Víctor Bnomo (Marsella, França 1918 Calvià, 2009)
Des de molt jove
demostrà una gran afició pel cant i el 1937 participà en el gran
concurs per a aficionats Artística a Marsella, que va agrupar més
de cinc mil concursants i on va guanyar el primer premi com a tenor
d’opereta. Arran d'això actuà en diversos concerts a Marsella i
Provença. El 1938 hagué de partir per fer el servei militar i
participar en la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual es va veure
obligat a abandonar la seva carrera com a cantant. El 1946, tornà al
món de la cançó i signà un contracte amb el Teatre del Gimnàs de
Marsella, temple de l'opereta, i en poc temps es convertí en una
estrella local, protagonista de nombrosos concerts. Amb tot, aviat li
digueren el Jean Kiepura del Music-Hall, tenor de fama mundial de
l'època.
Més
tard, devers el 49, el famós tenor Benjamino Gigli després
d'escoltar-lo en un recital digué: "Tens totes les qualitats
per ser un gran cantant d'òpera, has d'estudiar el repertori, ets un
líric spinto
amb un agut fàcil i pots fer una gran carrera en l'òpera."1
Poc
temps després i seguint el consell de Gigli, Víctor entrà a
l'escola de cant del professor León Cazuran, tenor internacional de
principi de segle, amb qui estudià un any i mig. Ja en el 50 i
després d'un gran concert de comiat, se'n va anar a París i entrà
en el curs Mozart, Conservatori Lliure, per estudiar repertori
d'òpera. Durant un assaig, Paul Camerlo, el director de l'òpera de
Lió, sentí la seva veu, i signaren un contracte per a la
representació de l'òpera Mireille
de Charles Gounod. Aquest va ser el seu debut com a cantant d'òpera
i va tenir tant d'èxit que Camerlo li signà el contracte per a la
següent temporada.
Quan
tornà a París, Renée Doria, famosa col·laboradora de l'òpera, li
presentà el compositor d'origen espanyol Maurice Pérez, que buscava
un tenor per donar vida a la seva nova creació Rocío; l'acció
transcorria a Mallorca. El 1952, Víctor va cantar tres
representacions en el teatre d'Alger, al costat d'altres grans
figures de l'òpera de París com Renée Doria, Georgette Camart i
Jean Bortayre. Després de l'èxit d'aquesta obra el director del
teatre el contractà per cantar Tosca
i Werther.2
Al
seu retorn a París, fou convocat pel sindicat d'artistes per
celebrar una audició davant diversos directors de teatres de
Provença i, després de sentir-lo, tots li signaren contractes. Així
fou com en el curs 1952-53 va actuar a Toulouse, capital francesa del
bel
canto,
a Bordeus, Montpellier, Avinyó, Toulon, Aix-en-Provence, Nancy,
Strasburgo, Lille, Nantes o Agen.3
A
principi de 1953, Georges Nicolo, director del Conservatori Mozart,
el va inscriure en el concurs organitzat per la Direcció de Teatres
Lírics de París (òpera còmica) per descobrir nous valors. Després
de quinze audicions eliminatòries, Víctor obtingué el primer premi
de la seva categoria i signà un contracte amb l'Òpera per a les
temporades 53-54-55 i 56. Quan el 1957 finalitzà el seu contracte
amb l'Òpera, marxà a Canadà per efectuar una gira i finalment es
quedà allà, on realitzà nombroses actuacions per a la televisió i
la ràdio. Era conegut com "la veu d'or" i en el 58 la gran
Òpera d'Ottawa el contractà per a la temporada 1958-59.4
El
maig del 60 es traslladà a Mallorca amb intenció de passar-hi unes
vacances, però quan la seva dona, nadiu de l'illa, li comunicà el
seu desig de quedar-s'hi (cansada de viatjar), decidiren comprar un
hotel al centre de Palma i instal·lar-s'hi. Poc després, Antoni
Tous, director de la Societat de l'Òpera de Mallorca, el visità i
el contractà per interpretar Pagliacci
i Amelia
al ballo.
Aquest mateix any actuà a Menorca, al Teatre Líric, i al Teatre
Principal de Palma. Cofundador i president de l'associació Amics de
l'Òpera (Palma, 1979), organitzà concerts i conferències d'interès
musical.
Així mateix, va
realitzar nombrosos recitals al terme de Calvià i va col·laborar en
diverses ocasions amb la Banda de Música i el Cor. Va gravar
diverses operetes publicades a Marsella (1946-57). Residí en el Toro
des de 1987 fins a la seva mort el 2009.
