Pares músics en les missions californianes, Sant Juníper Serra

Estàtua de Junípero Serra. Petra (Illes Balears)

 Casa solabriega de la familia Serra en la calle Barracar

Va néixer el 24 de novembre de 1713 i va ser batejat el mateix dia a la parròquia de Sant Pere de Petra, amb el nom de Miguel José. Els seus joiosos pares van ser Antoni Serra i Margarita Ferrer.

La casa del Carrer Barracar procedia de la seva àvia paterna. Aquesta casa va passar a ser propietat del seu Pare el 29 d'octubre de 1719. Format cristianament per la seva família, ajuda a conrear els camps on coneix els diferents cultius que més tard ensenya als nadius i aprèn les primeres lletres a les aules del convent de Sant Bernardino, on comença a florir la vocació religiosa.

Va partir de Petra als 16 anys per estudiar a Palma de Mallorca (1729). Va realitzar l'any de noviciat al convent de Jesús de Palma i després passa al Convent de Sant Francesc, prenent el nom de Fra Juníper per la devoció que, en les seves lectures, li havia inspirat aquell sant company del fundador de l'Ordre de Sant Francesc d'Assís, en el qual romandrà fins a la seva partida de l'Illa. Aquí va realitzar els seus estudis sacerdotals, ensenyant Filosofia i després va ser catedràtic de Teologia Lul·liana. Alternava la docència amb la predicació. Predicant la quaresma en el seu poble va rebre el permís per poder partir cap a Missions. El seu últim sermó el va predicar en el Santuari de Bonany, el tercer dia de Pasqua. Aquest dia va ser el seu comiat de Petra.

El dia 13 d'abril de 1749, després de dinar al migdia, s'acomiada de la comunitat i s'embarca juntament amb el P. Francesc Palou (que més tard seria el seu gran biògraf), camí cap a Mèxic.

Del pare Serra encara que no es conserva cap composició musical i ni tan sols es té notícia que l'hagués escrit, si sabem que des de nen va destacar en el cant coral actuant de forma admirable, ja que estava dotat de molt bones qualitats naturals, sonora veu i fina entonació va ser el regal que la natura li havia adornat.

Sent encara un nen a Petra, atreia l'atenció per la seva veu i va ser per aquest motiu que li van admetre en el cor del convent local de Sant Bernardino de Sena. Aquí altern la docència a les aules amb el cant en el cor, juntament amb els religiosos i un grup de nois cantaires.

Quan arriba  a Mèxic el 1749 va felicitar a tots els religiosos del Col·legi de Missioners de Sant Ferran per la seva puntual i quotidiana assistència al cor. Més tard quan arriba a la Sierra Gorda i el veiem en plena activitat en la seva missió de Jalpan, on construeix una magnífica i espaiosa església que avui és l'admiració de qui la visiten, ens adonem perfecte compte de com aquest bagatge musical, que l'acompanyava formant part del seu mateix ser missioner i adquirit durant la seva formació d'estudiant, li serveix de oportú instrument per a desenvolupar eficaçment la seva tasca apostòlica i civilitzadora aconseguint abundant fruit a favor de les ànimes.

El cant, la predicació i el bon exemple van ser com les tres eines amb les que es va servir per rompre aquells àrids camps de la gentilitat, convertint-los en frondosos vergers amb abundants fruits de religiositat, sanes costums i progrés tant cultural com material.

Les misses sempre que li era possible les celebrava cantades, sobretot en les festes més destacades del Senyor, la Verge o dels Sants. Particular interès va posar en la celebració del temps de Nadal com en el de Quaresma, durant els quals oficiava les religioses cerimònies amb gran solemnitat, entonant sempre els cants propis de cada un d'aquests períodes litúrgics.

Des de 1759 a 1767 Junipero es va dedicar a predicar missions populars a la part central i meridional de Mèxic.

En 1769, quan comença la conquesta espanyola de l'alta Califòrnia, es consagra amb altres mallorquins, en l'evangelització dels indígenes i la fundació de noves missions. San Fernando d'Villacatá (1769), San Diego (1769), Sant Carles Borromeu, Carmel (1770), Sant Antoni de Pàdua (1771), Sant Gabriel (1771), on florirà la ciutat de Los Angeles, San Luis Obispo (1772 ), Sant Joan Capistrano (1776), San Francisco (1776), Santa Clara (1777), Sant Bonaventura (1782).

Va morir el 28 d'agost de 1784, en la missió de Carmel, on va tenir la seva residència i va finalitzar els seus dies, va ser enterrat i allí perduren les seves restes.

La tasca realitzada a Califòrnia va ser tan profunda que des de l'any 1931 figura com un dels representants de l'Estat de Califòrnia a la Galeria de la Fama dels Estats Units, i va ser col·locat un monument al Capitoli de Washington.

Va ser beatificat el 25 d'agost de 1988, pel Papa Joan Pau II. El Papa ho va reconèixer com a home universal. A Palma un Institut de Formació Professional porta el seu nom; l'Ajuntament el va nomenar fill il·lustre i li dedica un carrer. A Petra, l'Ajuntament li dóna el nom a una plaça i en 1913 li erigeix ​​un monument. En aquesta localitat hi ha un museu dedicat a la seva figura i obra.

No podem oblidar que per perpetuar la seva memòria com cantor de les glòries de Déu, de la Verge i dels Sants, diversos són els acreditats compositors que han compost una valuosa col·lecció d'obres musicals, en honor de Fra Junipero Serra.

D'entre elles podem assenyalar: Himne a Fra Juniper Serra al 250 aniversari del su neixement, amb lletra de Miguel Ramis i música de Bmeu. Gayà i En la Sierra Gorda (cançó del record), lletra i música: Dr. Salvador Ibarra Padilla. Mèxic, D.F. Febrer de 1979. Etc.

Així com en el 266 aniversari del seu naixement, la coral que porta el seu nom va estrenar el cant titulat LA GLÒRIA DES BARRACAR, a 4 veus mixtes, musicat pel mestre Bartomeu Oliver, ex director de l'orquestra Simfònica de Palma i un dels millors compositors mallorquins, la lletra era del Hº Sebastià Rubí Darder.

LA GLÒRIA D'ES BARRACAR