Els cinc gols
al seu anterior equip, el Constància. Un record agredolç per al fenomenal ariet
nascut a Consell. El dia del Constància, segons pròpies paraules, va tenir
sort. Va ficar els cinc gols, tots ells de jugada, res de penals, però cada
vegada que marcava tenia sentiments contraposats. D'una banda estava content,
perquè sempre va ser un jugador que ho donava tot al camp, i el gol era
l'objectiu dels seus esforços, i de l'altra es sentia trist perquè a qui
marcava els gols era al Constància, l'equip que li va obrir les portes del
futbol professional. Però així és la vida- aquest dia el va acompanyar l’inspiració
i García Plata, que així es deia el porter titular aquella tarda del conjunt inquer, va pagar els
vidres trencats. 1-0, 2-0, 3-0, 4-0, 5-0... Tot d'una la Condomina va esclatar
d'alegria i el públic, dempeus, va corejar el nom de Colom fins que aquest va
desaparèixer pel túnel de vestidors. Tots coincidien que en aquell partit
s'havia escrit una brillant pàgina de la història del futbol. Del futbol murcià
en particular i del futbol espanyol en general. Colom entrava en els llibres.
Un moment de tremenda alegria per a una vida atzarosa abans i després d'aquesta
gesta.
Anava com un coet, però ja es van encarregar els militars
de tallar-li de nou les ales. Quan anava a entrar a l'Atlètic de Madrid per la
porta gran, un reportatge aparegut al diari esportiu "AS", en el qual
s'explicaven les seves excel·lències golejadores, va despertar les ires d'un
general que a recer de la dictadura no va dubtar ni un minut a perjudicar la
seva projecció de futur. En efecte, el reportatge de l’As el van llegir a la
caserna de paracaigudisme d'Alcalá d'Henares i, a un general allò li anava
malament- potser perquè no s'havia assabentat que en Joan era un soldat
paracaigudista. Així que el va anomenar i li va dir que anava a fer tota “la mili”
que no havia fet fins llavors. Només li permetien jugar amb l'equip que tenien
els paracaigudistes, i amb el qual va anar a jugar partits a França i Itàlia.
Durant vuit mesos li van tallar les cames-. Després de “la
mili” ja res va ser igual per en Colom, una víctima més d'un autoritarisme injust
i mal aplicat.
7.
AL MALLORCA I UNA GREU LESIÓ
Quan es va llicenciar, el Mallorca, que havia ascendit a
Primera Divisió, el va demanar a l'Atlètic i va aconseguir la seva cessió. Allò
el va alegrar molt perquè tenia ganes de tornar a l'illa. Estava deprimit,
tenia núvia i ganes de casar-se. Va venir al Mallorca al juny de 1969. En Joan
Colom va passar a engrossir la llista de mallorquins que han jugat amb el Reial
Mallorca a Primera Divisió. La veritat és que tot va començar bé per en Joan al
Mallorca, però aviat es va torçar. Va jugar el torneig Ciutat de Palma i va
debutar a la Lliga a la tercera jornada al camp del Sabadell. Era el diumenge
28 de setembre de 1969, un pèssim dia per Colom perquè es va lesionar en una
cuixa i aquesta lesió el va portar quatre mesos pel carrer de l'amargor i al
final el van haver d’operar. Després de
l'operació ja no va tornar a ser el mateix.
Va perdre força a la cama, ja no podia pegar-li fort a la
pilota, el Mallorca va perdre la categoria i edemes no volien pagar-li. Així
que va marxar. Com era jove, amb 29 anys encara va voler enganyar-se a ell
mateix i va fitxar per l'Atlètic de Balears, però com la cama no li responia
als tres mesos rescindeix el contracte i va decidir penjar les botes. La
retirada, encara que obligada per una lesió mal curada, cosa freqüent en el món
del futbol, va ser traumàtica per en Joan Colom. Una depressió el va portar a
estar més d'un any sense practicar cap tipus d'esport i encara que en aquest
temps el Salamanca es va interessar per ell, no va tenir coratge per tornar al
camp professional. Sort que en Joan Pol Paracuellos, un dels millors alcaldes
que ha tingut Consell, desaparegut també traumàticament de resultes d'un
accident de circulació, el va convèncer perquè liderés un ambiciós projecte del
Club Esportiu Consell.
El projecte del Consell el va il·lusionar, perquè en
aquell equip, del que ja tenia llicència de jugador-entrenador, va coincidir
amb molts dels que de nens vam aprendre a jugar a futbol sobre l'era de casa seva.
Allà hi havia, ja traspassada la trentena, Miguel Morro, Jaume Sans, Miguel
Campins, Jaume Company, Gabriel Amengual i Bernardo Busquets. Per en Joan va
ser realment bonic, especialment perquè va aconseguir el primer ascens del
Consell a la categoria Regional Preferent.
Després, per seguir matant el cuquet i la nostàlgia va
entrenar també el Selva, Llosetense i Espanya de Llucmajor, a més de tornar a
la banqueta del Consell, sent president el seu antic company i sempre amic
Miguel Morro Ferragut. En aquesta oportunitat va aconseguir el segon ascens del
Consell a Preferent i va arribar a jugar fins i tot la lligueta de promoció a
Tercera Divisió. En Joan Colom és l'únic futbolista nascut a Consell que ha
jugat a Primera Divisió. És el mallorquí que més gols ha marcat en un sol
partit en les dues primeres categories del futbol espanyol. De caràcter senzill
i reservat, una mica tímid, no li agrada presumir. Mai ha fet res per augmentar
la seva popularitat.
8.
AGRAÏMENTS:
Sobretot al meu amic Joan Colom, són moltes les vegades
que record la dècada dels 80, principalment els anys que vam estar treballant
junts en el sector de serveis a Peguera (Calvià). Primerament a la recepció de
l'Hotel Carabela i després a l'Hotel Mar
i Pins, va ser un bon company, molt aviat va saber adaptar-se en el treball.
Van ser molts els moments compartits que van quedar gravats en la meva memòria.
Sobretot alguns en què parlàvem en relació a la seva etapa com a futbolista i
algunes de les lesions que havia patit. Així va ser com vaig poder recopilar
part de la seva etapa en els diferents equips amb que havia estat competint
durant la seva carrera esportiva.
També vull expressar el meu agraïment a en Miquel Vidal
Perelló, periodista i amic, el qual des del primer moment va oferir tota la
seva ajuda perquè pogués dur a terme aquesta petita biografia del nostre comú
amic i gran esportista Joan Colom.
8. CONCLUSIONS
Tot
el que hem
pogut llegir o
treballar fins ara en relació a la persona de Joan Colom,
ens confirma que
a més d'un reconegut jugador de futbol,
sobretot va ésser i és un autèntic amic y una bona
persona, sempre disposada a aconsellar a tots els que estimàvem l'esport del
futbol, i més si amb això veia que podia satisfer qualsevol aficionat per
l'esport futbolístic. Tampoc podem oblidar que, Colom és el golejador històric
del Constància a Segona Divisió.
9. BIBLIOGRAFIA
- AA.VV.; Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Palma, Promomallorca Edicions, S.L., 1989-1998. Volum 3, Colom Deyà, Joan, pàg.
379.
- AA.VV.; 1900
– 2000. CIEN AÑOS DE DEPORTE EN MALLORCA. Un siglo de leyenda. Consell de Mallorca. Departament d’Esports. Impresión: Jorvich, S.L. 2001.
Pàg. 254.
- Vidal, Miguel; “Juan Colom. El hombre que pintaba la tarde de goles”, Brisas. Semanario de Ultima Hora nº 1333. Sábado, 24 de noviembre de 2012,
8.
- Vidal, Miguel; “Constancia un viejo joven”, Brisas. Semanario de Ultima Hora nº 1335. Sábado, 8 de diciembre de
2012, 14-15.
