Va viure des de 1991 i, fins poc abans de morir, al seu domicili del carrer de la Marina, núm. 25-40, de Portals Nous. El seu habitatge a Alemanya estava situat a D – 14.193 Berlín-Grunewald Humboldstr, 30.
Va començar els seus estudis musicals a Köln i München, amb només vuit anys. El piano va ser el seu primer instrument. El seu professor li deia, segons explica, que era com el petit Mozart, però com que no li agradava treballar gaire li va aconsellar que es dedicàs a la composició. A més del piano, el 1932, estudiaria direcció d'orquestra i teatre a Heidelberg i Darmstadt.
La
seva primera gran obra va néixer l'any 1936, una òpera titulada
Schwarzer
Peter,
que va tenir un gran èxit. En una de les interpretacions de l’òpera
esmentada, va participar el productor espanyol Rodiño que, en
saludar Norbert, li va dir que havia d’escriure la banda sonora per
a una pel·lícula seva, per la qual cosa la seva primera banda
sonora fou precisament per a una pel·lícula espanyola titulada El
Romancero marroquí,
estrenada a Alemanya sota el títol Die
Erstene fon Tetuan.
Durant la seva trajectòria, també va dirigir algunes orquestres, com la Filharmònica de Berlín, Hamburg, Viena o Roma, on va ser rebut en audiència per Sa Santedat Pius XII.
1938
serà
l'any
en
què
compongui
la
cançó
"Lili
Marleen",
sense
cap
mena
de dubte
la
de
major
èxit,
tot
i
haver
compost
prop
de
dues-centes
obres.
Segons
les
seves
pròpies
paraules,
la
millor
intèrpret
d'aquesta
cançó
va
ser
Marlene
Dietrich.
No
podem
deixar
d'assenyalar
que,
havent-li
preguntat
per
un
compositor
espanyol,
no
va dubtar a
assenyalar
Manuel
de
Falla,
i
com
a cantants,
Plácido
Domingo,
Josep
Carreras
i
Montserrat
Caballé,
a
la
qual
l'unia
una
bona
amistat.
També
li
agradava
molt
la
música
folklòrica,
encara que ell
no
es
veia
capaç
d’escriure-la.
Sobre
Mallorca,
no
es
cansava
de
dir
que
li
agradava
molt
el
clima
perquè,
encara
que
patís
una
mica
d'asma
i
aquí
hi
hagi
molta
humitat,
deia que
a
Berlín
era
molt
pitjor.
Del
que
més
gaudia
en
les seves
estades
a
l'illa
era
de
les
temporades
d'òpera
que
se
celebraven
al
Teatre
Principal.1
1 MIR I MARQUÈS, A. “Norbert Schultze. ‘Un genio de la composición’. Entre tots, núm. 53, (novembre de 1994); pàg. 26.
