domingo, 10 de abril de 2022

MÚSICA Y CINE MUDO EN MALLORCA. EL CINE EN PALMA


Los sobornados-cara a (cine Calviá-apróx. 1950)

 Los sobornados-cara b

 Cabe destacar que el Cinematógrafo Truyol fue el primeo inaugurado en Palma en el año 1903. En 1907 funcionaban, además, el Teatro Lírico y El Teatro Principal. En 1911, según la revista Arte y Cinematografía-recogido en la obra “Josep Truyol” de C. Aguiló, se realizan proyecciones, además de en los anteriores, en La Protectora, Circulo de Obreros Católicos, y cinema del Terreno. En 1914 se funda la sociedad Asistencia Palmesana, donde, esporádicamente se celebran sesiones de cine y teatro.

Hay que señalar que en estas fechas, el cine era mudo por lo que en muchos de los locales había unos músicos que acompañaban estos actos, un trabajo por demás infravalorado.

EL CINE EN LOS PUEBLOS

El primer cinematógrafo de Mallorca fue el de Alaró, en 1907 entra en funcionamiento el de Montuiri y, la siguiente información, procede de la Revista de Arte y Cinamatografía -1911-, con una lista de las salas de la isla:

INCA, FELANITX, SÓLLER, POLLENSA, ESPORLAS, CAMPOS, ALGAIDA, SON SERRA[1].

CALVÍA.- En los años 30, en el cine Sa Central, propiedad de D. Juan Alemany Enseñat, y siendo su empresario D. Matías Vidal, formaban dúo, piano D. Jaime Vicens Cañellas y violín D. Pedro Antonio Alemany Palmer.

Años más tarde se incorporaría el cine sonoro del cual mostraremos algunos programas de los años 50, con algunas de las fechas en que se fueron exhibidas en dicha sala.



 

miércoles, 16 de marzo de 2022

Isaac Manuel Francisco Albéniz Pascual (Camprodon, Girona, 1860  Cambo-les-Bains, França, 1909)

Isaac Albéniz, con dedicatorias (1894)

Pianista i compositor, fou un dels creadors de l'escola de música espanyola contemporània, dins del corrent nacionalista.

Va néixer el 29 de maig de 1860 a Camprodon (Girona), al número 7 de la plaça d'Espanya, i va ser batejat el 3 de juny a l'església parroquial de Santa Maria dels Àngels. De pare basc, Ángel Lucio Albéniz i de Gauna (Vitòria, 1817 Barcelona, 1903) i mare catalana, Dolors Pascual i Bardera (Figueres, 1821 Madrid, 1900). Va morir a Cambo-les-Bains (França), a les vuit del capvespre del 18 de maig de 1909.1


Estada documentada a Mallorca


El dia 5 de setembre de 1887, el diari El Isleño anotava: "En el vapor de mañana debe llegar el Sr. Albéniz, afamado pianista, que se propone visitar detenidamente la Isla. No dudamos que nos dará ocasión de oír su destreza en el instrumento de Rubinstein.”2

El dimarts 6 de setembre de 1887, Albéniz arribava per primera vegada a Mallorca. Des del primer dia es va instal·lar a la possessió de Santa Ponça (Calvià), propietat, en aquelles dates, dels marquesos de la Torre, i allí va romandre fins a la seva partida, el 22 de setembre de1887, rumb a Alacant.


En aquelles dates el paratge era idíl·lic i
com ell mateix relatà posteriorment al seu amic Pere Antoni Alemany degué ser precisament un dels seus passeigs per l'aleshores tan bella caleta de Santa Ponça allò que l’hauria inspirat per crear la melodia “Rumores de la caleta”, editada per Romero, amb el número 6, dins de la col·lecció "Recuerdos de viaje".


Ens agradaria aquí aclarir que, en apuntar aquesta dada, no pretenem crear cap debat, menys encara si tenim en compte el caràcter i la manera de fer feina de l'autor. Amb tot això, sabem que a “Rumores de la caleta” se li atribueix també haver estat inspirada en una bella cala malaguenya. De fet, a la partitura impresa per l'editor Antonio Romero, hi figura la següent dedicatòria: "A mi Ilustre amigo el Excmo. Sr. General López Domínguez",
3 malagueny, amic del general Prim, el qual mantenia una certa relació amb el pare del músic.


Malgrat tot, és difícil assegurar en quina de les dues cales s'hauria inspirat Albéniz en compondre l’esmentada obra, ja que ambdues propostes podrien ser certes. Així, les nostres recerques ens han duit a pensar seriosament en l’opció de la cala mallorquina. A més, ambdues propostes podrien estar fins i tot relacionades. Aquesta és una altra de les incògnites que envolten moltes de les seves magnífiques obres.


Ens interessa assenyalar aquí que, en els moments en què Albéniz visita per primera vegada Mallorca, el punt de trobada i lloc de reunió de molts dels músics de Mallorca era el conegut restaurant Cas Català (Calvià), on es van oferir concerts durant molts d’anys. En aquelles dates, el restaurant esmentat estava regentat per “l'amo en Nicolau des forn de sa Pescateria”
4.


Amb data del 9 de setembre, apareixia al diari
Las Noticias la següent nota: "Hace algunos días se encuentra en esta ciudad D. Isaac Albéniz, afamado pianista y notable compositor. Estamos seguros que no se desperdiciará ocasión tan propicia, y la sociedad de esta población podrá apreciar las extraordinarias dotes del Sr. Albéniz."5


Efectivament, durant la seva primera estada a Mallorca, Albéniz oferí dos concerts. El primer d'aquests es va celebrar a la Sala Banqué del carrer de Joanot Colom, on va interpretar al piano peces de Mozart, Beethoven, Chopin, Bach, Haydn i Schumann. La sala s'havia inaugurat un any abans, en el mateix local en què Emili Banqué tenia la seva botiga de màquines de cosir i d'instruments musicals.


El seu segon concert se celebrà el matí del diumenge 18 a la gran sala de festes del Círculo Mallorquín.
6 En aquesta ocasió anava acompanyat del sextet Arche, en el qual figurava el violinista Pablo Sarasate (1844-1908), arribat a Palma el dia 17.7 Pareix ser que aquest concert degué ser programat amb l'objectiu de fer conèixer el piano Steinway que l'entitat acabava d'adquirir per 1.250 duros. S’ha de dir que el públic va quedar meravellat del bon fer del jove Albéniz, ja que així ho transmet la premsa del moment.8


1MIR I MARQUÈS, Antoni; PARETS I SERRA, Joan. Isaac Albéniz a Mallorca. Edició patrocinada pel Consell de Mallorca, setembre de 2004.


2 El Isleño, día 5 de setembre de 1887.

3Una còpia d'aquesta partitura ens va ser cedida pel Museu Isaac Albéniz. A més, Romero, J. Albéniz. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Ediciones Península, 2002; pàg. 151.

4 La Roqueta. “Periodich independent”. Any 1, núm. 39. Palma de Mallorca: 24 de setembre de 1887.


5 Las Noticias. Palma de Mallorca: 9 de setembre de 1887.

6SANMARTÍN PEREA, J. Los cien años del Círculo Mallorquín (1851-1951). Palma de Mallorca: Imprenta Mossèn Alcover (c. de la Calatrava, 68); pàg. 84.


7La Roqueta. “Periodich independent”. Any 1, núm. 38. Palma de Mallorca: 17 de setembre de 1887.


8 Op. cit. nota 1.


Antoni Mir i Marquès

 

viernes, 4 de febrero de 2022

Recordando alguna de las nevadas más intensas de Mallorca

Nevada en Mallorca 1956.
Mallorca 1956
Campo de futbol de Calviá  2005
Vista panoramica de Calviá (2005)
Calviá, desde la cuesta 2012
Calviá, vista parcial 2012
Hace aproximadamente 66 años, Mallorca vivió una de las nevadas más intensas de la historia.

Aquel año de 1956, conocido como “l’any de sa neu” en Mallorca, poco acostumbrados a temperaturas bajo cero  y a jugar a hacer muñecos de nieve, pudieron disfrutar de un paisaje de lo más atípico durante algunas semanas.

El manto blanco cubrió Mallorca y algunos pueblos estuvieron aislados durante varios días. Como es el caso de Lluc y su Santuario, que estuvo incomunicado durante dos semanas. El 14 de febrero de 1956, en este municipio se llegó a los 13 grados bajo cero y la nieve cubría las calles hasta más de medio metro.

Aunque la nieve se hizo notar más en la Serra de Tramuntana y en la parte norte de la isla, en Inca y Palma la nieve estuvo presente diariamente hasta que finalizo esta ola de frío.

A pesar de que se repitieron nevadas importantes en años posteriores, como en 2005, la que más se ha acercado al nivel de 1956 fue la de febrero de 2012.

Nosotros, les enseñaremos fotos de las nevadas de 1956 (Palma), 2005 y 2012 (Calviá).


viernes, 28 de enero de 2022

Torres de Refeubeix o malgrat, de Portals y de la Porrasa o den Pascual Marti

HISTORIA DE LA BARONIA DE LOS Señores Obispos DE BARCELONA EN MALLORCA


Estas tres torres fueron mandadas construir por el grande y General Concejo en el último tercio del siglo XVI. He aquí los datos que en los libros de actas de dicho General Concejo, conservados en el archivo histórico de este reino, hemos podido encontrar:
         1º bajo el nº 758 de dichos libros, se lee: 11 de Mars de 1579, se escriu acta com se feu la Torre de Calafiguera, de Calviá. Esta torre debió desaparecer para edificar sobre su planta el actual Faro.
         2º bajo el nº 830, se lee: A 9 Mars del any 1589, sobre contribuir lo collegi de mercaders a la construcción de tres torres, una del cap de llebeix, l’altre del Malgrat y l’altre de Portals.
         En las actas del Concejo y universidad de Calviá correspondientes al año 1617, se lee, que el Grande y General Concejo condenó la parroquia de Calviá al pago de 50 libras por los gastos de construcción de la fortaleza de la Punta Pascual Martí (de la Porrasa).
         Estas tres torres en el año 1867 estaban dotadas: la del Malgrat con un cañon de hierro de ocho; la de Portals con un cañon de hierro de a cuatro, y la de la Porrasa con dos cañones de hierro de a seis[1].




[1] Fascículo núm. 84, pág. 497. HISTORIA DE LA BARONIA DE LOS Señores Obispos DE BARCELONA EN MALLORCA. PALMA- Escuela Tipográfica Provincial 1920.

jueves, 20 de enero de 2022

Josep Coll Bardolet Els colors de la música

Coll Bardolet, en el seu estudi a Valldemossa (Mallorca)
El Cant dels Ocells (pintura de Josep Coll Bardolet)
Josep Coll Bardolet va néixer a Campdevànol, a la comarca del Ripollès, el 7 de novembre de 1912. Fill de Josep i Concepció, va ser el tercer de sis germans. Als quinze anys va rebre les primeres lliçons a l'Escola Municipal de Dibuix de Vic, on s'havia establit la seva família. A més de la pintura sempre va tenir dues grans aficions que el varen apassionar: la música i l'excursionisme.
El 1939, Coll Bardolet  viatja a Mallorca, amb la intenció de pintar durant quinze dies. Lloga una cambra a l'hotel Cèntric, al Pas d'en Quint, al cor de la ciutat de Palma. Al poc temps es trasllada a l'Hotel Marisol, vora la platja.
1942. De tornada a Mallorca es va establir a Gènova, a la casa on havia viscut Manuel de Falla, propietat del folklorista Antoni Mulet, pintant els paisatges de la Serra de Tramuntana, especialment els pobles de Sóller, Deià, i Valldemossa.
Vull ressaltar que encara que s'hagi escrit molt sobre les il·lustracions de llibres i postals amb temes folklòrics de Coll Bardolet, també hi va haver altres dibuixos i pintures que varen servir per il·lustrar aquests mateixos llibres i també fullets d'exposicions i postals nadalenques. Postals que en dates tan assenyalades, trobem a faltar.
En aquest poble va fixar la seva residència dos anys després. Primerament a l'Hotel del Artista, i després ocupa una cel·la de la Cartoixa.
1964 Organitza el primer “Concert d’Estiu al Torrent de Pareis”, a Mallorca. Aquesta bella experiència es repetirà sense interrupció durant vint anys, sempre sota la seva direcció i patrocini.
1972 Pau Casals, des de l’exili, s’adhereix al Festival Musical del Torrent de Pareis.
A partir de 1981, forma part del Comitè d'Honor de l'Associació Festivals Chopin de Valldemossa.
1983 Es compleix el vintè aniversari del primer concert del Torrent de Pareis. En commemoració Coll Bardolet edita un llibre: “Vint anys de música coral al Torrent de Pareis (1964-1983)”.
El 1987, Valldemossa el proclama Fill Adoptiu i, al setembre de 1989, al monestir de Lluc s'inaugura la Sala Coll Bardolet. En l'ofici és nomenat Blau d'Or. Es publica l'opuscle Josep Coll Bardolet al Museu de Lluc. En el transcurs de la IX Festa Folklòrica Cultural Mallorquina, celebrada a Son Ferriol (Palma), 1990, se li va retre homenatge per la seva aportació a la transmissió de la cultura tradicional amb els seus dibuixos i pintures. I aquest mateix any, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
1988. La Coral Universitària de la UIB el nomena Cantaire d'Honor.
1991. El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears li concedeix la Medalla d'Or "en reconeixement als seus mèrits en el camp de la pintura i la música"
1993. La Casa Reial Belga el nomena Cavaller de l'Orde de la Couronne. El 23 de desembre es presenta a Lluc la Petita història dels Blauets de Lluc, de la qual és promotor amb l'Associació d'Antics Blavets.
No podem oblidar que en els concerts de Nadal de la Coral Universitat de les Illes Balears cada any hi havia un pregoner; el 1993 li va correspondre a Coll Bardolet.
Durant una de les seves vacances (Suïssa, 2003)


Com cada any a l'agost, Coll Bardolet va de vacances a Suïssa, per la qual cosa no pot assistir als concerts del Festival Chopin. Però el 1996, com que està dedicat a dos dels seus grans amics: Manuel de Falla en el 50è aniversari de la seva mort, i Joan M. Thomàs, en el centenari del seu naixement, sí que assisteix a aquests, que sobretot li porten grans records.
Inauguració de la Sala Coll Bardolet a l'edifici del Sucre de Vic, concretament la Sala Foller, molt propera a la dedicada a Josep M ª Sert, amb el qual curiosament col·laborà en les pintures de la catedral. Coll Bardolet no va dubtar davant d'aquesta proposta i va fer donació de la seva obra. La Sala Coll Bardolet va ser inaugurada el 23 de juliol de 2002. Hi podem veure obra realitzada entre els anys 2000 i 2002, principalment de gran format i abstracta. És destacable la composició de les obres a la sala, ja que estan col·locades de tal manera sota unes arcades que semblen els vitralls d'un edifici. La sensació global és similar a la d'una petita catedral. També és significant que Coll Bardolet va posar la intenció que en aquesta sala –fent una similitud amb la música– no hi hagués cap nota discordant, que es tengués una sensació semblant a la del gaudi de la música, només que amb els ulls.
Homenatge, en ocasió del 90è aniversari.
2004. Valldemossa adquireix un "casal" per a la seu de la Fundació Coll Bardolet.
2005. Constituïda la Fundació Coll Bardolet per preservar el llegat del pintor.
Fundació Cultural Coll Bardolet. L'acte inaugural va tenir lloc el dia 4 de febrer de 2007 a les 18 hores.
Josep Coll Bardolet va morir a Valldemossa (Mallorca), el 30 de juliol de 2007.
 
Parado de Valldemossa, Mallorca