LA GUITARRA MALLORQUINA. Conferència musicada

Gràcies als assistents de la conferència.
I també gràcies a Juan Bautista Jiménez i Mateu Malondra per col•laborar!

Toni Mir i Joan Bautista

Toni Mir, durant el concert

Mateu Malondra i Toni Mir

La guitarra ha tengut una presència significativa a l’història musical de les Illes Balears; i els guitarrers són una part essencial d’aquesta història. Des de les primeres referències en documents sobre els violers del segle XVI, fins als constructors actuals, la guitarra mallorquina ha evolucionat enormement.

Molts són els guitarrers que cal esmentar: Tomàs Armengol (Palma s. XVI – 1591), Francesc Llinás, nascut a Palma, encara que era un gran constructor, poc o gairebé res se sap sobre aquest lutier que en la seva època deixà una empremta pròpia del seu bon quefer en l’art de fabricar guitarres. Joan Riudavets (nascut a Maó, Menorca), és l’autor d’una guitarra que està exposada al Palau d’Orient de Madrid i que va ser regalada al rei Fernando VII, l’any 1818. Francesc Casasnovas i Fiol (Palma, 1816 – 1876), Miquel Casasnovas i Fiol, fill, morí fadrí a Ciutat de Mallorca el 10 de juny de 1903, Bartomeu Casasnovas i Fiol, fill, Ignasi Martorell i Casasnovas (Palma, 1858 – s. XX), Bernat Martorell Pons (Palma, s. XIX – 1930),  Nicolau Morey i Arias (Palma, 1845 – 1933), Pere Antoni Xemena (Palma, 1817 – 1850). Sergio Repiso Villaroel, nascut a Medina Sidonia, província de Cadis, el 1918,  Joan Rosselló Esteva (Petra, 1911 – Palma, 2002). Fins als actuals que van desenvolupant un fantàstic treball, com Antoni Morales Nogues (Badajoz, 1956), qui resideix a Mallorca des dels 14 anys. Pere Fiol Colomar (Palma, 1964) i Fernando Rubin Saglia, nascut a Bons Aires, qui té el seu taller a Andratx des de 2000. Centrarem aquesta xerrada en els segle XX i, en un d'aquests guitarrers que per diferents motius ha influït en l'esdevenir de la guitarra mallorquina.

George Bowden, (Nova York, 1920 – Palma de Mallorca, 2003)

Fill de mare californiana (d’origen escocès) i de pare anglès, de Cornwall, escollí la nacionalitat britànica en arribar a la majoria d’edat. Fou fill únic. Anà a classes de violoncel i assistí als concerts matinals de música clàssica. Naturalment, podia escoltar les lliçons que el seu pare impartia a casa seva i les converses que sostenia amb la seva mare. Va quedar impregnat de música sofisticada, però tot això no va evitar que li arribàs la música de moda d’aquella època, que l’aprengués i que la practicàs sorollosament, amb la consegüent desesperació dels pares.

En traslladar-se amb la família a Mallorca, el 5 de setembre de 1932, només tenia dotze anys. S’establiren a Portal Nous, Calvià, i, poc després, George començà a anar a classe de guitarra amb el mestre Bartomeu Calatayud, amb qui, de llavors ençà, varen mantenir una forta amistat.

Fou precisament el magnífic so d’una guitarra Antonio de Torres (Almeria, 1817-1892) que tocava Calatayud allò que impressionà la fina oïda del jove George. Mai no la va oblidar i aconseguir aquella qualitat va ser precisament el seu propòsit quan es llençà al món de la construcció de guitarres.

Quant a la seva trajectòria com a constructor de guitarres, hem de dir que és com a mínim curiosa. El 1962, participà en la Fira Internacional de Seattle, on va muntar al costat d'uns amics un pavelló espanyol. En aquest pavelló, a més de poder degustar paella, es podia contemplar l'actuació d'uns quadres flamencs. L'últim dia de la fira es va adonar que tots els guitarristes estaven venent les seves guitarres a molt bon preu. Així que, havent treballat la fusta durant molts anys, decidí muntar un taller a Palma on construir guitarres que després sortirien a la venda en futures fires i també al Canadà.

Amant de la guitarra i amb innata inclinació per treballar la fusta, allò que en principi s'havia pensat com a negoci es va convertir en autèntica passió per a George Bowden, cosa que el va dur a construir les seves pròpies guitarres.

Al 1964 obrí el seu primer taller en al barri de la Soledat de Palma, per després traslladar-se al carrer de Nicolás de Pax. Va contractar els serveis d'un operari de València, procedent de la fàbrica de Telesforo Julve, José Orti Beneyto, del qual deia tenia unes mans de ferro. Aquest va construir el que seria la primera guitarra amb l'etiqueta "LOS GUITARREROS DE MALLORCA" PALMA-BALEARES -ESPAÑA" (10-4-1964). També treballaven al taller diversos ajudants i envernissadors a monyeca.

Més tard contractà també el fill d'Eduardo Ferrer, Josep, acompanyat del seu fill, del mateix nom, al qui cridaven afectuosament “Pepito", de Granada.

L’any 1969, les guitarres que sortiren del seu taller, ho feien amb una nova etiqueta: "LA GUITARRERIA" George M. Bowden-C / del Mar, 45-Palma de Mallorca-España.

De George (fill), només vull ressaltar algunes curiositats que, segurament, en no ser conegudes per molta gent, poden resultar interessants. Primerament no puc passar per alt, que la primera guitarra construïda per ell mateix de manera artesana, fou en un moment en què Pepito Ferrer, estava de vacances i va pensar que aquest era el moment idoni per dur a terme aquesta comesa. Va ser el model Fiesta amb data  28-04-1971.

Una altra de les anècdotes curioses, és que malgrat tenir alguns models de guitarra, la que venia més barata era el model “Carmen”, fins que la seva dona li va fer canviar d’idea, cosa molt lògica.

Del model “Pitusa”, es pot dir que dues de les primeres que va construir, varen ser comprades una per el nostre estimat Bartolomé Calatayud i l’altra, la varen recomanar a  qui actualment és la seva propietària Margalida Nebot de Son Servera. A l’etiqueta duu la següent inscripció: GEORGE M. BOWDEN – Constructor de guitarres – La guitarreria. Avinguda Antoni Maura, 56 – Palma de Mallorca (Espanya). El núm. de sèrie és el 2123 i la data  24-11-1972.

També a la guitarra construïda artesanament  amb núm. de sèrie 2201, model Fleta, amb el núm. 15 i amb data  28-03-1978 de nom “Churchill”, li va posar aquest nom a causa de la dita de “sang, suor i llàgrimes”, precisament George, durant la construcció d’aquesta guitarra, s’havia fet un tall i la veritat és que també va estar suant molt.  Aquesta guitarra fou comprada per un guitarrista gallec de nom José Ruiz Ramírez.

Dels guitarrons, puc dir que els primers en construir, varen ser els números 1, 2, 3 i 4 amb núm. de sèrie del 2239 al 2242, fusta de mansònia (Àfrica) i amb data  29-07-1983. Els núm. 1 guitarró de cinc cordes i núm. 2 guitarró de vuit cordes, es varen poder veure a una exposició de l’Ajuntament de Palma de 1985. La següent tanda de guitarrons amb núm. de sèrie del 2243 al 2250, va ser construïda amb data  04-01-1985, i els últims que va arribar a construir foren un per la seva esposa Carme Serrat i l’altre per a Maria Purxet, i ambdós són de “palo  santo” (fusta de guaiac).

Al cap dels anys, es va quedar pràcticament sol al taller (només conservà Maria Purxet, que més que una envernissadora va ser com una filla). Al costat d’ell durant els últims anys també va estar el seu alumne Antonio Morales, avui dia un reputat constructor de guitarres. Així mateix, va tenir com a aprenent Michael Dunn de New Westminster, British Columbia, que arribaria a construir una guitarra amb l'etiqueta dels Guitarreros de Mallorca, i que en l'actualitat és un famós constructor de guitarres acústiques.

Encara que sempre s'ha escrit que van ser 300 o 400 les guitarres que George va construir de manera artesanal, hem pogut constatar que en realitat pogueren ser unes 100 (del taller van sortir unes 3.000 guitarres), comptabilitzant-ne algunes que van poder quedar sense finalitzar. Segons el llibre de registre, l'última construïda va ser una guitarra amb número de sèrie 2381, model “Pitusa”, núm. 96, amb fusta d’ovengkol -mongoy- (Àfrica), corresponent a l'any 1996.

Després de jubilar-se, va seguir construint guitarres en el seu petit taller de Son Font (Calvià), no per guanyar diners, sinó pel seu interès en la recerca del so perfecte. Segons paraules de la seva pròpia esposa, els diners per a ell eren secundaris, molts de dies dedicava fins a 8 hores en el seu treball a base d'investigació. Els últims anys a Calvià, els va dedicar intensament a aquesta activitat, documentant i fent tota mena de proves, sense preocupar-se dels resultats econòmics.

Calvià, 21 novembre 2016.

Sala assaig Escola de Música de Calvià