sábado, 3 de marzo de 2018

Molinos de Viento



Molinos de viento es una opereta, en un acto, y tres cuadros, con libreto  de Luis Pascual Frutos y música  del maestro Pablo Luna, que se estrenó en el Teatro Cervantes de Sevilla el 2 de diciembre de 1910. 
Esta obra fue uno de los primeros títulos que terminó de consagrar al Maestro Luna como uno de los compositores más importantes del género. Es una partitura de gran aliento lírico, en donde se combinan páginas de gran ligereza musical, con otras más refinadas y de un bello lirismo, que le hizo codearse con las más grandes operetas del momento, llegando a ser representada en otros países como Italia.
El libreto se debe a Luis Pascual Frutos, uno de los más asiduos libretistas dentro del panorama de la zarzuela, ya que había puesto también letra a otra obra de Amadeo Vives, Maruxa. 
La acción se sitúa en Volendan, un pequeño pueblo marinero de Holanda, en la época contemporánea del estreno (1910)

lunes, 19 de febrero de 2018

EL RECLUTA ENAMORADO

Año: 1941
Pais: EE.UU
Dirección: David Butler
Intérpretes: Bob Hope, Dorothy Lamour, Lynne Overman, Eddie Bracken
Guión: Harry Tugend, Wikie C. Mahoney
Música: Victor Young
Fotografia: Karl Struss


Una estrella de cine trama un plan para evitar el servicio militar, que le llevaría a perder parte de sus contratos cinematográficos: casarse con la hija de un coronel del ejército y así tener un buen enchufe. Aunque las cosas no salen como había planeado, y acaba yendo al frente. 

sábado, 3 de febrero de 2018

L'església i l'orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià

Església parroquial de Calvià
Orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià
L’església parroquial de Calvià surt relacionada amb la butlla papal d'Innocenci IV de 1248, dedicada a sant Joan Baptista. En el segle XVI el temple disposava d’una torre de defensa i s’hi venerava la Mare de Déu dels Dolors. El 1867 s’enderrocà el vell edifici i se’n començà un de nou, tot i que les obres s’aturaren l'any següent. El 1890 es reprengueren els treballs, gràcies a la generosíssima aportació del ric propietari Antoni Armengol Sales i de les seves germanes Rosa i Dionísia. Aquests germans eren propietaris de Torà (Calvià) i de Sarrià (Establiments), i també de la finca dita ses Barraques, que vengueren per pagar les obres de l'església. Bartomeu Ferrà i Perelló (1843-1924) en realitzà el projecte i el contractista d'obres Gabriel Bennàssar “Lliset” (1841-1925) s’encarregà de la direcció de les obres. La construcció s’acabà el 1896. El resultat fou un temple d'estil historicista, on es combinen elements neoromànics i neogòtics, alguns d’ells de gran originalitat.[1]

Cap a l’any 1908 els germans orgueners de Llucmajor Antoni i Miguel Cardell Oliver començaren les obres de construcció de l'orgue de la parròquia de Sant Joan Baptista de Calvià, ja que feia una quinzena d’anys que s'havia acabat la nova església. Aquests germans provenien d'una família d’orgueners i organistes prou coneguda a Mallorca, i entre d’altres havien treballat als orgues de Sant Felip Neri de Porreres, Santanyí, santuari de Gràcia, Santa Eulàlia de Ciutat, etc. Foren contractats pel rector que aleshores hi havia a Calvià, Mn. Damià Vidal. L'orgue fou costejat pels senyors testamentaris de la casa Armengol, els quals també es feren càrrec de les despeses de la nova església. El dia 24 d'abril de l'any 1910, aprofitant que a Calvià s’efectuava una visita pastoral, tengué lloc la benedicció de l'orgue, pel bisbe Pere Joan Campins i Barceló. A més del rector, s’hi trobaven presents el batle Joan Vich i Cabrer, així com el jutge municipal suplent Joan Salom i Cabrer. El primer organista que el polsà fou Jaume Vicens i Cañellas, conegut com en Jaume “l’Organista”; de llavors ençà es recorden com a organistes de l'església de Calvià Mn. Gabriel Cabrer, Mn. Jordi Morey, Pere Julià, Francisca Cabrer i Miquel Muñoz, entre d’altres.

A l'estiu de 1971, en temps de l’ecònom Mn. Joan Coli Triay, es dugué a terme una seriosa millora, a càrrec de l'orguener alemany Gerard G. Grenzing, qui entre d’altres coses hi realitzà una neteja completa, l’afinà i hi instal·là un motor elèctric. Tot per un pressupost de 40.000 pessetes. Per celebrar aquesta reparació, dia 19 de setembre es dugué a terme un gran concert d'orgue a càrrec de l'organista de Santa Eulàlia de Palma Mn. Antoni Matheu, amb una selecció d'obres de Händel, Bach, Verdi, Schubert, Caccini... De la informació que deixà el senyor Grenzing, en destacarem el següent:

El órgano de Calviá está realizado de una manera clásica: secretos de corredores y mecánicos bien terminados. En la tubería se vé la fuerte influencia romántica, tubos anchos con dientes, pero con sonoridad agradable. Consta de 660 tubos, de fabricación francesa…”

Ja en els nostres dies, l’any 1995, trobam un pressupost de Pere Reynés Florit per arreglar el nostre orgue, així com una memòria de l'estat en què es troba aquest. Al passat mes de setembre (1996), l’harmonitzador d'orgues José Antonio Aspiazu Gómez, d’Azpetia, Guipúscoa, féu un estudi de l’estat actual del nostre majestuós orgue i ens informà de la situació en la qual es trobava: “Es necesario el cambio del ventilador, reparar el fuelle, cambiar los teclados, pues están apolillados, revisar los secretos y ajustarlos, colocar nuevos muelles y filtros, hacer un nuevo secretillo para los pies, reparar los golpes de los tubos y afinarlos y armonizarlos.”[2]

Durant els anys 90, temps en què no funcionava el teatre de Sa Societat, molts actes es van celebrar en un espai conegut com el Teatre de l'Església, sala que disposava d’escenari i on es projectava cinema; s’hi van realitzar concerts, obres de teatre i altres activitats culturals. En l'actualitat aquesta sala roman tancada.



[1]           VALERO I MARTÍ, Gaspar. Itinerari cultural per la vila de Calvià. Calvià: Ajuntament de Calvià (Mallorca), 1996. (Trefalempa, 4)

[2]              Aquesta informació prové de la comunicació de Joan Lladó Massot presentada al V Simpòsium i Jornades Internacionals de l’Orgue Històric de les Balears. Pollença, 1998. Aquesta comunicació va ser editada el 1999, dos anys després de la mort de l'autor, gràcies als bons oficis dels que van presentar la comunicació.

jueves, 18 de enero de 2018

Tres Amores

 Cine Recreativo - Campos. Mallorca
Año: 1953
Pais: EE.UU.
Dirección: Vincente Minnelli, Gottfried Reinhardt
Intérpretes: Kirk Douglas, Ethel Barrymore, Leslie Caron, James Mason, Moira Shearer, Agnes Moorehead, Zsa Zsa Gabor, Richard Anderson, Pier Angeli.
Guión: John Collier, George Froeschel, Jan Lustig, Jacques Maret, Arnold Phillips, Lasdislao Vajda.
Música: Miklós Rózsa.
Fotografia: Charles Rosher, Harold Rosson.
Productora: Metro-Goldwin-Mayer
Género: Drama. Romance. Musical / Película de episodios
Sipnosis:

La película consta de tres episodios “El amante celoso” es la historia de una bailarina (Moira Shearer) que se ve forzada a abandonar la danza a causa de una lesión cardiaca “Mademoiselle”, es una fábula fantástica sobre un niño de once años (Ricky Nelson) que se convierte en adulto por unas horas, para seducir a su institutriz (Leslie Caron). “Equilibrio” narra la tragedia de un trapecista (Kirk Douglas) que intenta animar a una mujer al borde del suicidio (Pier Angeli).

domingo, 14 de enero de 2018

17 de enero fiesta de San Antonio Abad

San Antonio Abad
Foguerons

Las fiestas de San Antonio, el 17 de enero, son unas de las más populares de Mallorca, y se celebran prácticamente en toda la isla. Pero uno de los lugares donde tienen más arraigo y fuerza es en Sa Pobla, donde hay constancia de la devoción por el santo desde 1365. La fiesta tiene además una vertiente profana, por la presencia del fuego y el demonio, personajes comunes a muchos pueblos mediterráneos que celebran el solsticio de invierno.
Algunos días antes de la fiesta, Sa Pobla se transforma: se preparan los ingredientes para las espinegades-cocas de verdura y anguilas-y empieza a apilar la leña por las enormes hogueras o fogatas. El 16 de enero, los más jóvenes salen a buscar leña para la hoguera de la parroquia y el Ayuntamiento. Después de comer, San Antonio y los demonios hacen acto de presencia en las calles; estos últimos persiguen a los niños con horcas y escobas, acompañados de cantadores, y bailan y se burlan del Santo. Hacia las siete de la tarde, las autoridades se dirigen a la iglesia parroquial acompañados de gigantes y cabezudos, para asistir a la misa solemne de Completas, al final de la cual se cantarán los gozos o gozos, documentados ya en 1672.
A la salida de la celebración, se encienden las hogueras y comienzan los tradicionales bailes de cabezudos en la plaza Mayor. Tras el tradicional Encuentro de cantadores y ximbombers, la gente se va a cenar en casa o alrededor de las hogueras. Y después de la cena, que suele ser abundante, la fiesta está en la calle: en la plaza Mayor se concentra la mayoría de cantadores y ximbombers, que pasada la medianoche improvisan glosas sobre la actualidad. La fiesta, presidida por el fuego, dura hasta la madrugada.
El 17 de enero, día de San Antonio, se celebran las benditas, en las que mucha gente lleva a bendecir sus animales y desfilan carrozas engalanadas. También son conocidas, entre otras, las fiestas de San Antonio de Artà, Pollença, Muro, Calviá, Alaró, Manacor y Capdepera.

Muchas felicidades a todos los que celebren su Santo en esta fecha.

17 de gener feste de Sant Antoni Abat

Les festes de Sant Antoni, el 17 de gener, són unes de les més populars de Mallorca, i se celebren pràcticament a tota l'illa. Però un dels llocs on tenen més arrelament i força és a Sa Pobla, on hi ha constància de la devoció pel Sant des de 1365. La festa té a més una vessant profana, per la presència del foc i el dimoni, personatges comuns a molts pobles mediterranis que celebren el solstici d'hivern.
Alguns dies abans de la festa, Sa Pobla es transforma: es preparen els ingredients per a les espinegades-coques de verdura i anguiles-i comença a apilar la llenya per les enormes fogueres o foguerons. El 16 de gener, els més joves surten a cercar llenya per al fogueró de la parròquia i l'Ajuntament. Després de dinar, Sant Antoni i els dimonis fan acte de presència als carrers; aquests últims persegueixen als nens amb forques i escombres, acompanyats de cantadors, i ballen i es burlen del Sant. Cap a les set de la tarda, les autoritats es dirigeixen a l'església parroquial acompanyats de gegants i capgrossos, per assistir a la missa solemne de Completes, al final de la qual es cantaran els goigs o goigs, documentats ja el 1672.
A la sortida de la celebració, s'encenen els foguerons i comencen els tradicionals balls de capgrossos o caparrots a la plaça Major. Després de la tradicional Trobada de cantadors i ximbombers, la gent es va a sopar a casa o al voltant de les fogueres. I després del sopar, que sol ser abundant, la festa és al carrer: a la plaça Major es concentra la majoria de cantadors i ximbombers, que passada la mitjanit improvisen gloses sobre l'actualitat. La festa, presidida pel foc, dura fins a la matinada.
El 17 de gener, dia de Sant Antoni, se celebren les beneïdes, en les que molta gent porta a beneir els seus animals i desfilen carrosses engalanades. També són conegudes, entre d'altres, les festes de Sant Antoni d'Artà, Pollença, Muro, Calvià, Alaró, Manacor i Capdepera.

Molts d’anys a tots i tots els que celebrin el seu Sant en aquesta data.


17 de enero fiesta de San Antonio Abad



domingo, 7 de enero de 2018

Juan Iglesias García, su pasión por el baile

María Segui i Juan Iglesias - Danza Gitana

Juan Iglesias García, de 17 años, es uno de esos jóvenes inquietos dispuestos a saltar cuantas barreras sean necesarias para conquistar un sueño. O “una fábrica de sueños”. La suya es una historia a ritmo de boleros, salsas, bachatas, pero sobre todo sacrificio. Este joven es profesor en baile de salón y baile en línea, además los sábados y domingos ejerce de  disc- jockey, está dando clases en varios clubs de mayores, para él solo existe un requisito “pasarlo bien”. Su éxito radica en el llamado baile social. Ahora se ha puesto muy de moda bailar en las discotecas y además intentar hacerlo bien y no quedar mal delante de la gente. Son clases destinadas a que aprendas a bailar música improvisada. Y el 70 por ciento busca precisamente eso, aprender a bailar. 
Pero en la vida todo llega con esfuerzo. Hace años empezó estudiando en una academia de baile. Y empezó el goteo de personal. Club de mayores en Peguera, Son Ferrer, y Calviá Vila.

Y aquí esta, con su fábrica de sueños. Estudia y trabaja en sus horas libres, pero le encanta. “No solo hay baile social, sino bailes de salón, en línea latino, y coreográficos.” Y a partir de ahora, también hay zumba”, adelante. Pues nada, que suene la música.