 |
| Confraria de la mare de Déu de LLuc a Calvià |
Molts
de vosaltres coneixeu les meves inquietuds, il·lusions i perquè no
curolles per la recerca i conservació de les nostres coses, de les
nostres arrels, però a causa del gran amor que tinc pel nostre
poble, tot el que a ell es refereix i a la seva cultura pròpia, per
aquest motiu he fet un petit i humil arxiu. D’aquest he triat
algunes coses referents a las tradicions durant les festes de Pasqua
a Calvià.
Tot
això ens fa recordar la meva joventut, durant aquests dies en què
els meus pares preparaven les panades, els crespells i els rubiols.
No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per poder tenir-ne
un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus
padrins envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les
processons i no oblit quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les
guitarres (abans també s’empraven els guitarrons), canta que canta
per les cases, el que anomenàvem els goigs, tot perquè ens donessin
unes llepolies i, llavors, fer un ball a les cases de les noies que
ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut oblidar
és:
Deixem
lo dol! Cantem amb alegria!
Anem
a donar los bons Pascos a Maria!
Però
bé, en primer lloc, començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots
els nins esperàvem el repic de les campanes a las deu del matí. I
cantàvem:
Aranyetes
sortiu del niu
que
el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes
sortiu del forat
que
el bon Jesuset ja és nat.
Els
nins havíem esperat un parell de dies per tastar el crespells i
rubiols, però abans, les nostres mares, ens tenien de rentar la cara
amb aigua fresca.
Del
mateix dia, no vull deixar de comentar, un fragment del periòdic “La
Roqueta”
que va sortir el 9 d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat
“Pasco Florida” i diu així:
Demá,
en sortí de misseta,
trobaré
es berená fet:
frexureta
assahonada
amb
glopets de ví novell;
cosa
milló que verdesca
y
que panades de peix :
¡Aleluya,
que vé Pasco,
Pasco
florida ya vé!
Trescan
per la pagesía
ets
estols de guitarrers:
ses
fadrines i madones
los
esperan amatens;
¡
Deixau lo dol ¡
per tot cantan,
cantan
i sònan xelets:
¡
Aleluya, que vé Pasco
Pasco
florida ja vé!
Sa
corema ja s’es morta
y
s’hivernada també;
¡
benvinguda, oh Primavera,
cada
volta que t’ens véns
per
doná alegria á s’ánima
y
á n’es còs delit novell!
¡Aleluya,
que vé Pasco,
y
molts anys, fins l’any qui vé !
Després
ve el Solpàs, que és la benedicció que es fa de totes les cases de
la Parròquia amb l’aigua beneïda pel matí a les Fonts de
Baptisme.
Normalment,
aquesta benedicció, es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i per
fora vila passat aquest dia; però a Calvià, per norma, es feia el
Dimecres després de Pasqua.
Aquesta
benedicció, la feien el Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb
roquet, estola i bonet, amb companya d’un parell d’escolanets,
que els duien es poalet de l’aigua beneïda, i la panera per
posar-hi lo que per les cases els donaven. A fora vila, anaven amb un
carretó; i l’home que el menava, feia d’escolanet. He trobat
molt interessant, el poder fer una llista de fora vila seguint
l’ordre de les possessions d’on anaven:
La
primera visita solia ser a Son Roig d’allà passaven a Son Boronat,
seguien cap a Benàtiga, fins arribar a Valldurgent. Desprès anaven
a Mofarès i seguint al camí de Can Estades es dirigien cap a Ses
Berranques,
seguidament
Torà i després La Romana; Ja seguint la carretera de Palma
visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven fins a Bendinat.
La
resurrecció del Bon Jesús la celebren per tot amb una processó, a
on es topen el Bon Jesús i la Mare de Déu.
Aquesta
processó la fan de diferents maneres segons la vila que és i la
devoció que hi ha.
A
Calvià la fan devers les nou i mitja. Quatre joves duen la figura
del Bon Jesús des de «
La Capelleta »,
i quan arriba a prop de l’església, surt la figura de la Mare de
Déu, que també porten quatre joves i quan es troben lis fan fer
tres botets en senyal d’alegria i adoració. Després de la
processó, es celebra l’Ofici, on per tot el sermó sol ser ben
curt.
I
és que són molts els que el dia de Pasqua, frissen de berenar des
frit de freixura. Solen ser molts es que passen més gust del berenar
que del dinar, per lo afamegats i endarrer que van de pegar una bona
panxada després de tantes setmanes de dejunis i d’abstinència.
Com
he dit abans, el dia de Pasqua, allò més normal és reunir-se en
família per dinar tots plegats. Solia ser més tard que de costum,
degut que ja havien berenat del frit. Per norma el dinar, solia ser
d’arròs, i llavors un bon bullit, escaldums d’aquells tan
saborosos, i finalment panades, crespells, rubiols i ametles
torrades, amb les timbales de vi que pertoquen, que no són poques ni
temoregues.
 |
| Panades, crespells i robiols |
