Ramon
Simó Marcó (Calvià, 1917 – Barcelona, 1996)
Nascut a Calvià, des de molt jove desenvolupà la
seva carrera professional a Barcelona, va ser una de les seves grans aficions
la recerca i l’escriptura, on a través d'ella demostra l'afecte i l'enyorança
que sempre va mantenir cap al poble que el va veure néixer, i on cada any
procurava passar les seves vacances.
El 1995,
participà en el concurs literari
de la Caixa d'Estalvis de Catalunya,
amb el treball “Les campanes de Calvià”, hi aconseguí un
meritori 3r premi.
Amb aquest escrit podrem adonar-nos de l'amor que
sentia per aquest poble, que el va veure créixer, Calvià.
Ramon Simó Marcó va morir a Barcelona el
01.10.1996, a on va ser enterrat, després d'un accident amb un taxi que el va
atropellar.
LES CAMPANES DE
CALVIÀ
 | ||||||||
| Església parroquial de Calvià |
LES CAMPANES DE
CALVIÀ
Campanes de Calvià Es senten de lloc distant
repicau amb so de glòria, campanades
tremoloses,
per fer reviure la història espaiades
i misterioses
del Qui ens vingué a salvar. que
l’aire les va portant.
Amb les vostres melodies I
quan l’humil treballador
escampau la Bona Nova, de
la nostra pagesia,
que en el portal d’una cova vos
sentia tocar el migdia
ens ha nascut el Mesies. s’eixugava
la suor.
Que el vostre tocar potent Pel Corpus, la processó;
amb la seva resonància, carrers
encatifats de flors,
arribi a llarga distància, càntics
que surten dels cors
de llevant fins a ponent. de
lloances al Senyor.
Gegant amb missió sagrada Amb
vostra persevarança
s’alça el vostre campanar, us
feu sentir cada dia,
i si a mort vos cal tocar i
transmeteu l’alegria,
feu més trista campanada. ànim
i bona esperança.
Al davant teniu el mar, De les festes feu pregó
i al darrera la muntanya; quan
arriba Sant Joan;
que amb l’aire de tramuntana després
tenim la més gran:
s’en fa un clima ideal. Sant
Jaume, Festa Major!
Als vostres peus, les marjades, Revetlles molt
animades,
en el neguitós febrer, amb focs artificials
les blanques flors d’amatller i
pels carrers principals
en fan un mantell de fades. banderetes
i garlandes.
Em venen al pensament Sou les campanes d’un poble
bells records de ma infantesa; de
meravellós encís;
m’anunciaveu la grandesa per
mi és un paradís
del més Sublim Naixament. de
gent senzilla i noble.
Jo no puc venir a matines; No
gaire lluny la mar blava;
em separa la distància, platges
suaus, roques altives
malgrat la meva anyorança on
fan el niu les gavines,
de sibil·la a profecies. I s’hi estavella
l’onada.
Quan el toc de l’oració, Algú sentirà estranyesa,
campanes, vostre tocar, perqué
soc un emigrat,
tot el poble cristià que
segueix enamorat
escoltava amb devoció. de
la seva terra promesa.
La vibrant veu de vostres bronzes Que
d’hermós és nostre temple!
traspassa tots els llindars, Que
d’alt és el campanar!
i l’escoltan els infants Campanes
de Calvià
que en el seu bressol s’engronsen. Jo
us voldria sentir sempre.
.JPG)
.jpg)
