jueves, 19 de agosto de 2021

Gabriel Enseñat Alemany (Andratx, 1934  Calvià, 1995)

Biel Enseñat, assajant amb el seu orgue


 Els Padema amb Biel Enseñat a l'hotel el Chico-Bahia Palace (1972)

 Des de molt jove, va sentir una gran afició per la música. Va tenir una veu dotada i va manifestar el seu gust per la guitarra. Inicià els seus primers estudis musicals amb Bartomeu Calatayud. En una primera etapa, les seves actuacions es van centrar en les sales de festes Jack El Negro i Trébol, on totes les seves intervencions eren molt aplaudides. Al voltant de 1959, va participar en un certamen de cant al Teatre Principal, del qual resultà guanyador. Amb posterioritat a això, i durant bastants anys, va actuar a El Chico, terrassa pertanyent a l'Hotel Bahía Palace, on seguí gaudint d'èxits. Al costat del grup Los Padema, va gravar un disc en directe durant l'actuació de l'orquestra (1972). Aquest disc va ser gravat per Jack Webb i en ell figuren les següents cançons: Cara A. 1. “Granada”.- 2. “Triana Morena”. Cara B. 1. “Till”.- 2. “Domitila”.


Durant alguns anys, juntament amb l'inigualable Salvador Font "Mantequilla" (Barcelona, 1922 Palma, 1991), actuaria a l'incomparable marc de l'hotel Valparaíso. La seva gran afició per la música el va portar a estudiar l'orgue amb un altre gran músic, Venancio García. D'aquesta manera, va incorporar el dit instrument en totes les seves actuacions.


Casat a Calvià i amb dos fills, sentia pel poble una gran devoció. Els últims anys de la seva carrera musical, els va passar actuant, majoritàriament, a la zona de Peguera, entre Hapimag i l'Hotel Mar i Pins. Precisament va ser en aquest hotel on va realitzar la seva darrera actuació, ja que poc després d'acabar la vetllada morí sobtadament.1

1 Dades facilitades per la seva vídua Caterina Barceló.


viernes, 23 de julio de 2021

Norbert Schultze (Braunschweig, Alemanya, 1911-2002)


Va viure des de 1991 i, fins poc abans de morir, al seu domicili del carrer de la Marina, núm. 25-40, de Portals Nous. El seu habitatge a Alemanya estava situat a D – 14.193 Berlín-Grunewald Humboldstr, 30.

Va començar els seus estudis musicals a Köln i München, amb només vuit anys. El piano va ser el seu primer instrument. El seu professor li deia, segons explica, que era com el petit Mozart, però com que no li agradava treballar gaire li va aconsellar que es dedicàs a la composició. A més del piano, el 1932, estudiaria direcció d'orquestra i teatre a Heidelberg i Darmstadt.


La seva primera gran obra va néixer l'any 1936, una òpera titulada
Schwarzer Peter, que va tenir un gran èxit. En una de les interpretacions de l’òpera esmentada, va participar el productor espanyol Rodiño que, en saludar Norbert, li va dir que havia d’escriure la banda sonora per a una pel·lícula seva, per la qual cosa la seva primera banda sonora fou precisament per a una pel·lícula espanyola titulada El Romancero marroquí, estrenada a Alemanya sota el títol Die Erstene fon Tetuan.


Durant la seva trajectòria, també va dirigir algunes orquestres, com la Filharmònica de Berlín, Hamburg, Viena o Roma, on va ser rebut en audiència per Sa Santedat Pius XII.


1938 serà l'any en què compongui la cançó "Lili Marleen", sense cap mena de dubte la de major èxit, tot i haver compost prop de dues-centes obres. Segons les seves pròpies paraules, la millor intèrpret d'aquesta cançó va ser Marlene Dietrich. No podem deixar d'assenyalar que, havent-li preguntat per un compositor espanyol, no va dubtar a assenyalar Manuel de Falla, i com a cantants, Plácido Domingo, Josep Carreras i Montserrat Caballé, a la qual l'unia una bona amistat. També li agradava molt la música folklòrica, encara que ell no es veia capaç d’escriure-la.


Sobre Mallorca, no es cansava de dir que li agradava molt el clima perquè, encara que patís una mica d'asma i aquí hi hagi molta humitat, deia que a Berlín era molt pitjor. Del que més gaudia en les seves estades a l'illa era de les temporades d'òpera que se celebraven al Teatre Principal.1


1 MIR I MARQUÈS, A. “Norbert Schultze. ‘Un genio de la composición’. Entre tots, núm. 53, (novembre de 1994); pàg. 26.


 

miércoles, 14 de julio de 2021

Ha mort Joan Parets i Serra (Santa Maria del Camí, 29-9-1940- Palma 13-07-2021))

Joan Parets (Menorca, 14-01-2005)

 

Prevere i Documentalista Musical.


Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma (1953-1967), i s´ordenà de prevere l´any 1967. Estudià música amb Mn. Bartomeu Nigorra, Mn. Joan Ferrer i Mn. Bernat Julià. Pastoralment ha servit les comunitats parroquials de Bunyola (1967-1974), Sant Josep Obrer de Palma (1974-1975), Sant Joan Maria Vianney -Perú- (1975-1981), Crist Rei d´Inca (1981-1984), Lloseta (1984-1987), Lima-Perú- (1987-1989), Sineu (1989-2003) i Moscari- Campanet des de l´any 2003.


Fundà la coral Polifonica de Bunyola (1967), la revista Es Castellet (1968), Centre de Recerca i documentació Histórico-Musical (1984), Trobades de Documentalistes Musicals (1989) i Simposium i Jornades Internacionals de l´Orgue Històric de les Balears (1994).


Es autor de:

  • Pregó de Setmana Santa. Bunyola 1981.

  • La Òpera en Mallorca, Siglo XIX. 1982

  • Bibliografia impresa d´escriptors llosetins. 1987

  • Apunts sobre el fet musical a Manacor. 1997

  • Maria Antonia Salvà, Poemes musicats. 1998.


A curat de la quarta i quinta edición del Cantoral de l´Església de Mallorca (1995). Des de l´any 1990 es el President de la Comissió Diocesana de Música Sagrada.


Es coautor:

  • Breve Historia Musical de Mallorca. 1982

  • Breu Història Musical de les Illes Balears. 1982 i 1989.

  • Apunts sobre el fet Musical a Felanitx. 1986

  • Pere Josep Canyelles i Jaume, músic de Calvià. 1986

  • Diccionari de Compositors Musicals. 1987

  • Els Ministrils I els Tamborers de la sala. 1993

  • La Seu de Mallorca/ la Música a la Seu. 1995

  • Rafel Parets, un músic compositor llosetí. 1997

  • Àlbum Musical de Compositores Mallorquines. Edició facsímil 1999

  • La guitarra i els seus constructors. 2000

  • Baleàrica 2,. Música impresa. 2000

  • Compositors de les Illes Balears. 2000

  • L´orgue de la Parròquia de LLoseta. 2001

  • Notes per a l’historia de la Música a Mallorca (Quatre toms). 2003-2004.

  • Issac Albéniz a Mallorca. (2004)

  • La guitarra a les Balears i els seus constructors. 2004


A col·laborat a revistes i periòdics: Sóller, Perlas y Cuevas (Manacor), Es Castellet (Bunyola), Pórtula (Marratxí), Dijous (Inca), LLoseta, Coanegra (Santa Maria del Camí) Campanet, Madrigal, Faristol, Full Dominical, Diario de Mallorca, El Mundo, El Día de Baleares, Comunicació/ Lluc, Bolleti Oficial del Bisbat de Mallorca, Bolletin oficial del Arzobispado de Lima, Panorama Musical, Full Informatiu sobre la vida de Miquel Costa i Llobera, Baula (Sineu), Cala Murta, Randa, Estudis Baleàrics, El Mirall, Estudia Lulliana, Maina, Bulleti de la Societat Arqueològica Lul·liana, Albopàs, Serra d´Or, Comunicació, Palau Reial, Revista de Musicologia, Fontes Artes Musicae, Programes de festes: Felanitx, Dijous Bo Inca, Santa Maria del Camí, Moscari. Jornades d´estudis Locals: Inca, Santa Maria del Camí. Sineu, Marratxí, Lloret, Esporles. Congressos Internacionals: Palma, Valladolid, Madrid, Toledo, Córdoba, Sigüenza… Jornades de Cultura Populars a les Balears: Muro 1993: Menorca 1994; Formentera 1995; Manacor 1997.


Ha estat col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana de la Música, Història de la Música Catalana, Valenciana, Balear, Gran Enciclopèdia de Mallorca, The New Grover Dictionary Of Musics & Musicians. Col·labora, coordina i dirigeix, les publicacions musicals:

  • Col·lecció Música. 1989

  • Nit Bialenca. 1993

  • Estudis Musicals. 1994

  • Col·lecció So de guitarra. 2000


Ha rebut els premis:

  • La P de Radio Popular,/ Cope. 1998

  • Fra Miquel Colom, TOR, Obra Cultural Balear d´Inca. 2000

  • ARTS d ´Arts Serveis de Cultura 2001.

  • Baltassar Moyà .Federació Balear de Bandes de Musica i Associacions Musicals 2004.

  • Cantaire d´Honor de la Coral Universitat de les Illes Balears. 2007


sábado, 26 de junio de 2021

Bernardo Sastre Vaquer (Calviá, 08/06/1925-16/09/2014)

Bernardo Sastre Vaquer

 

Nace en Calviá, el 8 de junio de 1925, desde muy joven siente afición por el ciclismo. Pero como muchos otros, se le hace muy difícil, el poder compartir su afición con el trabajo. De todas formas cuando le es posible coge la bicicleta y sale a entrenar.


En 1947, se celebra en Palma el primer trofeo 18 de julio, lo que representa a sus 22 años, la primera carrera para Bernardo en la cual queda clasificado entre los diez primeros, siendo el vencedor Gabriel Abraham.


El año 1948, disputa en Palma el campeonato de Baleares de aficionados, quedando en un meritorio puesto, dentro de los cinco primeros clasificados.


1949, es un año, fructífero para Bernardo pues resulta vencedor en las fiestas de Calviá y Capdellá respectivamente.


En 1950, disputa en Palma, el prestigioso trofeo Firestone que gano Andres Trobat, sintiéndose satisfecho con el puesto logrado, entre los 20 primeros ya que debido a la preparación no podía aspirar a puestos de más relevancia.


viernes, 11 de junio de 2021

Glorias del ciclismo: Benoît Faure

Benoit Faure, ciclista francés 1929

Benoît Faure (Saint-Marcellin, Loira, 11 de enero de 1899 - Montbrison, 16 de junio de 1980) ciclista francés. Era conocido como la sonrisa.

Fue profesional entre 1925 y 1951, consiguiendo una cuarentena de victorias, entre las que destaca una victoria de etapa en el Tour de Francia de 1929.

Resultados en el Tour de Francia

• 1926. 23º de la clasificación general

• 1929. 15º de la clasificación general y vencedor de una etapa

• 1930. 8º de la clasificación general

• 1931. 13º de la clasificación general

• 1932. 12º de la clasificación general

• 1933. Eliminado (2ª etapa)

• 1935. 12º de la clasificación general




sábado, 22 de mayo de 2021

Miguel BOVER PONS (ciclista)

 

Nacido en Palma el 14 de febrero de 1928, hijo del también legendario ciclista Miguel Bover Salom “Es Sardiné”, ha sido uno de los mejores pistards españoles de todos los tiempos, con más de cien victorias a sus espaldas. Campeón de España de persecución en categoría profesional los años 1953, 1954y 1955. En 1952 se alzó triunfador en los Seis Días de Madrid. El 26 de julio de 1956, al ganar con un segundo de diferencia sobre el belga Adriaenssens la etapa contrarreloj de 74 kilómetros entre Saint Etienne y Lyon, escribió una de las páginas más brillantes del ciclismo español de la época en general, y del ciclismo mallorquín en particular, en el Tour de Francia.

Este año participaron los españoles: Bernardo Ruiz, Poblet, Bahamontes, Botella, Loroño, Serra, Miguel Bover, Carmelo Morales, Marigil y Chacón1. En1955 estableció en Tirador el record del Km. Lanzado en 1-08-4/5 y Vuelta Lanzada 21”-1/5). En 1956, ganó el premio Jaume Andreu de Barcelona y la Vuelta a Andalucía. En 1957 ganó el Gran Premio de Martorell y, en 1958, consiguió una etapa de la Vuelta a Cerdeña (Italia). Murió el 25 de enero de 1966 a causa de un accidente de tráfico en la carretera Palma-Manacor. Se mantuvo como ciclista en activo de 1945 hasta 1962, dejando tras de sí un impresionante palmarés como ciclista.

Bibliografía

  • AS ciclismo. Número extraordinario. Tour de Francia. Treinta y dos etapas y cuatro maillots amarillos, de 1910 a 1970, pág. 64-65. Madrid. Junio-Julio 1971.

  • AA.VV. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma. Volum 2, pág. 242. Promomallorca Edicions, S.L., 1989 – 1998.

1 Extraído de “AS CICLISMO” Tour de Francia, pág. 64. Madrid. Junio-Julio 1971.

  • Museu de l’Esport a Mallorca. 1900 – 2000 Cien años de deporte en Mallorca. Un siglo de leyenda. Primera Edición hasta el 31 de diciembre de 2001. Dirección y coordinación: Miguel Vidal Perelló. Impresión. Jorvich, S.L.

  • Miguel Vidal y Mateo Flaquer: Ciclistas de Mallorca. Ultima Hora. Capitulo 12, pág. 64-65. Sábado, 24 de diciembre de 2005. Palma de Mallorca.

  • Miguel Vidal: Miguel Nadal Comas. Minaco. Un mecenas que impulsó la mejor época del ciclismo en Mallorca. Documenta Balear S.L. Impresión Gràfiques Mallorca – Inca. Diciembre 2005.

  • www.mvidal.es/mvidal.es/ciclistas.pdf

 Miguel Bover, Guillermo Timoner y Miguel Poblet

 M. Bover Pons


viernes, 7 de mayo de 2021

El paisaje como inspiración y estilo. ANTONIO ALZAMORA MUNTANER

 Antonio Alzamora Muntaner, en su casa de Calviá
 

No en balde Antonio Alzamora fue discípulo del maestro Ramón Nadal Horrach (Palma, 1913 – 1999). Pero muy pronto emprendió el vuelo en solitario, con estilo propio, con nuevos y osados conceptos de la utilización del color. El crítico y asesor de arte Rafael Perelló Paradelo dijo: “Antonio Alzamora (Artá, 1933) basándose en el paisaje mallorquín, tan típico y tan tópico, lo interpreta y recrea de tal forma que brota una visión inédita e intransferible de cada tema”. Y otros críticos de enjundia como Rafael Jaume, exclamo “¡Albricias hay un pintor!” y aún un tercer crítico, Guillem Morey Mora, comenta: “Al situarnos frente a la visión policroma de este pintor, salta a la vista una turbulencia de creatividad ricamente impulsiva. Los medios de Alzamora se mueven con vehemencia entre masas, planos y atmósferas de tremendas luces”.

Al artista que reside en Calviá desde los 18 años, se le reconoce un lugar destacado entre los pintores paisajistas de las últimas décadas.

Hay aspectos del artista, anecdóticos, que nos gustaría desvelar a los lectores de este blog, tal vez por lo que tienen de inéditos.

A Alzamora, siempre le gusto jugar al futbol, se apasionó por la práctica de este deporte unos seis años en que jugó de portero en el Artá y luego en el C.D. Calviá.

Su primera exposición, tuvo lugar en la Galería ART FAMA de Palma. Desde sus comienzos, la manera de interpretar su pintura, ha sufrido algunos cambios, pues su primera época fue azul, después hubo más ocres y blancos y en la actualidad, predominan los rojos, azules y grises.  

Por mi parte quiero añadir, que Alzamora es un gran enamorado de la música clásica, siendo sus instrumentos preferidos el violín y el piano. No puedo dejar de reseñar que cuando pinta le gusta escuchar a sus autores preferidos que son Tchaikovsky y Paganini.

Generalmente pinta por las mañanas cuatro o cinco horas, otras tantas las dedica a contemplar paisajes o leer libros referentes a pintura. Le gusta la pintura de estudio aunque reconoce que con anterioridad hay que estudiar el paisaje, habiendo estado en el campo.

Ha realizado exposiciones colectivas en las salas más importantes de Palma como Bearn, Circulo de Bellas Artes, Galería Jaume III, Galería 19, Rubinés Baldós, L’Auba, Art Viu, Art Fama, Antonio Ribas, Goya, Horrach Moya, Monet (Peguera). También exposiciones individuales en Chippendale Art (Puerto de Andratx), Artá, Inca, Manacor, Pollença, Bunyola, Sa Pobla, Lluchmajor, Felanitx, Lloseta, Calviá, Cala Millor y También en las galerías Art Fama, L’Auba, Baldós, Casal Balaguer, y Horrach Moya en Palma.

Ha participado en distintos certámenes de pintura realizados en la isla. Medalla de oro en el I y II Certamen para pintores locales de 1967 y 1968 (Calviá), tercer premio de paisajes “Monuments de Calviá” en 1973, segundo premio en el IV Certamen Internacional de 1974, primer premio de la Asociación de Bellas Artes (Adeba) en 1982 y segundo en 1983, primer premio de la Asociación de Bellas Artes de Baleares 1985, tercer premio de pintura Villa de Andratx 1984, tercer premio de pintura Villa de Felanitx 1986, seleccionado “Saló de Tardos – Bienal de pintura de Baleares”, patrocinado por “La Caixa”, exposición itinerante por todas las Baleares y Cataluña 1985.

Bibliografía: Artes Plásticas, especial Baleares. En el Diccionario Rafols de Artistas de Cataluña, Baleares y Valencia. En el Diccionario de la pintura contemporánea en Mallorca del ilustre periodista y escritor Gaspar Sabater. En el Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del Siglo XX. Guía del Arte 1994. Arte español 1978. Gent Entorn a Calvià. Guía del Arte 1982.

Museos: Obra en el Museo contemporáneo de Porreras y en el Museo del Monasterio de Lluc. Tiene obras por diversas colecciones particulares de América y Europa.

Para definir a Alzamora podríamos decir que es un virtuoso de la pintura pues si Schubert, después de leer las composiciones de un compositor novel decía “tiene mucho talento, pero no sabe modular”, nos encontramos con que Antonio tiene una exactísima modulación del color, cosa no muy frecuente en otros pintores.

Para terminar solo me resta desear suerte como siempre a Toni y que siga creando estas magnificas obras pictóricas, para deleite de tantos admiradores de la buena pintura.


 Óleo de Antonio Alzamora. La Guitarra