 |
| Església parroquial de Calvià |
 |
| Panades, crespells i robiols |
Molts de vosaltres coneixeu les meves inquietuds, il·lusions i perquè no
curolles per la recerca i conservació de les nostres coses, de les nostres
arrels, però a causa del gran amor que tinc pel nostre poble, tot el que a ell
es refereix i a la seva cultura pròpia, per aquest motiu he fet un petit i
humil arxiu. D’aquest he triat algunes coses referents a las tradicions durant
les festes de Pasqua a Calvià.
Tot això ens fa recordar la meva
joventut, durant aquests dies en què els meus pares preparaven les panades, els
crespells i els rubiols. No solament per tenir-ne el Dia de Pasqua, sinó per
poder tenir-ne un parell de dies. També recordo quan ens reuníem amb els meus
padrins envoltant la taula per celebrar aquestes festes, les processons i no
oblit quan ens aplegàvem un grup d’amics i amb les guitarres (abans també s’empraven
els guitarrons), canta que canta per les cases, el que anomenàvem els goigs,
tot perquè ens donessin unes llepolies i, llavors, fer un ball a les cases de
les noies que ens donaven alguna cosa. Una de les cançons que mai he pogut
oblidar és:
Deixem lo dol! Cantem amb
alegria!
Anem a donar los bons Pascos a
Maria!
Però bé, en primer lloc,
començarem pel Dissabte de Pasqua, quan tots els nins esperàvem el repic de les
campanes a las deu del matí. I cantàvem:
Aranyetes sortiu del niu
que el bon Jesuset ja és viu
Aranyetes sortiu del forat
que el bon Jesuset ja és nat.
Els nins havíem esperat un parell de dies per tastar el crespells i
rubiols, però abans, les nostres mares, ens tenien de rentar la cara amb aigua
fresca.
Del mateix dia, no vull deixar de comentar, un fragment del periòdic “La
Roqueta” que va sortir el 9 d’abril de 1887, Dissabte de Pasqua titulat
“Pasco Florida” i diu així:
Demá, en sortí de misseta,
trobaré es berená fet:
frexureta assahonada
amb glopets de ví novell;
cosa milló que verdesca
y que panades de peix :
¡Aleluya, que vé Pasco,
Pasco florida ya vé!
Trescan per la pagesía
ets estols de guitarrers:
ses fadrines i madones
los esperan amatens;
¡ Deixau lo dol ¡ per tot cantan,
cantan i sònan xelets:
¡ Aleluya, que vé Pasco
Pasco florida ja vé!
Sa corema ja s’es morta
y s’hivernada també;
¡ benvinguda, oh Primavera,
cada volta que t’ens véns
per doná alegria á s’ánima
y á n’es còs delit novell!
¡Aleluya, que vé Pasco,
y molts anys, fins l’any qui vé !
Després ve el Solpàs, que és la benedicció que es fa de totes les cases de
la Parròquia amb l’aigua beneïda pel matí a les Fonts de Baptisme.
Normalment, aquesta benedicció, es fa per dins vila el Dissabte de Pasqua i
per fora vila passat aquest dia; però a Calvià, per norma, es feia el Dimecres
després de Pasqua.
Aquesta benedicció, la feien el Sr. Rector i el seu Vicari, que anaven amb
roquet, estola i bonet, amb companya d’un parell d’escolanets, que els duien es
poalet de l’aigua beneïda, i la panera per posar-hi lo que per les cases els
donaven. A fora vila, anaven amb un carretó; i l’home que el menava, feia
d’escolanet. He trobat molt interessant, el poder fer una llista de fora vila
seguint l’ordre de les possessions d’on anaven:
La primera visita solia ser a Son Roig d’allà passaven a Son Boronat,
seguien cap a Benàtiga, fins arribar a Valldurgent. Desprès anaven a Mofarès i
seguint al camí de Can Estades es dirigien cap a Ses Berranques, seguidament Torà i després La Romana; Ja seguint
la carretera de Palma visitaven Son Pieres, Els Hostalets i arribaven fins a
Bendinat.
La resurrecció del Bon Jesús la celebren per tot amb una processó, a on es
topen el Bon Jesús i la Mare de Déu.
Aquesta processó la fan de diferents maneres segons la vila que és i la
devoció que hi ha.
A Calvià la fan devers les nou i mitja. Quatre joves duen la figura del Bon
Jesús des de « La Capelleta », i quan arriba a prop de l’església, surt
la figura de la Mare de Déu, que també porten quatre joves i quan es troben lis
fan fer tres botets en senyal d’alegria i adoració. Després de la processó, es
celebra l’Ofici, on per tot el sermó sol ser ben curt.
I és que són molts els que el dia de Pasqua, frissen de berenar des frit de
freixura. Solen ser molts es que passen més gust del berenar que del dinar, per
lo afamegats i endarrer que van de pegar una bona panxada després de tantes
setmanes de dejunis i d’abstinència.
Com he dit abans, el dia de Pasqua, allò més normal és reunir-se en família
per dinar tots plegats. Solia ser més tard que de costum, degut que ja havien
berenat del frit. Per norma el dinar, solia ser d’arròs, i llavors un bon
bullit, escaldums d’aquells tan saborosos, i finalment panades, crespells,
rubiols i ametles torrades, amb les timbales de vi que pertoquen, que no són
poques ni temoregues.
