L’Església de Calvià

 Església parroquial de Calvià (Foto I. Capriles 2010)

Ramon Simó Marcó

(Calvià, 1917 – Barcelona, 1996)

En el punt més elevat

d’aquesta digne població,

hi ha el temple per devoció

pels fidels molt estimat.

El mèrit fou dels calvianers;

d’aquells que ara fa cent anys

hi posaren llurs afanys,

amor, feina i diners.

Fou grandiós el coratge

dels nostres avantpassats,

que pel gran esforç posat

bé mereixen l’homenatge.

L’església és per tothom,

i és una obra mai vista.

De Sant Joan el Baptista

li varen posar de nom.

Aquella gent tant honrada

de vila i les possession,

feien pinya d’il·lusions

per veure-la acabada.

Jo mai no he vist escrit

de quina és la seva alçada;

hi ha ocells d’alta volada

que hi van a pasar la nit.

Fer-la era el seu anhel,

més bonica que les altres,

amb dues torres ben altes

que apuntesin sempre al Cel.

L’obra fou feta amb el cor

i d’una bellesa pura;

molts motius és escultura

que avui son un gran tresor.

 El poble n’està ufanós

de viure en el seu recer;

per el bon calvianer

és el temple més hermós.

Des de la seva talaia

veu el Puig de Galatzó,

na Burguesa per muntanya

i la mar a l’horitzó.

Del Castellet i Son Mí,

venen de garriga endins

aromes de mata i pins,

de farigola i romaní.

De lluny es veu l’edifici,

que enriqueix aquest paisatge,

donant una bona imatge

del fabulós municipi

En aquella construcción

del temple, que Déu l’empara,

hi va treballar el meu pare,

i s’en sentia orgullós.

PENSAMENT

Ben de matí surt el sol

que a la tarda se pondrá.

El qui viu a Calvià

de tant bé que s’hi està,

dels seus mals troba consol.

                        R. Simó