Gabriel Enseñat Alemany (Andratx, 1934  Calvià, 1995)

Biel Enseñat, assajant amb el seu orgue

 Els Padema amb Biel Enseñat a l'hotel el Chico-Bahia Palace (1972)

 Des de molt jove, va sentir una gran afició per la música. Va tenir una veu dotada i va manifestar el seu gust per la guitarra. Inicià els seus primers estudis musicals amb Bartomeu Calatayud. En una primera etapa, les seves actuacions es van centrar en les sales de festes Jack El Negro i Trébol, on totes les seves intervencions eren molt aplaudides. Al voltant de 1959, va participar en un certamen de cant al Teatre Principal, del qual resultà guanyador. Amb posterioritat a això, i durant bastants anys, va actuar a El Chico, terrassa pertanyent a l'Hotel Bahía Palace, on seguí gaudint d'èxits. Al costat del grup Los Padema, va gravar un disc en directe durant l'actuació de l'orquestra (1972). Aquest disc va ser gravat per Jack Webb i en ell figuren les següents cançons: Cara A. 1. “Granada”.- 2. “Triana Morena”. Cara B. 1. “Till”.- 2. “Domitila”.

Durant alguns anys, juntament amb l'inigualable Salvador Font "Mantequilla" (Barcelona, 1922  Palma, 1991), actuaria a l'incomparable marc de l'hotel Valparaíso. La seva gran afició per la música el va portar a estudiar l'orgue amb un altre gran músic, Venancio García. D'aquesta manera, va incorporar el dit instrument en totes les seves actuacions.

Casat a Calvià i amb dos fills, sentia pel poble una gran devoció. Els últims anys de la seva carrera musical, els va passar actuant, majoritàriament, a la zona de Peguera, entre Hapimag i l'Hotel Mar i Pins. Precisament va ser en aquest hotel on va realitzar la seva darrera actuació, ja que poc després d'acabar la vetllada morí sobtadament.¹

1 Dades facilitades per la seva vídua Caterina Barceló.

Norbert Schultze (Braunschweig, Alemanya, 1911-2002)

Va viure des de 1991 i, fins poc abans de morir, al seu domicili del carrer de la Marina, núm. 25-40, de Portals Nous. El seu habitatge a Alemanya estava situat a D – 14.193 Berlín-Grunewald Humboldstr, 30.

Va començar els seus estudis musicals a Köln i München, amb només vuit anys. El piano va ser el seu primer instrument. El seu professor li deia, segons explica, que era com el petit Mozart, però com que no li agradava treballar gaire li va aconsellar que es dedicàs a la composició. A més del piano, el 1932, estudiaria direcció d'orquestra i teatre a Heidelberg i Darmstadt.

La seva primera gran obra va néixer l'any 1936, una òpera titulada Schwarzer Peter, que va tenir un gran èxit. En una de les interpretacions de l’òpera esmentada, va participar el productor espanyol Rodiño que, en saludar Norbert, li va dir que havia d’escriure la banda sonora per a una pel·lícula seva, per la qual cosa la seva primera banda sonora fou precisament per a una pel·lícula espanyola titulada El Romancero marroquí, estrenada a Alemanya sota el títol Die Erstene fon Tetuan.

Durant la seva trajectòria, també va dirigir algunes orquestres, com la Filharmònica de Berlín, Hamburg, Viena o Roma, on va ser rebut en audiència per Sa Santedat Pius XII.

1938 serà l'any en què compongui la cançó "Lili Marleen", sense cap mena de dubte la de major èxit, tot i haver compost prop de dues-centes obres. Segons les seves pròpies paraules, la millor intèrpret d'aquesta cançó va ser Marlene Dietrich. No podem deixar d'assenyalar que, havent-li preguntat per un compositor espanyol, no va dubtar a assenyalar Manuel de Falla, i com a cantants, Plácido Domingo, Josep Carreras i Montserrat Caballé, a la qual l'unia una bona amistat. També li agradava molt la música folklòrica, encara que ell no es veia capaç d’escriure-la.

Sobre Mallorca, no es cansava de dir que li agradava molt el clima perquè, encara que patís una mica d'asma i aquí hi hagi molta humitat, deia que a Berlín era molt pitjor. Del que més gaudia en les seves estades a l'illa era de les temporades d'òpera que se celebraven al Teatre Principal.¹

1 MIR I MARQUÈS, A. “Norbert Schultze. ‘Un genio de la composición’. Entre tots, núm. 53, (novembre de 1994); pàg. 26.

 

Ha mort Joan Parets i Serra (Santa Maria del Camí, 29-9-1940- Palma 13-07-2021))

Joan Parets (Menorca, 14-01-2005)

 

Prevere i Documentalista Musical.

Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma (1953-1967), i s´ordenà de prevere l´any 1967. Estudià música amb Mn. Bartomeu Nigorra, Mn. Joan Ferrer i Mn. Bernat Julià. Pastoralment ha servit les comunitats parroquials de Bunyola (1967-1974), Sant Josep Obrer de Palma (1974-1975), Sant Joan Maria Vianney -Perú- (1975-1981), Crist Rei d´Inca (1981-1984), Lloseta (1984-1987), Lima-Perú- (1987-1989), Sineu (1989-2003) i Moscari- Campanet des de l´any 2003.

Fundà la coral Polifonica de Bunyola (1967), la revista Es Castellet (1968), Centre de Recerca i documentació Histórico-Musical (1984), Trobades de Documentalistes Musicals (1989) i Simposium i Jornades Internacionals de l´Orgue Històric de les Balears (1994).

Es autor de:

• Pregó de Setmana Santa. Bunyola 1981.

• La Òpera en Mallorca, Siglo XIX. 1982

• Bibliografia impresa d´escriptors llosetins. 1987

• Apunts sobre el fet musical a Manacor. 1997

• Maria Antonia Salvà, Poemes musicats. 1998.

A curat de la quarta i quinta edición del Cantoral de l´Església de Mallorca (1995). Des de l´any 1990 es el President de la Comissió Diocesana de Música Sagrada.

Es coautor:

• Breve Historia Musical de Mallorca. 1982

• Breu Història Musical de les Illes Balears. 1982 i 1989.

• Apunts sobre el fet Musical a Felanitx. 1986

• Pere Josep Canyelles i Jaume, músic de Calvià. 1986

• Diccionari de Compositors Musicals. 1987

• Els Ministrils I els Tamborers de la sala. 1993

• La Seu de Mallorca/ la Música a la Seu. 1995

• Rafel Parets, un músic compositor llosetí. 1997

• Àlbum Musical de Compositores Mallorquines. Edició facsímil 1999

• La guitarra i els seus constructors. 2000

• Baleàrica 2,. Música impresa. 2000

• Compositors de les Illes Balears. 2000

• L´orgue de la Parròquia de LLoseta. 2001

• Notes per a l’historia de la Música a Mallorca (Quatre toms). 2003-2004.

• Issac Albéniz a Mallorca. (2004)

• La guitarra a les Balears i els seus constructors. 2004

A col·laborat a revistes i periòdics: Sóller, Perlas y Cuevas (Manacor), Es Castellet (Bunyola), Pórtula (Marratxí), Dijous (Inca), LLoseta, Coanegra (Santa Maria del Camí) Campanet, Madrigal, Faristol, Full Dominical, Diario de Mallorca, El Mundo, El Día de Baleares, Comunicació/ Lluc, Bolleti Oficial del Bisbat de Mallorca, Bolletin oficial del Arzobispado de Lima, Panorama Musical, Full Informatiu sobre la vida de Miquel Costa i Llobera, Baula (Sineu), Cala Murta, Randa, Estudis Baleàrics, El Mirall, Estudia Lulliana, Maina, Bulleti de la Societat Arqueològica Lul·liana, Albopàs, Serra d´Or, Comunicació, Palau Reial, Revista de Musicologia, Fontes Artes Musicae, Programes de festes: Felanitx, Dijous Bo Inca, Santa Maria del Camí, Moscari. Jornades d´estudis Locals: Inca, Santa Maria del Camí. Sineu, Marratxí, Lloret, Esporles. Congressos Internacionals: Palma, Valladolid, Madrid, Toledo, Córdoba, Sigüenza… Jornades de Cultura Populars a les Balears: Muro 1993: Menorca 1994; Formentera 1995; Manacor 1997.

Ha estat col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana de la Música, Història de la Música Catalana, Valenciana, Balear, Gran Enciclopèdia de Mallorca, The New Grover Dictionary Of Musics & Musicians. Col·labora, coordina i dirigeix, les publicacions musicals:

• Col·lecció Música. 1989

• Nit Bialenca. 1993

• Estudis Musicals. 1994

• Col·lecció So de guitarra. 2000

Ha rebut els premis:

• La P de Radio Popular,/ Cope. 1998

• Fra Miquel Colom, TOR, Obra Cultural Balear d´Inca. 2000

• ARTS d ´Arts Serveis de Cultura 2001.

• Baltassar Moyà .Federació Balear de Bandes de Musica i Associacions Musicals 2004.

• Cantaire d´Honor de la Coral Universitat de les Illes Balears. 2007

Bernardo Sastre Vaquer (Calviá, 08/06/1925-16/09/2014)

Bernardo Sastre Vaquer

 

Nace en Calviá, el 8 de junio de 1925, desde muy joven siente afición por el ciclismo. Pero como muchos otros, se le hace muy difícil, el poder compartir su afición con el trabajo. De todas formas cuando le es posible coge la bicicleta y sale a entrenar.

En 1947, se celebra en Palma el primer trofeo 18 de julio, lo que representa a sus 22 años, la primera carrera para Bernardo en la cual queda clasificado entre los diez primeros, siendo el vencedor Gabriel Abraham.

El año 1948, disputa en Palma el campeonato de Baleares de aficionados, quedando en un meritorio puesto, dentro de los cinco primeros clasificados.

1949, es un año, fructífero para Bernardo pues resulta vencedor en las fiestas de Calviá y Capdellá respectivamente.

En 1950, disputa en Palma, el prestigioso trofeo Firestone que gano Andres Trobat, sintiéndose satisfecho con el puesto logrado, entre los 20 primeros ya que debido a la preparación no podía aspirar a puestos de más relevancia.

Glorias del ciclismo: Benoît Faure

Benoit Faure, ciclista francés 1929

Benoît Faure (Saint-Marcellin, Loira, 11 de enero de 1899 - Montbrison, 16 de junio de 1980) ciclista francés. Era conocido como la sonrisa.

Fue profesional entre 1925 y 1951, consiguiendo una cuarentena de victorias, entre las que destaca una victoria de etapa en el Tour de Francia de 1929.

Resultados en el Tour de Francia

• 1926. 23º de la clasificación general

• 1929. 15º de la clasificación general y vencedor de una etapa

• 1930. 8º de la clasificación general

• 1931. 13º de la clasificación general

• 1932. 12º de la clasificación general

• 1933. Eliminado (2ª etapa)

• 1935. 12º de la clasificación general