen ser amigues seves durant la resta dels seus dies.

“Un dels últims dies de 1943 “Aires de Muntanya”, amb tots els seus components il·lusionats i preocupats per allò de representar les Balears en un Concurs, va emprendre viatge a Madrid, arribant a temps per prendre els dotze raïms a la 'Puerta del Sol', una mica sorpresos d'aquella gentada. Entre el grup figuraven:

Bartomeu Estaràs Lladó, del Parado de Valldemossa (Director)
Matías Estrades " " (Guitarrista)
Juan Antonio Palmer " " (Solista)
D. Bartomeu Calatayud. Mestre-professor de Guitarra.
D. Antonio Galmés Riera. Director de l'Agrupació.
El mestre Calatayud va ser un gran reforç per a les nostres guitarres, tocant entre bastidors. També varen ser una gran ajuda els valldemossins, i deixem constància del meu agraïment i un record: que descansin en pau Matías, Juan Antonio i Bartolomé.

Alguna cosa també li devem a Coll Bardolet ¿Veritat que sí?

"Aires de Muntanya" ha estat forjat amb tenacitat i afecte per dues dones: les senyoretes Sastre, i un grapat de col·laboradors valuosíssims, entre ells el pintor Coll Bardolet.”

Aquest petit extracte pertany al llibre Pequeña historia de "AIRES DE MONTANYA" contada por los demás, de D. Antonio Galmés Riera.

Molt aviat Coll Bardolet se sent molt implicat amb Valldemossa i tota la seva cultura, tant poètica com musical. Ens ho demostra una petita informació, que agraesc al meu amic el músic Tomeu Estaràs:

“Pel que fa a la música, el que millor record són aquelles tertúlies a l’Hotel del Artista, on els vespres sortia tot l’art dels seus hostes i clients i en les quals s’integrava Calatayud. Coll Bardolet, aleshores eix cultural del famós hotel, ens dugué la Capella Clàssica, dirigida per Mossèn Joan Maria Thomàs; Philippe Newman; l’escriptor Gironella; Joan Alavedra, biògraf de Pau Casals; i Emili Brugalla, enquadernador de gran prestigi mundial, que va fer unes fotos a D. Bartomeu, en una de les quals figura la dedicació següent: “Al bon amic Don Bartomeu Calatayud, i la seva distingida esposa, en recordança de la nostra estada a Valldemossa en el mes de setembre de 1951”.

També hi estigué el famós guitarrista Narciso Yepes. En una d’aquestes vetllades record Philippe Newman i Bartomeu Calatayud interpretant un concert per a violí i guitarra que tenc enregistrat.”

LA GUITARRA A LES ARTS

La guitarra ha estat un instrument que ha aparegut en les arts de manera freqüent.

En la pintura

Els testimonis gràfics més antics en què apareixen perfectament identificats diversos instruments de corda, la guitarra entre ells, potser són les miniatures de les Cantigas de Santa María, els documents que amb més precisió i freqüència els representen. Entre els artistes més importants que varen portar la guitarra a la seva pintura, podríem destacar Picasso, Miró i Dalí.

Però de tots els nostres pintors, cap com Romero de Torres va donar vida en la pintura a la guitarra, la qual va tenir com una musa andalusa, morena i dramàtica. Romero de Torres, en pintar algunes de les seves dones "va posar en els seus braços de bronze la guitarra cantaora", que en el seu bordó hi ha sospirs i en la seva caixa una dolora.

I de la nostra estimada Mallorca, com no podria ser d'altra manera, són els nostres admirats Josep Coll Bardolet, Alfons Alzamora Albéniz (Palma, 1913 - Barcelona, ​​2010), que varen ser bons amics, així com Jacinto Nadal i Antoni Alzamora, sempre pendents i disposats a col·laborar en aquest bell art de la música.

Ho corroboren entre altres alguns dels dibuixos, així com pintures que realitza Coll Bardolet sobre temes folklòrics i dels seus amics Bartomeu Calatayud i Tomeu Estaràs (pare) a partir de 1942. Molts d'ells han servit d'il·lustracions en llibres, revistes, postals, etc.

1947. Il·lustra, amb dibuixos a color, llibres d'estudi de danses antigues de l'illa de Mallorca. Exposa de nou a Barcelona, ​​a La Pinacoteca, i, de nou, a Mallorca.

El 20 d'agost de 1949, s'ofereix un SOPAR ÍNTIM en homenatge a l'amic i eminent músic EN BARTOMEU CALATAYUD. Ofert pels seus admiradors de l'Hotel de l'Artista com a prova de simpatia i cordial gratitud. El cartell d'invitació estava il·lustrat per Josep Coll Bardolet.

El 24 de juny de 1950, es dóna per finalitzada la impressió en els tallers gràfics DURAN d'Inca (Mallorca), del llibre Mallorca, Menorca, Eivissa - folklore. Edició patrocinada per l'Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca. Escrit per Antonio Galmés. Il·lustracions amb aquarel·les i dibuixos de J. Coll Bardolet. D'aquesta edició s'ha fet un tiratge de luxe de cent exemplars en paper de fil Guarro, numerats de l'1 al 100, signats per l'autor i amb una làmina il·luminada a mà pel pintor J. Coll Bardolet.

Del revers de la portada he extret un petit extracte de l'escrit. Diu així: “José Coll Bardolet, verdadero genio en la captación del movimiento y su plasmación en la línea, ha ornamentado la obra. El pincel de Coll Bardolet, de valía indiscutible, proporciona aquí un rico archivo al folklorismo, ya que cada caso ha sido estudiado al natural con toda devoción y ahínco: ni la tormenta de nieve le arredró para escalar el Puig de Massanella donde podía obtener directamente los apuntes de “Sa Casa de sa Neu”.

Vull ressaltar que encara que s'hagi escrit molt sobre les il·lustracions de llibres i postals amb temes folklòrics de Coll Bardolet, també hi va haver altres dibuixos i pintures que varen servir per il·lustrar aquests mateixos llibres i també fullets d'exposicions i postals nadalenques. Primerament puc assegurar que alguns dels seus primers dibuixos o pintures a Mallorca varen ser els molins del Jonquet i la Catedral de Palma. Com a exemple, al llibre “Mallorca, Menorca, Eivissa - folklore” (1950), en les pàgines 109 i 132 hi podem veure el Jonquet i la Catedral, i en un fullet d'una exposició celebrada del 28 de febrer al 18 de març de 1959 a la "Galeria Motte", de Ginebra (Suïssa), es pot veure el mateix dibuix amb un molí del Jonquet.

A principis de la dècada de 1950, Calatayud escriu una obra titulada Sonada típica de Mallorca, per Bandúrria I, Bandúrria II, Llaüt i Guitarra, amb la següent dedicatòria: “A José Coll Bardolet”.

En aquestes mateixes dates, Coll Bardolet porta des de Bèlgica un regal per a Tomeu Estaràs, fill: la seva primera flauta. S'havia adonat de les qualitats artístiques del que per aquelles dates era només un infant. Segons pròpies paraules de Tomeu, Josep Coll Bardolet havia estat el seu pare musical, ja que amb només catorze anys ja el portava a concerts, de Philip Newman i del mestre Joan M. Thomàs; fou el qui li va obrir el camí. Sense oblidar la relació que sempre va mantenir amb el mestre Calatayud. Per això no és d'estranyar l'admiració que sempre ha sentit per Coll Bardolet.

El 1953 el folklorista Antoni Mulet escriu el llibre MALLORCA, El Parado de Valldemossa. Antecedents i desenvolupament en el ball popular. Dibuixos i aquarel·les originals de J. Coll Bardolet.

Justificació del tiratge. D'aquesta edició s'han imprès: Sis exemplars en paper "Royal Annam" de la Gelidense, numerats amb números romans. Cent exemplars en paper fil verjurat de "L. Guarro, S.A.", numerats de l'1 al 100. Dos mil exemplars en paper litos.

També he extret un petit escrit que diu: “Coll-Bardolet, el meritísimo pintor, mago en la reproducción gráfica del movimiento, ha ilustrado como él sabe hacerlo, este magnífico libro, y lo ha impregnado del espíritu valldemosino, que conoce y ha asimilado plenamente por residir en la villa desde hace años. Diversas ilustraciones musicales y láminas folklóricas completan la presentación de esta obra”.

“Tanta llegó a ser la influencia de los medios turísticos tema en los bailes populares mallorquines, debido a su belleza y la proyección de los mismos en los medios nacionales e internacionales conseguida principalmente por Aires de Montanya, que en el Boletín nu.5 de Skal Club de Mallorca, dedicado al mencionado congreso, la portada fue una payesa mallorquina danzando frente al mar y la contraportada el baile del bolero viejo “Parado de Valldemossa”, dibujos artísticos y graciosos como los suyos, de José Coll Bardolet, gran amigo y admirador de la Agrupación.”

1954. Va estar estudiant cant a Brussel·les, a l'Escola de Música Laken. Lo seu, naturalment, era la pintura i, estudiant a l'Acadèmia de Brussel·les, alternava els pinzells i el color amb el cant.

1961. En aquest mateix any, Calatayud transcriu per a guitarra la rapsòdia Sonada típica de Mallorca (obra que en els anys 50 ja havia escrit per a rondalla), en la qual recorre amb gustós enquadrament rítmic-harmònic motius musicals, dolçament nostàlgics, animats d'una vitalitat rítmica extraordinària, fins a la dansa, fosca, misteriosa i rimbombant d'ecos mediterranis, que conclou amb desbordada generositat sonora (Cant de Ximbomba). Va ser editada per “Unión Musical Española” i porta la dedicatòria A mi amigo el distinguido pintor José Coll Bardolet. A la portada de la partitura podem distingir un dibuix de Valldemossa, realitzat per Coll Bardolet.

A l'Hotel de l'Artista, regentat per Bartomeu Estaràs, hi tenien lloc trobades informals, en què varen participar activament, entre altres, Bartomeu Calatayud, Eaktay Ahn (fundador de l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma), Joan M. Thomàs i el mateix Philip Newman. La gran amistat que hi havia entre Coll Bardolet i Philip Newman, propiciava les vetllades artístiques que se celebraven a l'hotel. Probablement allà va sortir la idea del Festival de Pollença.

Aquest es va inaugurar el 1962, amb l'actuació de Bartomeu Calatayud, i es va convertir en l'activitat a la qual va dedicar més temps en aquesta època. Els millors artistes varen aparèixer al seu costat durant els concerts del Festival.

L'últim concert de Philip Newman va tenir lloc el 4 de setembre de 1966 en el Festival de Pollença.

Newman va morir d'un atac de cor a la seva habitació de l'Hostal San Luis al carrer Verí nº 9 de Palma de Mallorca, el 23 de novembre de 1966.

1967. Se celebra el I Certamen Folklòric provincial de Bunyola "Andreu Estarellas Pascual" (Bunyola, 1890 - 1981), on l’agrupació "Sa Revetla" de Son Servera aconsegueix el primer premi, atorgat pel Ministeri d'Informació i Turisme. El jurat va estar compost per Lamberto Cortés (Avespa), Periodista; Andreu Estarellas, Margalida Nebot (balladora), Josep Coll Bardolet i Antoni Galmés.

1968. És l'any en què Calatayud escriu Dansa popular de Campdevànol (Catalunya), tema variat per a guitarra, que fou editat per UME amb la dedicatòria A José Coll Bardolet. En aquestes dates, de la mateixa obra en fa un arranjament per a flauta dolça i dues guitarres, sense cap dubte perquè pugui ser interpretada per Bartomeu Estaràs.

Com una de tantes anècdotes, i que segurament la majoria de gent no s'ha preguntat: quins eren els balls que més havia estudiat per a les seves pintures? Realment molts s'hauran adonat que varen ser molts els quadres que realitzà amb tota mena de balls folklòrics, però la realitat és que la majoria d'ells estaven inspirats en el bolero de "s'Hort d'en Boira".

Aquest bolero, amb copeos i jotes, sembla deduir-se de la vella costum de Selva de celebrar un ball, després d'un bon berenar (pancaritat), en l'era d'una finca d'aquest nom, en la qual era motiu d'orgull per a la parella que, a ritme més accelerat, aconseguia ballar aquest bolero, encara que en aquest aspecte es quedaria minvat si el comparam amb el "Copeo de Manacor".

És de suposar que això és el que el portaria a escriure El copeo de Manacor (aprox. 1949).

En quant als Boleros Vells, podem dir que hi ha una varietat bastant considerable d'aquests boleros, si bé tots, a excepció dels de "l'amor", tenen el mateix motiu amb lleugeres variants.

En referència a "s’ Hort d'en Boira", crec que el seu veritable nom és "Bolera antiga de Valldemossa". Escrita per Goula el 1882.

El 1969, Coll Bardolet rep la visita dels seus amics Bartomeu Calatayud i Margalida Nebot, a la qual no havia vist des de 1967; a la vegada entrega a Margalida un bonic poema d'Octavi Saltor (va ser el pregoner en els concerts del Torrent de Pareis el 1975), amb la dedicatòria: A Margalida Nebot amb l'admiració d'en Coll Bardolet.

El mes de desembre de l'any 1974, l'Ajuntament de Palma va acordar per unanimitat: "Proclamar Fill Il·lustre de la Ciutat de Palma de Mallorca el Mestre Joan Maria Thomàs".

A l'acte públic de proclamació de Fill Il·lustre, el 31 de desembre de 1974, al Saló de Sessions de l'Ajuntament, Mn. Baltasar Coll Thomàs pronuncia el discurs biogràfic.

El 1977, Gerard, germà de Joan M. Thomàs envia el fullet de Baltasar Coll Thomàs, imprès a Imp. Moderna. Llucmajor. 1977, titulat Joan Maria Thomàs. Fill Il·lustre de la Ciutat, al seu amic Coll Bardolet. Aquest li contesta amb data 16 des. 1977:

“Ben estimat Gerard.

Gràcies per el teu coral record per l'envío d'aquestes pagines que mereixen encara esser molt mes extenses.

L'obra de Don Joan, crec jo és ben mereixedora d'altres anàlisis. I tot és massa aprop per jutjar-ho degudament, amb tot el seu rècord és d'un gran valor i molt estimat per mi.

Gràcies una vegada mes, amb una coral i forta abraçada.
Vostre Josep”

A partir de 1981, forma part del Comitè d'Honor de l'Associació Festivals Chopin de Valldemossa.

El 23 de maig de 1982 es va fer la presentació del disc de Gabriel Estarellas dedicat a l'obra del compositor mallorquí Bartomeu Calatayud, on una de les obres era la Sonada Típica de Mallorca. L'acte es va celebrar a l'Estudi General Lul·lià i va ser presentat per Miquel Bota Totxo (Pollença, 1920 - 2005).

El 1983, una pintura seva de la Cartoixa il·lustra el programa del Festival Chopin.

1984. En el llibre Pequeña Historia de "AIRES DE MONTANYA" contada por los demás, a la contraportada podem veure la silueta d'un dibuix de J. Coll Bardolet.

El 1987, Valldemossa el proclama Fill Adoptiu i, al setembre de 1989, al monestir de Lluc s'inaugura la Sala Coll Bardolet. En l'ofici és nomenat "Blau d'Or". Es publica l'opuscle Josep Coll Bardolet al Museu de Lluc. En el transcurs de la IX Festa Folklòrica Cultural Mallorquina, celebrada a Son Ferriol (Palma), 1990, se li va retre homenatge per la seva aportació a la transmissió de la cultura tradicional amb els seus dibuixos i pintures. I aquest mateix any, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

1988. La Coral Universitària de la UIB el nomena "Cantaire d'Honor" i s'edita Vint anys de música coral al Torrent de Pareis. Se li va organitzar una exposició antològica a La Llotja de la Ciutat de Mallorca.

1991. El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears li concedeix la Medalla d'Or "en reconeixement als seus mèrits en el camp de la pintura i la música".

El 7 de novembre de 1992, a l'Església Santa Eulàlia de Palma se celebra un concert d'orgue en homenatge a Josep Coll Bardolet. Es varen poder escoltar obres de Joh. Seb. Bach, per la intèrpret alemanya Aloysia Assenbaum.

1993. La casa Reial Belga el nomena "Cavaller de l'Orde de la Couronne". El 23 de desembre es presenta a Lluc la Petita Història dels Blavets de Lluc, de la qual és promotor amb l'Associació d'Antics Blavets.

Aquest mateix any al Casal Balaguer de la Ciutat de Mallorca, se celebra el I Concurs de Guitarra "Bartolomé Calatayud", per a joves intèrprets. El guanyador de la primera categoria (fins als 17 anys), va ser Joan Benejam, el qual va interpretar la Sonada Típica de Mallorca, obra dedicada a Coll Bardolet.

No podem oblidar que en els concerts de Nadal de la Coral Universitat de les Illes Balears cada any hi havia un pregoner; el 1993 li va correspondre a Coll Bardolet.

Mentrestant a Londres s'edita una col·lecció composta de tres volums amb el títol The Guitar Music of Spain, amb obres d'autors espanyols com Albéniz, Rodrigo, Llobet, Cardoso, Sainz De La Maza i unes 50 peces de Calatayud, entre elles Danza Popular de Campdevànol (Catalunya). Tema variat, amb la dedicatòria A José Coll Bardolet.

Com a simple anècdota, vull assenyalar que hi ha tres discos dels anys cinquanta de l'agrupació Cors i Danses de Valldemossa, en els quals figura com a Director: José Coll Bardolet. Referència:

“DISCOGRAFIA DE 45 R.P.M. DE BARTOMEU CALATAYUD CERDÀ
TRETA DE LES FITXES DEL LLIBRE "IV JORNADES DE CULTURA POPULAR A LES BALEARS". (Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997).

Al costat de cada fitxa pots trobar les abreviacions R.E. (Referència escrita), M.N. (S.S.) (Margalida Nebot, Son Servera), C.C. (S.J.) (Carles Costa, Sant Joan) i C.R.H.M.M. (Centre de Recerca històricomusical de Mallorca).

Cal aclarir que R.E. s'ha col·locat en aquelles fitxes dels discos que se sap que existeixen per les portades d'altres discos, però es desconeix qui els pot tenir.

• ALHAMBRA EMGE 70122QE 476. C.C.(S.J)-

2 COROS Y DANZAS DE VALLDEMOSSA

Director: José Coll Bardolet.

A) PARADO DE VALLDEMOSSA.

BOLERO DES VERMAR.

(Calatayud-Estaràs).

SOR TOMASETA.

(Popular).

B) BOLERA ANTIGA DE VALLDEMOSSA.

JOTA MALLORQUINA. (Marinera).

(Calatayud-Estaràs).

BOLERO DE L'AMOR.

(Recop. Calatayud-Estaràs).”

Poc després es grava un tercer disc, pel GRUP "COROS Y DANZAS DE VALLDEMOSSA" en el qual figura com a Director: José Coll Bardolet, per ALHAMBRA MCP 10.014 en alta fidelitat. Velocitat: 33 1/3 r. p. m. i conté les cançons dels dos discos anteriors.

a) BOLERA ANTIGA DE VALLDEMOSSA.

b) JOTA MALLORQUINA.

c) BOLERO DE L’AMOR.

d) COPEO DE MUNTANYA.

e) BOLERO D’ES VERMAR.

f) BOLERAS MALLORQUINAS.

a) PARADO DE VALLDEMOSA.

b) SOR TOMASETA.

c) BOLERO AIROS.

d) COPEO DE CONCAS.

e) MATEIXA (una rosa).

La portada d’aquest disc d’El Parado, estava il·lustrada amb una aquarel-la de Margaret Swenney.

Com cada any a l'agost, Coll Bardolet va de vacances a Suïssa, per la qual cosa no pot assistir als concerts del Festival Chopin. Però el 1996, en estar dedicats a dos dels seus grans amics: Manuel de Falla en el 50 aniversari de la seva mort, i Joan M. Thomàs en el centenari del seu naixement, sí que assisteix a aquests, que sobretot li porten grans records.

2000. El professor Paul Walter Fürst, nascut a Viena el 25 d'abril de 1926, escriu l'obra per a guitarra sola Homenaje a Coll Bardolet, que va ser editada a Viena (Àustria).També en el 2000 i en el CD de Tomeu Estaràs Entre mites i flautes, podem llegir: “La meva sincera gratitud a: Josep Coll Bardolet, artista, mestre i amic, per haver guiat les meves primeres passes, endinsant-me en aquest món extraordinari de la música i l'art, i per la seva importantíssima col·laboració en aquest enregistrament. Gràcies.”

La realitat és que quan s'estaven realitzant les presentacions del llibre "Records de Bartomeu Calatayud", Antoni Mir i Joan Parets ja portaven molt de temps investigant sobre la guitarra i els seus constructors a Mallorca (exactament des de 1996); trobaven que hi havia un buit molt important en aquest aspecte, ja que el poc que s'havia escrit sobre ella era en un fullet titulat "La Guitarra su construcción i su música". Precisament estava escrit per un mallorquí, D. Fernando Mestre el 1914, a Utiel. Imprenta de Teodosio Laduesta. Amb la següent dedicatòria: “Al eminente maestro de la guitarra Doctor D. SEVERINO GARCIA, SU ADMIRADOR, discípulo i afmo. Amigo. El autor.”

El llibre La guitarra a Mallorca i els seus constructors es va acabar d'imprimir en la Impremta Homar de la Ciutat de Mallorca, el “dia 22 de Novembre de MMI, festivitat de Santa Cecília, màrtir cristiana, se l'ha reconeguda com la Patrona de la Música”. Aquest llibre amb molt bon criteri va ser dedicat a Josep Coll Bardolet, Pere Orpí Ferrer i Bartomeu Quetglas Salvà.

En aquest llibre, a més de la portada, es poden veure altres il·lustracions de Coll Bardolet, com una postal (aprox. 1953), una sanguina de La Cartoixa de Valldemossa (aprox. 1941), i un dibuix d'Els molins d'es Jonquet (aprox. 1941).

La presentació es va dur a terme el dia 22 de març de 2002, a les 20'00 h. a l'Hotel Mar y Pins (Peguera), intervenint a l'acte els autors, així com Pere Orpí i Ferrer i els constructors de guitarres Antonio Morales Nogues i José Luis Romanillos Vega. També varen actuar els grups "Quart Creixent" i Miquel Brunet, Tomeu Estaràs i Genia Tobin del grup "Els Valldemossa", els quals varen dedicar un dels seus èxits a Coll Bardolet.

Per a tots els amants de les curiositats, cal dir que, encara que el llibre "La guitarra a Mallorca i el seus constructors" s'hagués començat abans de "Records de Bartomeu Calatayud Cerdà (1882-1973)”, i estàs finalitzat aproximadament un any abans que aquest, el nostre amic Coll Bardolet, per l'amistat que havia mantingut amb Calatayud va creure oportú que el primer a sortir al carrer fos el del seu amic, com a mostra d'un petit homenatge del qual era sense cap mena de dubte mereixedor.

Amb aquest llibre i gràcies a Coll Bardolet neix la col·lecció So de guitarra, que ofereix a tots els afeccionats a la guitarra clàssica uns llibres que fan referència a compositors, intèrprets o constructors de guitarres relacionats amb l'illa de Mallorca. En aquests llibres apareix informació que permet augmentar el plaer i l'afecció a aquest noble art de la guitarra.

Inauguració de la Sala Coll Bardolet a l'edifici del Sucre de Vic, concretament la sala Foller molt propera a la dedicada a Josep M ª Sert, amb el qual curiosament col·laborà en les pintures de la Catedral. Coll Bardolet no va dubtar davant d'aquesta proposta i va fer donació de la seva obra. La sala Coll Bardolet va ser inaugurada el 23 de juliol de 2002. Hi podem veure obra realitzada entre els anys 2000 i 2002, principalment de gran format i abstracta. És destacable la composició de les obres a la sala, ja que estan col·locades de tal manera sota unes arcades, que semblen els vitralls d'un edifici. La sensació global és similar a la d'una petita catedral. També és significant, que Coll Bardolet va posar la intenció que en aquesta sala -fent una similitud amb la música- no hi hagués cap nota discordant, que es tingués una sensació semblant a la del gaudi de la música, només que amb els ulls.

Homenatge, amb ocasió del 90 aniversari.

El 2002, Edicions Documenta Balear publica un llibre i CD titulat Fent camí amb el poble - Rimes, proses i cançons, de Pere Orpí, amb il·lustracions de Josep Coll Bardolet, Josep Cortès, Jeroni Juan Tous, Jaume Mercant, Pere Orpí i Joan Rai.

El 16 de setembre d'aquest mateix any, vàrem poder obsequiar Coll Bardolet amb un concert celebrat en el seu propi estudi, on es varen interpretar obres de Bartomeu Calatayud. Entre elles, Fandanguillo, Bulerías, Canción de cuna i el poema de Pere Orpí Sonet desafinat a la guitarra del mestre Bartomeu Calatayud, musicat per Eugènia Gallego i Josep M. Sánchez, obra que era del grat de Josep Coll.

“Quart Creixent” és un grup de joves que gravà un disc, Records de Bartomeu Calatayud, en reconeixement a la figura d’aquest compositor, a la seva vida dedicada a l’enriquiment del folklore mallorquí. Ells mateixos varen voler mostrar el seu agraïment als col·laboradors:

A “la senyora Margalida Nebot (Balladora a qui l’autor dedicà algunes de les seves peces) ens va ajudar a fer la catalogació de la seva obra folk per al nostre disc.

D’altra banda, el senyor Coll Bardolet, des del seu estudi, ens va pintar dos quadres meravellosos: un d’ells per a la portada del disc i l’altre per a l’interior, on s’hi representa la lluna de Quart Creixent. Aquest gest del pintor va enfortir la nostra decisió de seguir endavant.”

També varen col·laborar en el disc mossèn Pere Orpí, així com Tomeu Estaràs, Genia Tobin i Tomeu Penya, entre d’altres.

El disc va ser presentat el divendres 15 novembre de 2002, a l'Auditori d'Alcúdia.

Vull ressaltar que Coll Bardolet, de la pintura de la portada d'aquest disc en va fer 250 litografies per a poder ajudar en aquest projecte que era del seu gust. Com anècdota puc dir que del quadre de la portada, encara que va tenir molts de pretendents, mai se'n va voler desprendre.

El 2003 els organitzadors de les Serenates GUITARRÍSTIQUES D'ESTIU MEMORIAL XAVIER BESTARD IX EDICIÓN, em varen demanar si Coll Bardolet podria col·laborar pintant una guitarra per a la portada del programa, cosa a la qual va accedir. Els concerts d'aquest any varen estar dedicats a la figura de Bartomeu Calatayud en el 30 aniversari de la seva mort. En l'apartat d'agraïments es podia llegir el següent escrit: “Igualment, agrair la col·laboració del recentment guardonat amb la medalla d'or del "Círculo de Bellas Artes", l'artista i pintor Coll Bardolet”. També va ser nomenat Soci d'Honor.

El primer concert es va celebrar el divendres, dia 25 de juliol de 2003. “Concert Homenatge a Bartomeu Calatayud. Trinitat Solascasas (guitarra) – Col·labora Bartomeu Estaràs (flauta)”.

Totes les obres que es varen interpretar eren de Bartomeu Calatayud, i en la II part vàrem poder escoltar la bonica obra Divertimento per a flauta i guitarra, així com la Sonada Típica de Mallorca dedicada a Coll Bardolet.

Vull ressaltar que amb anterioritat Tomeu ja havia participat en les Serenates Guitarrístiques, formant duo amb Xavier Bestard (guitarra), agost de 1997.

18 octubre 2003 La Coral Universitat de les Illes Balears va presentar a Valldemossa el llibre CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS XXV ANYS 1976-1977 / 2001-2002, que recull els 25 anys de la seva història. En l'acte, que es va tancar amb un concert, participà Coll Bardolet, Cantaire d'Honor de la Coral i mecenes de la publicació.

Vull destacar un extracte d'un petit escrit d'aquest llibre:

“Aquesta és una fita que sovint ens serveix de refugi, a fi de recordar els instants més feliços de la vida. Doncs avui, amb aquest llibre, la Coral Universitària ens convida a la magna celebració dels seus vint-i-cinc anys i, amb la celebració, la possibilitat de tornar a recorrer la seva trajectòria brillant i feliç.

JOSEP COLL BARDOLET

Valldemosa, maig de 2002

Primer Cantaire d’Honor de la CUIB (des de 1987)”

Isaac Albéniz a Mallorca, autors Antoni Mir i Marquès i Joan Parets i Serra. Constituïa el tercer volum de la col·lecció "So de guitarra". S’acabà d'estampar dia 12 de setembre de 2004, festivitat de la "Mare de Déu de Lluc", Diada de Mallorca i 114 aniversari d'una de les seves estades a l'illa i de la creació de l'obra MALLORCA.

La primera edició va ser patrocinada pel Consell Insular de Mallorca. La pintura de la coberta és un oli del nostre amic Antoni Alzamora, i el disseny de Mario Martínez Fernández. La composició, maquetatge i producció va ser d'Edicions Roig i Montserrat (Campos). També conté un oli titulat "Mallorca" (1970), i dues sanguines de la Caleta de Santa Ponça (2003), de Josep Coll Bardolet, pintades com ell la recordava en els moments en els quals va estar pescant en aquests bells paratges.

En la presentació a càrrec de Dolça Mulet, vicepresidenta i consellera executiva de Cultura del Consell de Mallorca, entre altres coses escrivia: “El llibre, a més, compta amb la direcció artística de l’inestimable pintor, també català, Josep Coll i Bardolet.

Per tant, l’aportació d’aquest nou estudi sobre Isaac Albéniz i la seva relació amb Mallorca, compleix amb tots els requisits, tant científics, pel que fa a la notable investigació documentada duta a terme pels autors, com artístics. Per tots aquests motius, com a consellera executiva del Departament de Cultura consider la conveniència de posar a l’abast dels mallorquins i de tots aquells interessats aquesta obra del que fou un reconegut i prestigiós compositor i amant de Mallorca.”

El llibre va ser presentat el dia 28 de setembre de 2004, a les 19'30 h. A l'illa de Llibres, la Misericòrdia. Palma. Vàrem poder comptar amb la presència de Coll Bardolet i a més es va poder gaudir d'un petit concert de guitarra a càrrec de Trinitad Solascasas i Xisca Oller.

La Guitarra a les Balears i els seus constructors, autors Antoni Mir i Marquès i Joan Parets i Serra.

No hem de deixar d'esmentar alguns canvis que a la llarga han estat de gran benefici per a tots; ho demostra l'èxit creixent que ha tingut aquest llibre en tots els seus aspectes, doncs ja des del principi vàrem creure convenient canviar el títol La Guitarra a Mallorca i els seus constructors, pel de La Guitarra a les Balears i els seus constructors. Amb molt bon criteri Coll Bardolet també va pensar que era convenient canviar el model de portada, de manera que una tarda que vaig estar amb ell, em demanà si tenia alguna foto d'alguna de les meves guitarres que estigués bé, la casualitat va fer que poques dates abans l’amic i fotògraf Tomàs Domínguez hagués fet algunes fotos d'elles, i vàrem quedar que en uns dies n'hi portaria algunes. Al cap de pocs dies li port dues fotos amb la mateixa guitarra, una de mida gran i una altra petita, l'anècdota és que Coll Bardolet va preferir quedar-se amb la petita, perquè li feia pena, si no sortís bé, poder espatllar la gran.

Com sempre Coll Bardolet ens obsequia amb una grata sorpresa, ja que damunt la foto havia dibuixat unes flors precioses; era un altre gran al·licient. Aquest llibre va ser dedicat a George Bowden i la seva viuda Carme Serrat.

Aquesta primera edició de La Guitarra a les Balears i els seus constructors, constitueix el volum quart de la col·lecció So de guitarra. Es va acabar d'imprimir a Palma (Mallorca) dia 31 de desembre de 2004, festivitat de Sant Silvestre.

La presentació del llibre es va dur a terme el 14 de gener de 2005, a les 20 hores, al Bar Akelarre del port de Maó, en un acte preparat per Sonostudi Menorca i la col·laboració de l'Ajuntament de Maó, amb motiu de la Diada de Sant Antoni, Patró de Menorca.

Els tres Bowden

Per ser sincer, un dels treballs amb els quals m'he sentit més a gust, des que va començar fins que va estar finalitzat, va ser el dels Tres Bowden. Una de les coses més apreciades d'aquest llibre, entre d'altres i per diversos motius, és la portada, ja que la idea original va ser d'aquest gran amic i mestre Coll Bardolet, el qual havia mantingut amistat amb Dina Moore i la seva família; a més coneixia l'entrada del jardí Spindrift, habitatge de la família Bowden a Portals Nous (Calvià). També, per desgràcia, va ser l'última pintura que va fer expressament per a un llibre.

El llibre es va acabar d'imprimir a Palma (Mallorca) dia 13 de desembre de 2006, Festivitat de Santa Llúcia Verge i Màrtir.

Aquesta primera edició dels Tres Bowden constitueix el cinquè volum de la col·lecció "So de guitarra".

El llibre va ser presentat per primera vegada el 7 de març de 2007 a les 20 h. al Saló d'actes de l'Edifici Sa Riera, UIB, Palma de Mallorca.

La presentació de l'acte va córrer a càrrec de la senyora Francisca Lladó (vicerectora de Projecció Cultural de la Universitat de les Illes Balears) acompanyada per Joan Parets, Trinidad Solascasas Sierra i Antonio Morales. Seguidament es va realitzar un recital a càrrec del guitarrista Fernando Rubín.

2004. Valldemossa adquireix un "casal" per a la seu de la Fundació Coll Bardolet.

2005. Constituïda la Fundació Coll Bardolet per preservar el llegat del pintor.

Fundació Cultural Coll Bardolet. L'acte inaugural va tenir lloc el dia 4 de febrer de 2007 a les 18 hores.

Josep Coll Bardolet va morir a Valldemossa (Mallorca), el 30 de juliol de 2007.